El mitjà és el missatge i el fons és la forma
Els lectors de l’ARA són sensibles i proactius no només en els continguts del diari, sinó també en el continent i l’embalum: a l’anatomia del periodisme, potser a vegades també "el més profund és la pell", que va escriure Paul Valéry, i Vázquez Montalbán i Albert Guinovart n’hi van fer un tango. Valéry, el poeta que va beatificar la forma, va fer incursions al periodisme, i de Vázquez Montalbán només cal dir que el nucli de la seva opera magna és el periodisme.
Marshall McLuhan, un dels referents intel·lectuals de la periodística, va fer l’aforisme, gairebé manament, “el mitjà és el missatge”, que podem transliterar –soi-disant– en "el fons és la forma"; encara més en el món actual, que veu, clissa o llambrega més que no pas llegeix. No em vull estar de recomanar als interessats en aquesta interacció el llibre de qui tinc per un mirall antropològic del nostre ofici, el lluminós assaig Mirar, escuchar, leer, de Claude Lévi-Strauss, tot i que sembli una marca de texans.
El subscriptor Xavier Vilaseca m’adreça un correu detallat i amb imatges sobre “les mancances o els problemes de disseny que, al meu entendre –explica–, pateixen algunes parts de la versió web del diari”. Reprodueixo tres punts de quatre, atès que el darrer, referit als continguts patrocinats, el tractaré en un altre article monogràfic, com mereix un tema que incideix en el Codi Deontològic que prescriu diferenciar informació de publicitat.
“1 - Espai en blanc entre notícies: crec que hi ha massa espai blanc entre cada bloc de notícia, i això dona una sensació de buidor. L’espai s’ha d’omplir, sigui amb text o amb imatge.
2 - Comentaris a les notícies: el desplegament lateral on has d’anar obrint pestanyes i subpestanyes per llegir els comentaris complets i la conversa sencera és molt poc pràctic. I, a més, després has d'anar enrere per tornar al fil principal.
3 - EL MÉS POPULAR, EL MÉS VIST i EL MÉS COMENTAT: al final de cada notícia hi ha aquest bloc, i com que a la dreta heu posat un bloc de publicitat, ara el primer bloc és més estret i, per tant, els titulars de les notícies no hi caben sencers, sinó que acaben en punts suspensius, i no és útil des del punt de vista del lector”.
Ricard Marfà, cap de disseny dels productes digitals de l'ARA, respon als comentaris del subscriptor, al qual d’antuvi agraeix els seus punts de vista i més en l’àmbit del disseny, que “no és una ciència exacta i en aquest sentit sempre es poden trobar matisos i reaccions diverses sobre un mateix aspecte”. En funció d’aquest meravellós espai de lliurepensadors icònics, les seves propostes recullen les opinions dels redactors i dels lectors a través d’enquestes, entrevistes o altres models similars. A partir de tot plegat, estableixen la seva proposta visual i la sotmeten a avaluació amb “tests d’usuari i amb mètriques d'ús reals dels lectors”.
Conclou el cap de disseny de productes digitals que “aquesta fórmula és essencial per tenir una base sòlida amb la qual justificar les decisions”, però que, naturalment, "el producte digital és dinàmic i mutable per la mateixa naturalesa del mitjà i pels continus i exponencials canvis en els hàbits dels consumidors digitals". "Per tant, qualsevol de les nostres propostes és susceptible de ser modificada, reenfocada o fins i tot eliminada", afegeix.
El subscriptor Pep Roca em fa avinent que li costa d’entendre la distribució de notícies al gran calaix de sastre de la secció d'Actualitat, on encabim temàtiques de l’Estat, de Catalunya i del món, i d’un ventall amplíssim que ell compulsa en l’edició del dia 11 de febrer: va de la política a la societat o a l'economia, i et trobes l’escorta del president Puigdemont al costat de Trump i Rushdie, o el cotxe elèctric a prop de la DANA. Corol·lari: “No entenc com és que no distribueixen el gran apartat d’actualitat com fan la majoria dels diaris de referència (p. ex., La Vanguardia, El País o el NYT): política internacional; política nacional (i Països Catalans?) i estatal; societat o similar (La Vanguardia i El País); negocis, economia i treball”.
