"Em pot aconseguir una entrevista amb el president Mas?"

Una vintena de manifestants, un centenar de convidats i una legió de mossos d'esquadra van donar ahir la benvinguda a l'estació de Girona a la comitiva de l'AVE "Barcelona-Frontera amb França", segons anunciaven els rètols. Em sorprèn perquè Figueres és a 22 quilòmetres de la frontera. Potser és que s'ha de ser positiu i no deixar que 22 quilòmetres, 20 anys d'espera i un necessari canvi de tren si viatges a França ens prenguin la il·lusió de dir que estem connectats amb Europa.

Amb el comboi inaugural arriben a Girona autoritats i un núvol de periodistes tan gran que només havia vist en visites del president dels Estats Units a la Xina. Un periodista de France 3 m'aborda nerviós: "Perdoni, sóc de la televisió francesa. Vostè em pot aconseguir una entrevista amb el president Mas?" Primer dono per fet que faig cara de persona influent però després m'adono que el periodista francès m'ha confós amb Joan Maria Piqué, cap de premsa de Mas, que és al meu costat. Mas té l'agenda plena i els francesos opten per sol·licitar a Carles Arbolí, cap de premsa de Santi Vila, una entrevista amb el conseller. Quan l'acte acaba, el periodista francès i el seu càmera segueixen Arbolí i jo faig veure que sóc del seu equip per poder entrar a l'AVE que torna a Barcelona. No tinc autorització per viatjar amb l'AVE i em quedo ben quiet en un vagó on hi ha directius de Renfe. N'hi ha un que conec de vista, de fer cua darrere d'ell per recollir l'acreditació a l'estació de Girona. Porta un vestit negre i de ratlles blanques estil Chicago anys 30, Wall Street anys 80 o Carles Vilarrubí any 2013. L'home és molt xerraire i sento que diu: " Tengo un amiguete de los ferrocarriles andaluces que se ha ido a Colombia a comparar precios ".

L'espera a la cua d'acreditacions em serveix per copsar les dimensions de l'efemèride: desfilen funcionaris d'ajuntaments, de consells comarcals i de diputacions. Un home gros i de bigoti blanc em dóna una empenta per obrir-se pas en qualitat de vip . Avisa la policia que és el cap de protocol de la Diputació de Barcelona. Àngel Fernández i Martínez, segons llegeixo al directori de la Diputació. Ens el mirem amb un fotògraf alemany que ha volgut acreditar-se just mitja hora abans i que intenta desesperat aconseguir que el deixin entrar.

L'estació de l'AVE té un aire de centre comercial a les tres de la matinada. Hi fa un fred que pela i per amenitzar l'espera punxen per megafonia una melodia que em recorda la banda sonora de La sireneta . Els parlaments evolucionen ràpid, potser pel fred o per la sensació que no hi ha gaire a celebrar. Em quedo amb la cita inevitable -un clàssic entre els polítics de Madrid- que fa Ana Pastor de Josep Pla i la que fa Rajoy de Jaume Vicens Vives: " Cataluña ha de seguir siendo polo y pilastra de España, como dijo el maestro gerundense ". El " polo y pilastra " em recorda el " galgos o podencos " que va dir el rei. Expressions d'una altra època, com les infraestructures que arriben tard.

Més continguts de

El + vist

El + comentat