Corresponsal A / Nova YorkEls nord-americans mengen a totes hores i a tot arreu. Si cal, fins i tot quan condueixen de la feina a casa. La majoria no tenen una dieta saludable. De fet, el menjar ràpid es va inventar als Estats Units: hamburgueses amb formatge de 400 calories, pizzes, pollastre fregit o patates fregides. I, des dels anys 40 fins fa poc, anar a restaurants que servissin aquest tipus de productes era un hàbit molt estès i freqüent arreu del país.
Però les altes xifres d’obesitat i les seves conseqüències sobre la salut fa temps que preocupen i, a poc a poc, han provocat un canvi de mentalitat. Actualment dues terceres parts de la població (68,8%) tenen sobrepès o són obesos -tres de cada deu són obesos i un de cada vint té obesitat extrema-. En els últims 30 anys, la taxa d’obesitat s’ha doblat en la majoria d’estats. Però aquesta tendència s’ha estabilitzat, i en algunes àrees -amb poder adquisitiu més alt- s’ha reduït.
Aquesta situació ha provocat que molts governs estatals i locals hagin aprovat diverses mesures per lluitar contra el que fa temps que consideren una epidèmia. Moltes d’aquestes mesures van dirigides a conscienciar la població i, especialment, als més petits, ja que un 17% dels nens són obesos.
Altres iniciatives han sigut més agressives, com el fet de taxar les begudes ensucrades. Berkeley, una ciutat progressista de Califòrnia, al 2014, i Filadèlfia l’any passat es van convertir en les primeres ciutats que van aconseguir aprovar aquest impost. Des del 2010 ho havien intentat moltes ciutats, com Nova York, però van fracassar davant les múltiples campanyes en contra engegades per la indústria de begudes i alguns grups conservadors que defensen que la taxa comportarà una pèrdua de llocs de treball i no farà res per reduir l’obesitat.
Un estudi del 2016 sobre l’aplicació d’aquesta mesura a Berkeley, elaborat per experts de la prestigiosa universitat d’aquesta ciutat, va concloure que els seus ciutadans havien reduït en un 21% el consum de les begudes ensucrades. Aquesta xifra ha ajudat altres ciutats a aprovar la taxa.
Un gran cost per a la sanitat
D’altra banda, els activistes a favor d’aquesta mesura creuen que els diners recaptats poden servir també per finançar els costos de la sanitat. S’estima que les malalties relacionades amb l’obesitat tenen un cost de més de 147.000 milions de dòlars, segons un estudi publicat a la revistaHealth Affairs el 2009.
Els canvis d’hàbits dels últims anys, però, s’han produït més aviat gràcies a un augment de la informació sobre els mals de l’obesitat. I les escoles s’han convertit en un pilar de les iniciatives conscienciadores. A més, les empreses s’han apuntat a una tendència que han descobert rendible. I les etiquetes amb les paraules orgànic o natural s’han multiplicat als supermercats.
Durant la presidència de Barack Obama, la seva dona, Michelle, va liderar propostes per reduir l’obesitat. Va pressionar el Congrés perquè canviés el menú a les escoles per fer-los més saludables i va engegar una campanya perquè petits i grans fessin més exercici físic. L’oposició republicana es va burlar durant anys d’aquests esforços que creuen dictatorials: “El govern no ens ha de dir com hem de menjar”, deien.
Amb l’arribada a la Casa Blanca de Donald Trump -un fan declarat del menjar ràpid-, moltes de les iniciatives d’Obama no seguiran. Al maig ja va aprovar un decret per eliminar alguns dels estàndards aprovats en els dinars a les escoles.