Ignasi Aragay, director adjunt de l’ARA, explica la situació que assenyala el subscriptor Roca: “La pandèmia del coronavirus ens va sacsejar. Durant aquells mesos vam optar per fer un diari gairebé monogràfic. Tot girava al voltant de la covid i, per tant, vam fer desaparèixer temporalment les seccions. Això ens va permetre una gran flexibilitat a l'hora de prioritzar temes i de fer enfocaments transversals (sovint les fronteres entre economia i societat, però també entre política i internacional, són difuses). En funció del que passava cada dia, organitzàvem les pàgines d'una manera o d'una altra.
D'altra banda, feia temps que, a causa de la reducció de les pàgines del paper –tots els diaris ens hem anat aprimant–, l'espai era més limitat. Si a això hi sumàvem que alguns dies no hi havia notícies rellevants per a totes les seccions i calia forçar els temes, vam fer de la necessitat virtut amb la idea d'oferir al lector una millor síntesi i una millor jerarquia de temes. Un diari concentrat, curt però d'alta qualitat: tot imprescindible. I on l'actualitat mani, de manera que el més rellevant vagi al principi, sigui de la secció dura que sigui. D'aquí que entre setmana ho agrupem tot a Actualitat.
Els caps de setmana, en canvi, el diari és més gruixut i a totes les seccions hi ha apostes a fons de temes propis, cosa que segueix donant sentit a mantenir la divisió en seccions, a les quals els diumenges afegim el dossier, amb un tema encara més extens”.
Finalment, Joaquim Simon reivindica les cartes dels lectors i ho fa implicant fons i forma, bellament en el gènere que propugna. “Em sembla molt bé –diu– que ens poseu una columna de tuits, però l’opinió del lector en general ha desaparegut, quan sovint ens aportava opinions i sentiments de persones que no tenim el periodisme com professió però que sovint voldríem expressar uns problemes o opinions que també poden ser comuns a altres ciutadans”.
El cap d’Opinió, Toni Güell, ho explica així: “La participació dels lectors és un dels àmbits en què hem notat clarament el fenomen de la migració digital. En els últims anys, l'arribada de cartes ha anat disminuint dràsticament i els lectors han passat a expressar les seves inquietuds a través dels comentaris que poden fer en notícies, reportatges, entrevistes i articles d'opinió de l'edició web, a banda de canals externs al diari com ara les xarxes socials. És així com la publicació de cartes ha acabat quedant circumscrita als caps de setmana”.
El Defensor del Lector conclou que, en l’aspecte gràfic, cal estudiar les qüestions que planteja el subscriptor Vilaseca en l’aspecte d’optimització de la lectura, no pas purament ornamentals. El subscriptor Roca, en ressaltar la diversitat de temes i llocs de la secció d'Actualitat, palesa un embolic amb relació als estàndards, que, tanmateix, en les poques pàgines que té qualsevol diari durant la setmana, i com assenyala el director adjunt, el més pràctic és administrar-lo termodinàmicament com un productiu caos entròpic. Però és clar que una paginació generosa com la dels caps de setmana permet les seccions canòniques, que són efectivament l’ordre més denotatiu.
En el supòsit de les cartes que defensa el lector Simon, encoratjo l’ARA a mantenir les cartes a la directora com a espècie protegida, com protegides han d’estar totes les espècies en vies d’extinció que vindiquen la gramàtica i la sintaxi enfront de les sèmies short digitals que ja estan substituint les paraules per emoticones, i si la humanitat torna al mico, com proclama irònicament el filòsof escolàstic Hug Banyeres, el llenguatge verbal torna al jeroglífic. Visca “la categoria gramatical de l’experiència”, com va escriure l’altre filòsof que tenia nom de marca de texans.
El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.
Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.