"Abans ajudava els pares amb el meu sou, ara m'ajuden ells"
Enric Astort té 49 anys i viu amb els pares. És a l'atur des del febrer del 2009, quan l'empresa on treballava va acomiadar quinze treballadors després d'un canvi de propietaris. Com a motiu, van explicar als empleats que no podien pagar les nòmines. En aquell moment, feia deu anys que l'Enric treballava a Fivent, una empresa dedicada a fer persianes mallorquines i on ell era encunyador.
Abans d'aquesta feina, l'Enric havia treballat al sector de la construcció durant setze anys, concretament des dels 18 anys fins als 34, quan va entrar a treballar en una empresa del sector tèxtil fins als 36 anys, edat amb què va ser contractat per Fivent. El seu sou com a encunyador era de poc més de mil euros, dels quals en separava una part per a la família. "Normalment, en donava 300 als meus pares per ajudar-los amb totes les seves despeses", explica l'Enric, que afegeix: "Ara ja no els puc donar res, són ells que m'ajuden a mi". I és que després de ser acomiadat pels nous propietaris de Fivent, l'Enric va passar a cobrar un subsidi d'atur que, durant els primers sis mesos, va arribar als 1.000 euros mensuals. Passada aquesta data, però, la prestació d'atur va disminuir als 880 euros cada mes, quantitat que va rebre fins a acabar els dos anys en què, per llei, es pot rebre.
Una ajuda que no arriba
Passats aquests dos anys, l'Enric va demanar cobrar l'ajuda dels 400 euros destinada a totes aquelles persones que ja han esgotat totes les altres prestacions. Aquesta quantitat la va estar cobrant des del gener d'enguany i fins al juny, tot i que només rebia 343 euros, ja que del total se li restaven 86 euros cada mes, en concepte de vuit mesos d'atur que havia cobrat i no li pertocaven. El 2 de juliol l'Enric va tramitar la renovació d'aquesta ajuda i l'hi van concedir, però no va arribar a rebre els diners. "Em van dir que m'havien descomptat tot l'atur de cop aquest mes", explica l'Enric, en referència als vuit mesos que li havien de descomptar, i creu que pot ser que tampoc rebi res a l'agost.
Des que és a l'atur, l'Enric ha fet dos cursos de formació d'informàtica i algunes entrevistes de feina, tot i que admet que ara ja fa molt temps que no en fa. I mentre no trobi feina, per viure depèn de les pensions dels seus pares, que en el cas de la seva mare és de 500 euros, mentre que en el del seu pare és de 1.000 euros. La seva germana també ha perdut la feina, tot i que encara té dret a cobrar la prestació d'atur. Espera que quan se li acabi pugui cobrar els 400 euros.
