El geni de la llengua versus les errades ortogràfiques i gramaticals

El subscriptor Andreu Suriol em va remetre el proppassat 8 de desembre un correu irònic breu: “Corea reprèn «les exportacions» (i ens alimentarem de porcs coreans) o «les importacions» (i ells es menjaran els nostres)?” La doctora Carola Duran Tort, filòloga, membre de la Societat Verdaguer i amb una interessant bibliografia sobre literatura catalana i catalanisme del segle XIX, m’escriu el mateix dia sobre el tema i el raona:

“Subscriptora des del primer número, una de les primeres coses que faig al matí és llegir el diari, que he visualitzat mínimament la nit anterior mitjançant el mòbil. Per això em dol que, a vegades, el llenguatge sembla que hagi perdut el geni de la llengua. He esperat aquest matí per assegurar-me que el titular d’ahir a la nit era el mateix de l’edició en paper. Em refereixo a l’article signat per Cristina Martín Valbuena que porta el títol «Corea reprèn les exportacions de porcí».

"Una lectura atenta –continua-- m’ha confirmat que Corea no ens envairà amb carn de porc, com amb els cotxes, sinó que Catalunya en torna a vendre al país asiàtic. Tan fàcil com hauria estat posar titulars com ara: «Catalunya reprèn les exportacions…» o «Corea importa de nou…», deixant clar qui és el venedor i qui n’és el comprador.

"Una cosa semblant em passa quan, a les cròniques esportives, s’escriu que «l’equip X ha guanyat a domicili», fent referència que l’equip X ha guanyat en camp contrari. Un mal ús del llenguatge que en perverteix el significat”.

En un altre correu, em trasllada una bellíssima reflexió sobre el que anomena “el geni de la llengua”, concepte que ha desenvolupat en la seva trajectòria de recerca acadèmica i assagística, la llengua com a expressió de l’ànima del poble i de la identitat col·lectiva. També ha treballat sobre el periodisme: en un dels seus correus em planteja “com desapareixen dels mitjans informatius fets que han ocupat pàgines i comentaris i que, sobrepassats per altres més recents, no en queda ni rastre”, com ara els senglars que ens convoquen.

Escriu Carola Duran: “Més que els meus coneixements filològics, que hi són, és el so de la llengua el que em mostra si les construccions flueixen o són forçades. En temps de censura, jo no havia sentit altra llengua que la catalana perquè per part materna i paterna tothom era d’aquí. I en temps que els antibiòtics no es coneixien vaig passar dos hiverns de la infantesa fent convalescència al llit llegint en català llibres que no devia entendre gaire bé, però que em devien donar aquest sentiment intern del geni”.

El cap de Llengua i responsable de l’equip de correcció, Pau Domènech, considera “interessants i pertinents” els comentaris de Carola Duran, i argumenta:

“Pel que fa al primer comentari, res a dir: té més raó que un sant. Errors com aquest, no estrictament de llengua sinó que també afecten el contingut, que de vegades arriben i no sabem detectar pel motiu que sigui, acaben sent espinetes clavades. En aquest cas, pel fet de no detectar-ho a temps acabem dient pràcticament el contrari del que havia de ser. He buscat la notícia a la web i he trobat que el títol es va esmenar de seguida, l’endemà de publicar la peça, però ja era massa tard per al paper.

"Sobre el segon comentari, toca discrepar (és sa!). És cert que en el periodisme esportiu es recorre molt sovint a fraseologia molt localista, en podríem dir; expressions que es consoliden en el llenguatge esportiu i que no surten d’allà, o que fins i tot surten del món dels esports i entren en el llenguatge comú. En alguns casos es tracta d’expressions tan opaques fora del món especialitzat de l’esport que hi hem de passar el ribot (com deia aquell) per fer que el text sigui entenedor per a qualsevol lector i en qualsevol moment.

