PalmaLa massificació de cotxes de lloguer a les Illes Balears -l’Agrupació Empresarial de Vehicles de Lloguer a Balears (Aevab) calcula que n’hi ha uns 80.000- ha fet moure l’Ajuntament de Palma per evitar el caos circulatori al centre de la ciutat. Una de les mesures és fomentar l’ús de la bicicleta per tenir una ciutat més alliberada de trànsit i més sostenible. “Tenim una ciutat molt plana, que es pot recórrer gairebé tota en molt poc temps en bicicleta”, sosté el regidor de l’Àrea de Mobilitat, Joan Ferrer. En aquesta direcció, Ferrer argumenta que Palma és una ciutat “idònia” per anar en bicicleta: “El clima acompanya, l’únic que s’ha de fer és canviar el xip”.
Per això mateix des de fa sis anys l’Ajuntament -en aquell temps governat pel PSOE- ha impulsat el servei de Bicipalma, que compta amb gairebé 2.000 usuaris i més de 250 bicicletes. De fet, la intenció és obrir cinc noves estacions a la ciutat i introduir 193 bicicletes més.
Rebuig a la bici elèctrica
Tot i que en total hi haurà 445 bicicletes, cap serà elèctrica. El motiu, des de Mobilitat, es té clar: Palma no les necessita. “Barcelona té desnivells bastant importants. A Palma, però, no té sentit implantar-la”, apunta Ferrer. Un dels motius principals, també, és el cost: “Una bicicleta elèctrica costa deu vegades més que una de normal. Si veiéssim que hi ha la necessitat, podríem fer l’esforç”, destaca el regidor.
De moment els veïns de Palma veuen amb bons ulls el servei i l’ús de la bicicleta creix cada vegada més. La xarxa de carrils també ho fa, de manera que gairebé tota la ciutat està connectada. Ara bé, la problemàtica més destacable és que, tot i així, la gent encara té “por”. Quina? Els robatoris són el principal punt feble. “La gent no va en bicicleta perquè té por que li robin o perquè té por d’anar per la carretera i que l’atropellin”, lamenta Ferrer.
Els motius, segons el regidor de Mobilitat, no són tant de cultura com de costum. Explica que en països nòrdics on es fomenta el seu ús la bicicleta ha tingut èxit perquè els governs hi han apostat. “No és que tinguin un ADN molt diferent del nostre. El que sí que han tingut són ajuntaments que han empès a favor del seu ús -detalla Ferrer- perquè han vist que és una oportunitat per millorar la ciutat”.
En aquesta mateixa direcció, Ferrer explica que Palma és una ciutat “on hi ha hagut predominança del cotxe privat i molt poca inversió en el transport públic”. El creixement de matriculacions de cotxes privats, amb la suma de l’auge turístic, embussa la ciutat. “La bicicleta no pot anar sola, ha d’anar acompanyada de transport públic -observa Ferrer-. El cotxe privat ha de ser important, però en un espai reduït de curta i mitjana distància el que és més intel·ligent és fer servir la bicicleta”, sentencia.
