BarcelonaLes preguntes
1. ¿Es poden implantar criteris de producti-vitat a la funció pública?
2. Quin marge queda per retallar a la funció pública?
3. Quins efectes té la retallada de sou dels funcionaris sobre l'economia i la recupe-ració econò-mica?
Alfredo Pastor
1. Sí, i ja s'ha intentat fer. Però abans s'hauria de decidir quines funcions són necessàries i quines no. Aplicar criteris de productivitat a funcions inútils no serveix per a res. La veritable reforma de l'administració passa per eliminar duplicitats competencials entre els diferents nivells administratius. Això és reformar, no ho és retallar els sous als funcionaris. I també és el que la gent espera, que s'acabin les traves burocràtiques. Per obrir qualsevol negoci, per exemple, cal anar a vint-i-cinc llocs. Cal fer alguna cosa perquè això no sigui així. Ara bé, és molt fàcil dir-ho però realment complicat fer-ho. Els criteris de productivitat es poden aplicar, però a aquelles funcions que siguin realment útils.
2. El marge depèn molt del lloc on s'apliquin aquestes retallades. De tota manera, ja s'ha retallat uniformement dins el funcionariat i, per tant, el marge actual és molt petit. Cal tenir en compte que hi ha bons funcionaris mal pagats i mals funcionaris ben pagats. Davant aquesta evidència, hem de centrar-nos en el marge per retallar en llocs de treball inútils dins la funció pública.
3. Les retallades de sou dels funcionaris no ajuden en la mesura en què disminueix el poder de compra dels afectats. Això, de retruc, perjudica clarament el consum. No obstant això, no hem d'oblidar que aquest tipus d'ajust o retallades permet augmentar la confiança que tenim de cara a l'exterior. D'aquesta manera seguim demostrant que complim amb els deures que ens posen a Europa, i això també permet que el cost de finançament del país sigui més barat. Cal veure què pesa més per als governs.
Albert Serra
1. Es pot, de manera notable, incrementar la productivitat en els processos de creació de valor públic a l'administració. La productivitat no té res a veure amb les retallades. Vol dir actuar en la millora dels processos de treball amb un doble objectiu: millorar el resultat de les activitats fetes en termes de qualitat i fer aquesta millora reduint el cost d'aquestes activitats, serveis o productes. L'afirmació que disminuir despesa comporta necessàriament disminució d'oferta o de qualitat està desmentida per la història del sistema productiu modern. Així s'entén a la major part dels sectors públics dels països als quals volem assemblar-nos, especialment del nord d'Europa i de l'àmbit anglosaxó i francòfon.
2. El marge de retallada no es decideix des de la despesa, sinó des de l'ingrés. Es retallarà tant com calgui per ajustar la despesa a l'ingrés i al dèficit que el sistema estigui disposat a suportar. Altra cosa és avaluar l'impacte d'aquest ajust en l'oferta pública de béns i serveis a la ciutadania. És evident que força ofertes van camí de ser impossibles de sostenir amb l'actual nivell de creació de riquesa i de recaptació tributària, el més baix de l'eurozona.
3. Els mateixos efectes que tenen les pèrdues de rendes del conjunt de la població. Empobriment relatiu o sever, pèrdua de nivell de renda disponible i disminució del consum i de l'estalvi. Sembla que anem camí d'una pèrdua al voltant del 20% de la nostra disponibilitat de renda si no trobem la manera de crear ocupació i activitat productiva. Hi ha senyals que ho podem fer, però és evident que no ho hem fet encara suficientment. Ni en l'àmbit públic ni en el privat.
Jordi Sevilla
1. Així consta a l'Estatut del Treballador Públic. Es diu avaluació de les tasques , però no s'ha arribat a fer. És a la llei i s'ha de fixar. Els funcionaris tenen assegurat el lloc de treball, però en aquest àmbit hi ha camp per córrer. Hi ha d'haver vinculació amb la carrera administrativa en funció de l'avaluació de la dedicació. Ningú s'ha atrevit a desenvolupar-ho. Fer-ho és molt costós, perquè cal establir objectius i procediments per mesurar-los, així com també premis i sancions. Això no té rendibilitat política i la gent s'hi posa de costat. Amb la funció pública se sap què s'ha de fer, però ningú posa fil a l'agulla. És lent i tardaria anys a resultar, però es pot fer.
2. Jo diria, pel que fa a volum, que puntualment o en aspectes concrets n'hi pot haver encara, sobretot si veiem el que han crescut els ajuntaments i les autonomies en personal no funcionari, per exemple en els casos de lliure designació. El problema no és quants, perquè tenim la mateixa mitjana que a l'Europa de l'euro. El problema és fer-los treballar bé. Té a veure amb l'eficiència i l'avaluació. No crec que la solució sigui retallar treballadors públics, no és el problema. Altra cosa són casos concrets i tampoc és fàcil la mobilitat interna. Pel que fa a les seves condicions, retallar té un límit. En general, no és cert que es paguin sous fora de lloc, sobretot si ho comparem amb el sector privat i amb les franges més altes.
3. Afecta d'una manera molt important. Una de les raons per les quals el PIB va caure tant en l'últim trimestre de l'any passat té a veure amb la supressió de la paga extra als funcionaris. Enguany en l'àmbit estatal no anirà tan malament, perquè no retallaran pagues extres. Arrossega els funcionaris i també el seu entorn.
Francesc Raventós
1. Es poden implantar sistemes per mesurar la feina, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat dels serveis. Hi ha companyies i professionals experts que poden desenvolupar aquest sistema. En l'àmbit de la sanitat, per exemple, semblava impossible però s'ha avançat molt en la introducció de diversos indicadors. Si es pot fer en un món tan complex com el de la salut, també es pot fer en altres llocs.
2. Malauradament el dèficit d'Espanya, els desajustos econòmics i el malbaratament de recursos ja han fet retallar les remuneracions dels funcionaris i del conjunt de la població. Les polítiques d'austeritat són en part necessàries, però han de ser acuradament selectives. Els sacrificis els ha de fer tothom, i els funcionaris, per tant, també han de fer la seva aportació. Això sí, sempre a partir d'uns criteris d'equitat i distribució justa d'aquests sacrificis. S'ha d'exigir que els que més guanyen i els que més tenen també hi contribueixin.
3. Les persones amb poder adquisitiu acostumen a gastar més per les seves necessitats. Si es retalla la paga extra d'un funcionari o pateix una disminució de sou per reduir la despesa, també es redueix el consum. Això dificulta enormement la sortida de la crisi i implica entrar en una espiral de retallades que no porta enlloc. Cal impulsar l'economia perquè la gent pugui recuperar el nivell de vida que tenia a partir de la inversió i l'estímul. Estem en un moment molt delicat que afecta moltes famílies i que exigeix austeritat, però també recursos per impulsar l'economia en els sectors que creïn més llocs de treball. Cal un pla de xoc per crear ocupació.