"Aquí, però, tenim una expressió que també trobem fora de l’àmbit de l’esport, i amb el mateix significat:

"2  [LC] a domicili loc. adv. En el domicili de la persona interessada. Servei a domicili. Un metge que fa visites a domicili. Servir, vendre, mercaderies a domicili.

"Fent una cerca –conclou Domènech–, he trobat debats sobre aquesta mateixa expressió en francès, així que no és estrany que generi algun punt de confusió (entenc el perquè), però els diccionaris ho deixen clar. La qüestió aquí, segons el meu parer, és no abusar de certs girs que es poden convertir fàcilment en tics: es pot optar per anar combinant «victòria a domicili» amb «victòria visitant», «victòria fora de casa» i, com proposa la nostra subscriptora, «victòria a camp contrari», entre d’altres. La varietat enriqueix el llenguatge”.

Uns dies després de les anades i vingudes porquines, el subscriptor David Cester Vidal em remetia un comentari general sobre les errades: “Darrerament, estic trobant massa errades ortogràfiques i gramaticals en l'edició del diari. Trobo que aquest punt no està a l'altura de l'excel·lència que es demana a un mitjà de comunicació. En moments en què és a debat el futur de la llengua, trobo que cal ser exemplar en el seu ús. A tall d'exemple, una mostra d'avui mateix [“La lluita de Nick Reiner amb les drogues van deixar els seus pares desesperats”, 17 de desembre]. Per sort, n'han corregit a temps una altra que parlava de la “jutgessa de la dona” en lloc de la dana. La qualitat informativa depèn principalment del contingut, però l'eina ha de ser la correcta”.

Les queixes i suggeriments que rebo dels lectors sobre l’idioma són freqüents, i en conseqüència em transvesteixo en Scarlett O’Hara i, a l’escala Bauhaus de l’ARA, “juro per Déu que tornaré a parlar de llengua”, perquè si la llengua fa país, la llengua fa diari. Els catalans tenim una sensació permanent d’inestabilitat d’un idioma que ha viscut ancestralment pressionat, amb esment especial del franquisme que revifa; em remeto als textos canònics de Josep Benet (L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya), Francesc Ferrer i Gironès (La persecució política de la llengua catalana) i Josep M. Solé i Sabater i Joan Villarroya (Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes sota el franquisme).

Abans que el vent no s’endugui el jurament de les escales, anoto que la IA del Google-Gemini ens posa molt bona nota: “el diari ARA es caracteritza per tenir un nivell de català alt, curat i de referència”, amb un “equip de correcció molt potent” i col·laboracions que fan servir un registre culte i literari. Valora el gran paper d’Albert Pla Nualart en la configuració lingüística i recull que “el diari segueix un model de català estàndard formal, però amb una voluntat de ser proper i modern. No és un llenguatge arcaic ni excessivament acadèmic, sinó que busca l'equilibri entre la correcció gramatical i la naturalitat del periodisme actual”. Ressalta l’atenció al lèxic i que “van ser dels primers mitjans a adoptar de manera decidida la reforma ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) del 2016 (com la reducció dels accents diacrítics)”. Constata que rep moltes consultes sobre l’ARA i el recomana als estudiants com a ajut per “guanyar vocabulari i a fixar estructures gramaticals correctes”.

La conclusió del Defensor, contrastada amb diverses fonts, és doble: el català de l’ARA ha esdevingut referencial i, per neutralitzar els “duendes”/follets de la impremta –eufemisme per designar les errades que encara llisquen quan un article ha passat per revisions de secció i correcció lingüística–, convindria establir una última lectura amb lupa dels textos abans de publicar-los amb les errades pòstumes, com ja vaig assenyalar a la crònica “Sísif i l’enigma del redactor de platines”, publicat el dia 4 del mes passat. Acabo en da capo bo i agraint el luxe de poder establir aquesta crònica a partir dels correus de la doctora Duran Tort.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.