S'estreny el setge a Zaragoza i Camacho

BarcelonaL'ombra de la sospita en l'embolic de les escoltes polítiques amb l'agència de detectius Método 3 pel mig s'instal·la de ple damunt l'exsecretari d'organització del PSC José Zaragoza i la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que avui té convocada una roda de premsa i haurà de seguir sortint al pas d'un assumpte sobre el qual fa mesos volia arribar fins al final i saber tota la veritat i que ara voldria oblidar. Ahir es va aixecar el secret de sumari sobre el cas amb nou declaracions gravades en vídeo davant la justícia i més de 1.200 folis. Els documents, als quals ha tingut accés l'ARA, aporten detalls d'un cas que no està tancat i que regala arguments als que especulen amb teories de la conspiració i una entesa entre socialistes i populars per, a través de Camacho, obtenir informació comprometedora de la família de l'expresident Jordi Pujol, de CiU.

L'origen del vodevilesc afer és el dinar que el 7 de juliol del 2010 van protagonitzar al restaurant La Camarga de Barcelona Camacho i María Victoria Álvarez, l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola. Les dues hores de conversa, que el jutge va prohibir difondre i en què Álvarez desgrana tot tipus de comentaris sobre tripijocs i negocis de la família Pujol Ferrusola, van ser enregistrades en una gravadora col·locada per Método 3 dins un gerro de flors.

El PSC pagava per la feina

Des que el cas va sortir a la llum al febrer, els grans interrogants sense resposta són dos: qui va encarregar la gravació (queda clar que la va pagar el PSC i que fins i tot, en tant que client habitual de l'agència, li van oferir fer-ho en negre) i si Camacho n'estava al corrent o és víctima d'espionatge. El sumari del cas, que porta el jutjat d'instrucció 14, ofereix pistes i declaracions d'imputats que plantegen dubtes sobre el paper que hi juguen Zaragoza i Camacho. Els extreballadors assenyalen en les declaracions la líder popular (ella sosté que ho fan perquè si hi ha consentiment en la gravació no hi ha el delicte pel qual ella els va denunciar al febrer abans d'arribar a un acord al juny per tancar el tema que la justícia obvia), i els informes de la policia i la Fiscalia incorporats al sumari apunten, en canvi, al PSC.

El director de Método 3, Francisco Marco, és explícit i en la declaració del 21 de febrer assegura que ell no coneixia l'encàrrec de La Camarga perquè suposadament els seus companys no van informar-lo, però afirma que "el més segur" és que fos Camacho qui sol·licités l'enregistrament. Sense la seva col·laboració, addueix, els detectius no haurien sabut quan es faria l'àpat. "És obvi que algú que participava en aquell dinar n'havia informat, perquè no som mags", diu en la seva declaració judicial. A la seva declaració la líder del PP sosté que diverses persones del seu entorn ho sabien.

També Elisenda Villena, detectiva de l'agència a qui Marco assenyala com la persona que va gestionar l'operatiu -íntima amiga de la gerent del PSC i enllaç amb la formació-, dóna a entendre que Camacho n'estava al corrent. El 27 de juliol d'enguany Villena va explicar al jutjat que la presidenta del PP no volia portar la gravadora, de manera que un empleat de l'agència, Álex Borreguero, que corrobora aquesta versió, va acudir al restaurant un dia abans per inspeccionar si a la sala s'hi podia ocultar algun dispositiu d'enregistrament. Borreguero es va presentar com a "secretari personal" de Camacho al restaurant. El detectiu va portar el centre floral abans del dinar i va aprofitar per pagar per avançat l'àpat, i va deixar la quantitat de 100 euros.

Després que l'Ara.cat publiqués part del sumari, Marco va emetre ahir un comunicat en què reiterava que la gravació és "absolutament legal" perquè es va fer amb el consentiment d'una part. En les seves declaracions judicials conegudes ahir el director de Método 3 va anar més enllà i va denunciar "pressions i xantatges velats" policials i governamentals.

El pacte fallit del CNI

El 19 de febrer Marco va declarar a la policia que un agent del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) li havia anunciat aquell mateix dia una oferta de pacte a través d'un emissari perquè no revelés informacions sensibles en poder de l'agència, que havia fet fallida. L'emissari del ministeri de l'Interior era, segons Marco, la periodista d' El Periódico Mayka Navarro, que hauria fet sense èxit una oferta en nom del comissari principal del Cos Nacional de Policia. L'acord no arriba i, sempre segons l'amo de Método 3, l'agent del CNI torna a aparèixer i li etziba: "Sabem que l'Alícia [Sánchez-Camacho] ho sabia. Salva-la a ella. Calla o et farem callar", hauria dit l'agent secret.

Si fos cert que Camacho sabia que la gravaven amb Álvarez, què n'esperava? No hi ha una resposta concloent, més enllà de la denúncia de CiU d'una "conxorxa" del PSC i el PP poc abans de les eleccions que van fer president Artur Mas per treure draps bruts dels Pujol. I quina seria la connexió entre socialistes i populars? Segons Marco, Camacho no va contactar directament Método 3 per encarregar la gravació (el PP no figura al registre de clients del sumari). Hauria utilitzat, a parer seu, "un íntim amic" i client habitual. No cita Zaragoza, però el sumari està plagat de referències a ell i de correus entre Villena i l'exsecretari d'organització, que apareix en registres i correus electrònics. Zaragoza hauria pagat 1.480 euros per investigar una empresa d'enginyeria (GPO) i 1.750 per la cinta de La Camarga. La policia afirma que "si no va encarregar directament la gravació com a mínim tenia coneixement que es faria". Als registres es va trobar una carpeta amb el nom del PSC i a la relació de treballs apareix l'anotació "PSC-Camacho".

Per l'afer està imputada la gerent del PSC, Lluïsa Bruguer. Però la pressió sobre Zaragoza creix. Ahir l'advocat de Borreguero va emetre un escrit en què demanava que el citi a declarar com a testimoni. I avui el malson seguirà per a Camacho.