La publicitat al món de les 'fake news'

El Dr. Xavier Julià, professor de la Facultat de Medicina de la UB, em presenta un problema que, en temps d’invasió de fake news, ens cal prendre en consideració; encara més quan el tema axial és la medicina. “Us escric en relació amb l’anunci que apareix al diari en l’edició en paper d’avui [15 de novembre], a la pàgina 23, on s’anuncien uns estudis de psiconeuroimmunologia, “la medicina del futur”. Us escric en la meva condició de metge en exercici, preocupat per la cobertura de veritat que obté l’anunciant per aparèixer en un diari com l’ARA. Es tracta d’una pseudociència, sense fonaments, i el senyor que ho imparteix [Xevi Verdaguer] i promociona crec que és fisioterapeuta. Publicaríeu un anunci d’una acadèmia que assegurés que la Terra és plana? Gràcies per la vostra atenció”.

He demanat al departament de Recerca i Universitats de la Generalitat si els estudis de l’anunci d’autes són reglats; respon Carlos Serrano, cap del Servei de Programació i Ordenació Universitària: “El màster en psiconeuroimmunologia que apareix en aquesta notícia no és un estudi reglat. El màster esmentat no forma part del nostre sistema universitari i tampoc està avalat per cap universitat oficial a l’estat espanyol. Actualment, no ens consta cap informació o requeriment sobre aquests estudis”.

He sol·licitat també informació a l’Hospital Clínic. El doctor Joan Escarrabill, consultor emèrit de l’Observatori de l'Experiència de Pacients, m’adreça documentació diversa que qüestiona aquestes disciplines. N’extrec una cita que ho resumeix tot: “La direcció general d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària de la Generalitat, en diferents ocasions, s’ha posicionat sobre l’aparició de professionals no titulats i, en concret, ha deixat clar que la psiconeuroimmunologia no és una professió sanitària titulada ni regulada expressament per la llei estatal 44/2003, de 21 de novembre, d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS); i no és una especialitat clínica reconeguda”. El paràgraf forma part de la queixa que, amb data 8 de setembre de 2021, van presentar a TV3 la Dra. Nancy Babio, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya; el Dr. Gustavo Tolchinsky Wiesen, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, en nom del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i la directora de la Societat Catalana d’Alimentació i Dietètica Clínica i el president de l’Associació de Celíacs de Catalunya. La carta contenia una frase que ve a tomb del correu que m’adreça el Dr. Julià: «Els requerim perquè no facin publicitat de la psiconeuroimmunologia ni convidin persones que promocionen aquesta denominada "teràpia alternativa" que no disposa de cap evidència científica». El mateix diari ARA va escriure una peça en aquesta línia, ja al setembre de 2017, titulada “La UB suprimeix el postgrau de Xevi Verdaguer” que aleshores es deia “psiconeuroimmunoendocrinologia”.

He demanat a la directora de l’ARA, Esther Vera, quin és el seu plantejament davant d’aquesta situació i si el diari té opció de renunciar a determinades publicitats. En primer lloc, explica que l’anunci era un intercanvi per la intervenció de Verdaguer en una taula de debat realitzada pel diari conjuntament amb un altre anunciant. La convocatòria es titulava “Envellir dignament” i, segons l’equip comercial del diari, s’hi va convidar Verdaguer sobretot pels 432.000 seguidors que té a Instagram i pel seu poder de convocatòria, amb presència habitual a mitjans com TV3 o la Cadena SER. La directora de l’ARA conclou: “Nosaltres tenim límits a la publicitat que aquest nutricionista en principi no vulneraria, i que sí que vulneren els anuncis sobre joc, sexe, tabac o vapejadors”, i posa l’exemple d’haver renunciat a la gran companyia tabaquera Philip Morris. "Al diari estem oberts a escoltar i actuarem en conseqüència si hi ha una denúncia del Col·legi de Metges".

El Defensor del Lector, a la vista de totes les opinions que ha pogut aplegar, estima que si bé la “psiconeuroimmunologia” és científicament qüestionada i està extramurs dels estudis mèdics reglats, la publicitat que fa no és subjecte penal actiu i està protegida per la llibertat d’expressió, que és un dels drets constitucionals més robusts, segons que verifica la magistrada Sílvia Ventura, membre del Comitè d’Ètica Assistencial Fundació Congrés Català de Salut Mental. Altressí –per seguir en l’argot togat– un mitjà de comunicació, en aquest cas el nostre diari, no fa seves les opinions que publica, on només els editorials són diguem-ne corporatius, i la distància pot ser encara major quan es tracta d’un anunci comercial pagat.

D’un punt de vista més filosòfic de la teoria de la comunicació, jo –en nom propi d’una funció de Defensor que és intrínsecament personal– sempre he estat acadèmicament repatani a incorporar la connotació moral de “veritat” al periodisme i vaig establir una “teoria de la polifonia de fonts” que ofereixi al receptor una visió panoràmica del mirall trencat de la realitat; em remeto a Salvador Espriu que, inspirat en la càbala, va escriure a La primera història d’Esther: “Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum”. Des d’aquesta perspectiva, la magistrada em fa avinent que un informe del Relator Especial de les Nacions Unides sobre drets i salut (15/04/2020) proposa un estudi obert de mires i garantista sobre les “pràctiques prometedores que s’allunyen del marc biomèdic tradicional”.

Altra cosa és que, si més no als prou postulats valors del periodisme en paper, singularment l’escriptura aprofundida, els gèneres híbrids interpretatius, els grans formats literaris, l’expansió del fotoperiodisme i la infografia... hi afegim prestacions de credibilitat prèmium, en la línia que apunta el doctor Julià, al qual agraeixo que ens hagi servit aquest debat tan interessant que haurà de donar molt de si en la permanent dinàmica del reciclatge de la premsa. En l’hàbitat del paper reposat, zona de confort amb relació a l’apressament digital, hauríem potser d’apujar el llistó de l’atenció primmirada amb la publicitat per tal que no s’establís com a paradís fiscal del fake. Mentrestant, no sé si publicaríem un anunci que assegurés que la Terra és plana, més per vergonya aliena que altra cosa, però és una palmària certitud empírica que els terraplanistes polítics avui tenen vot als Parlaments i veu als mitjans de comunicació.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.