Enquestes a la catalana
Les enquestes electorals són intrínsecament opinables, sobretot per una cuina que potser acabarà admetent un nou significat (ara, a l’IEC ja en té set) com a procés d’elaboració amb sals i pebres de la demoscòpia, i per una hermenèutica que deu ser la més important després de la bíblica. Els seus responsables són l’ase dels cops de les crítiques, verbigràcia l’incombustible director del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), José Félix Tezanos, tot un catedràtic de la Universitat de Santiago amb nombroses publicacions, al qual posen a parir enquesta a enquesta. Però de moment aguanta; no va tenir la mateixa sort Jordi Muñoz, també amb un currículum acadèmic espectacular, que només va durar tres anys al CEO (Centre d’Estudis d’Opinió).
El subscriptor Aniol Fusté em planteja la qüestió de les enquestes a la casa de l’ARA, posant l’accent en el fet que “quan ens parlen dels resultats a Catalunya, en posen tots els «possibles» diputats i diputades junts (tant si és al Parlament com al Congreso). És a dir, no se solen separar per circumscripcions”.
“Entenc –continua– que és el mateix diari qui encarrega aquestes enquestes a empreses que fan els estudis i que, segurament, un resultat detallat separant Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona surt més car. No seria, però, més just? Vivim en un país on les majories absolutes fa anys que ni se les veu ni se les espera i, per tant, els resultats dels partits mitjans i petits guanyen pes i importància per tal d'aprovar investidures i governs. Però si ho posem tot al mateix sac, perdem la perspectiva de saber que l'escó que balla a Lleida se'l pot emportar tal partit o tal altre. O que a Girona aquell partit té tants escons i per tant aquell altre no en traurà. La informació és poder. I crec que centralitzar totes les enquestes és mentir-se a un mateix, perquè sabem que un diputat o diputada no val el mateix a Tarragona que a Barcelona. A més a més, els partits polítics sí que tenen les enquestes detallades per circumscripcions, províncies, comarques i municipis (i així decideixen on els cal fer més actes o menys). Si ells ho poden fer, no ha de ser tan difícil”.
Conclou que separar per demarcacions “contribuiria a tenir un major coneixement de les llistes a Girona, Lleida i Tarragona i ajudaria a fer que els candidats i candidates d'aquestes tres zones haguessin de guanyar-se els vots amb més focus i atenció a sobre (per tant, amb més control periodístic i fiscalització). Si diem que tot el territori és important, ho hem de practicar cada dia i amb cada decisió”.
El subdirector David Miró, encarregat de política, respon al subscriptor Fusté. “La qüestió de les enquestes i les circumscripcions –afirma– té un component tècnic que no sé si sabré explicar, però com a periodista entenc perfectament la seva petició. De fet, quan l'empresa a qui encarreguem una enquesta ens presenta els resultats, nosaltres sempre preguntem: i podem donar els resultats per circumscripcions? Ho fem perquè té un indubtable valor informatiu, però llavors topem amb els arguments tècnics. D'entrada ens diuen que per oferir els resultats per circumscripcions amb un marge d'error raonable caldria fer quatre enquestes diferents als quatre territoris, amb 800 respostes en cadascun, i això sí que està fora de qualsevol pressupost. Llavors el que l'enquestadora ens ofereix és una projecció segons models matemàtics que fa que el marge d'error per al conjunt sigui acceptable (entre un -2% i un -4%), però es multiplica si el baixes a cada circumscripció.
L'única cosa que es pot fer –conclou Miró– és afinar els models per poder extrapolar els resultats per Lleida encara que tinguis poques enquestes, posem-ne un centenar de les 800 que es necessiten per fer una enquesta fiable a tot Catalunya. Però les enquestadores són reticents a oferir resultats amb marges d'error elevats perquè van en contra de la seva credibilitat. En tot cas, el lector pot estar segur que nosaltres sempre insistim i confiem que en el futur sigui més econòmic i fàcil oferir aquests resultats”.
Davant d’una evidència tan palmària com la conveniència de donar els resultats per circumscripcions, l’optimisme de la voluntat fa que aquest Defensor consideri que això haurà d’acabar sent possible, sigui optimitzant prestacions de proveïdors, sigui per la via del patrocini.
Els algorismes i la bandera espanyola
Al lector Pol Rodoreda li apareix a l’edició digital un anunci d’audiòfons amb una bandera espanyola de fons. I naturalment es queixa, perquè les banderes són símbols tant potents com molt personals: “Penso que seria interessant com a diari d’àmbit català tenir un control més exhaustiu de la publicitat que apareix al diari en format digital”.
El director adjunt, Ignasi Aragay, ho explica: “Hi ha anuncis que no estan contractats directament pel diari. Es tracta, com el cas que denuncia el lector, de publicitat digital programàtica, una compra automatitzada d’espais que connecta una marca amb un usuari suposadament afí. Una part petita de la publicitat que apareix a l’apli de l’ARA és programàtica. A vegades, poden aparèixer anuncis que incomodin els lectors perquè, per les raons que siguin, l’algoritme ha establert un lligam inadequat. Quan rebem queixes justificades, com a diari demanem que aquests anuncis siguin retirats per als nostres lectors, com hem fet en aquest cas”.
La publicitat digital està experimentant un gran creixement, ho veiem fins i tot a les plataformes que trinxen les pel·lícules i sèries amb anuncis i que fins i tot entaforen publicitat estàtica a les pauses. La novetat a qualsevol àmbit implica descontrol i buits legislatius, i en el cas que ens ocupa ja anirem esbrinant si la invasió dels algorismes és susceptible en alguns supòsits de vulnerar l’article 18 de la Constitució, que garanteix el dret a la intimitat i el secret de les comunicacions i limita l’ús de la informàtica en aquest hàbitat tan delicat. Les polítiques de privacitat i la regulació de l’ús de cookies són un primer pas, però en un ecosistema tan fluid i amb uns hackers amb coneixements computacionals molt desenvolupats, circumdar les lleis és més fàcil que en altres camps del dret.
Finalment, els algorismes no capten intencions, de manera que –a tall d’exemple– a redós d’una recerca recent sobre el franquisme, el dictador no parava d’aparèixer-se’m a cinquanta anys de la seva mort. No seria estrany que, posem per cas, si estàs interessat per Catalunya i la seva circumstància, algorismes inversos onegin la bandera espanyola.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.