Torna la Guerra Freda?

BarcelonaVladímir Putin i Angela Merkel van veure caure el Mur de Berlín des del mateix costat de la història. Putin era un oficial del KGB destinat a la ciutat de Dresden, a l’Alemanya de l’Est, on operava amb una identitat falsa i una suposada feina de traductor. Merkel feia recerca a l’Acadèmia de les Ciències, al Berlín Oriental. Aquell 9 de novembre, mentre els carrers s’omplien de gent que volia anar cap a l’oest, la pragmàtica Merkel va preferir anar, com cada dijous, amb la seva amiga a la sauna. “Em vaig imaginar que, si l’havien obert, no el tornarien a tancar tan fàcilment, així que podia esperar”, explicava la cancellera, anys després, a la premsa. Aquell dia, però, el món que Merkel i Putin havien conegut es va començar a ensorrar.

Només un any després, tots dos estrenaven una carrera política que avui els enfronta en aquesta nova Europa del segle XXI, en què Alemanya exerceix de líder hegemònic d’una Unió política i econòmica, i la Rússia de Putin reclama el poder perdut en el “gran desastre geopolític” que, segons el president rus, va suposar l’ensorrament de l’URSS.

El conflicte d’Ucraïna, amb la revolta que va fer caure el president Ianukóvitx, l’ocupació russa de Crimea i la situació de guerra que es viu a les províncies de l’est del país, ha retornat Europa a un llenguatge i una confrontació amb regust de Guerra Freda.

El passat

Una Europa dividida però més interconnectada que mai

A principis dels 90 els analistes més agosarats proclamaven des dels Estats Units que la fi del comunisme havia portat “la fi de la història” i la consolidació de les democràcies liberals com a única opció possible. Els més pessimistes, en canvi, creuen que aquella confrontació encara no s’ha acabat. “Si ens imaginem que estem enmig d’una Guerra dels Cent Anys, aquests últims vint-i-cinc només han sigut una interrupció -escriu l’investigador de l’Open Society John Feffer-, perquè moltes de les característiques de la Guerra Freda encara continuen vigents”. Nicolás de Pedro, investigador del Cidob, discrepa. “Avui no hi ha la confrontació ideològica que va marcar la Guerra Freda però sí el nivell de desconfiança estratègica més gran des de Gorbatxov”, diu. A més, la interdependència econòmica entre la UE i Rússia és tan gran, segons l’investigador, que tots dos hi perdrien si la confrontació anés a més.

L’enemic

Els Estats Units i Rússia s’acusen mútuament

Barack Obama estava convençut que seria el president del segle XXI amb nous reptes globals i noves confrontacions. Durant l’última campanya presidencial, cada cop que el candidat Mitt Romney li deia que Rússia era l’enemic número 1 dels EUA, Obama li parlava del món tecnològic, de terrorisme internacional i dels nous poders regionals que han transformat aquell món bipolar. Però el desafiament de Putin a Ucraïna ha obligat el president nord-americà a reunir-se amb els vells aliats, a defensar l’OTAN com “l’aliança més forta en la història de la humanitat” i a tornar a posar la política energètica i la seguretat nuclear al centre del debat polític.

La decisió d’Obama d’incloure recentment Rússia, juntament amb l’Estat Islàmic i el virus de l’Ebola, com una de les tres principals amenaces globals a què ha de fer front en aquests moments ha encès Putin. Els EUA es van declarar els guanyadors de la Guerra Freda, va dir fa poc president rus des de Sotxi, i, des d’aleshores, intenten imposar el seu “ diktat unilateral” al món.

L’OTAN

Ucraïna revifa una Aliança que perdia sentit

L’OTAN és a l’origen i a les conseqüències d’aquesta crisi. Moscou ha viscut com una amenaça i una humiliació l’extensió de l’Aliança Atlàntica fins a la frontera amb Rússia i l’adhesió dels seus antics aliats al paraigua occidental. “L’ús de l’OTAN i la UE per estabilitzar l’Europa de l’Est ha tingut un cost molt alt que es tradueix en l’ajust de comptes que es viu ara”, assegura l’investigador Jeremy Shapiro, de la Brookings Institution.

“L’OTAN vivia en una indefinició estratègica, i més amb la retirada de l’Afganistan -explica Nicolás de Pedro-, però l’agressivitat de Putin li ha proporcionat una nova raó de ser: la defensa territorial dels aliats”. A més, el fet que nous països com Suècia, Finlàndia, Geòrgia i Ucraïna es plantegin ara trucar a la porta de l’Aliança i demanar-hi l’adhesió encara la revitalitza més.

Berlín

La capital alemanya continua sent línia de front

“Alemanya encara viu en una frontera, no d’exèrcits oposats, sinó d’idees oposades”, escrivia fa uns dies Robert Zoellick, antic vice secretari d’Estat dels EUA i un dels negociadors de la reunificació alemanya. Berlín va ser l’escenari del final d’una era. La seva situació geopolítica la va convertir en la línia de front de la distensió amb el bloc de l’Est abans del final de la Guerra Freda. La nova confrontació amb Rússia ha col·locat Alemanya -pels seus interessos econòmics i energètics, i pel poder hegemònic que té dins la UE- en la línia de front de la negociació diplomàtica amb Moscou. Altre cop, Merkel i Putin.