9-N: el primer assalt als tribunals per la judicialització del procés

BarcelonaLa investigació sobre la consulta del 9-N ha acumulat tantes imatges inèdites als tribunals que es fa difícil pensar que algun altre procés judicial arribi a agafar aquesta dimensió: en dos anys Catalunya ha vist com s’obria un procés judicial per l’organització d’una votació democràtica, com un president del Govern declarava als tribunals com a investigat i com alcaldes, diputats i altres representants de diferents colors se sumaven a les manifestacions davant del Palau de Justícia de Barcelona, posant en dubte la legitimitat i la independència del poder judicial. Demà es viurà l’enèsima imatge inèdita, la de l’expresident Artur Mas assegut al banc dels acusats amb l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau.

El judici es farà en un altre escenari poc habitual, la sala noble del Tribunal Superior de Justícia: una estança semiovalada àmplia, revestida de fusta i emmarcada per diferents frisos de pedra a la part superior de les parets, amb els bancs forrats de vellut vermell.

El timó de la votació

Però, tot i les dimensions del procés, en realitat el judici contra Mas, Ortega i Rigau només avaluarà cinc dies de la gestió política catalana, entre el 4 i el 9 de novembre del 2014: des del moment que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el procés de participació fins a la votació. El que haurà de dirimir el tribunal, encapçalat pel president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús María Barrientos, és qui va comandar l’organització de la votació aquells cinc dies.

Fins ara, Mas, Ortega i Rigau s’han negat a contestar les preguntes de l’acusació popular i de la fiscalia, al·legant que actuava sota directrius del govern central. Fonts judicials esperen que l’estratègia al judici dels tres excàrrecs sigui la mateixa. Caldrà veure quin perfil adopta l’acusació popular, que ara lideren el Sindicat Professional de Policia i la Unió Federal de Policia, després que el jutge rellevés Manos Limpias el maig passat.

Mas, a l’epicentre

La fiscalia dona a Mas un paper central en la suposada desobediència. En el seu escrit d’acusació, el responsabilitza d’“articular una estratègia de desafiament complet i efectiu” al TC, amb la cooperació necessària d’Ortega i Rigau i emparant-se “únicament en la seva voluntat”. Per això l’expresident serà el primer a passar per l’estrada a declarar demà. A Ortega se l’acusa d’assumir la coordinació dels organismes públics i funcionaris i d’impulsar les principals actuacions administratives del 9-N, quan ja estava suspès. Fonts coneixedores del cas reconeixen que l’exconsellera d’Ensenyament és la que té el paper més petit, perquè la major part d’actuacions del seu departament es van desenvolupar abans de l’ordre del TC. Tot i així, el ministeri públic l’acusa de garantir l’obertura dels instituts.

La fiscalia posarà sobre la taula vuit accions que, al seu parer, demostren que Mas, Ortega i Rigau van continuar pilotant la consulta després del 4 de novembre: l’enviament de les cartes en què es convocava la consulta, el pagament final de la pòlissa d’assegurança per als voluntaris, el manteniment de la pàgina web, la campanya de publicitat, les ordres perquè les empreses informàtiques instal·lessin els programes de recompte als 7.000 ordinadors habilitats pel 9-N, la distribució d’urnes, paperetes i altres materials, el condicionament del centre de premsa a Montjuïc i l’obertura dels instituts. Per refermar les seves tesis, la fiscalia exhibirà al judici documents, factures i contractes.

Tot apunta que Mas, Ortega i Rigau fonamentaran la seva declaració en un discurs polític, igual que en l’anterior compareixença. Les defenses tenen clar que hi ha elements per provar que després de la suspensió del 9-N se’n van apartar i van deixar l’organització als voluntaris. La defensa de Mas, dirigida per Xavier Melero, ha reiterat que l’advertiment del TC no contenia cap “manament exprés” i que el Govern no va “convocar oficialment” el 9-N. “No es va celebrar el que es va suspendre, un procediment participatiu oficial promogut per la Generalitat”, deia en el seu escrit de defensa, i negava que hi hagués hagut una “negativa oberta, rebel i reiterada” de Mas com la que exigeix penalment el delicte de desobediència. Melero assegura que entre el 4 i el 9 de novembre l’expresident es va limitar a fomentar “la participació ciutadana”, com li tocava pel càrrec. La defensa d’Ortega, exercida pel lletrat Rafael Entrena, és la que més ha denunciat el “ biaix marcadament polític” del cas 9-N. Conclou que l’exvicepresidenta va actuar legalment i “dins l’exercici de les seves competències”. La defensa de Rigau, pilotada pel penalista Jordi Pina, acusa la fiscalia de “reinterpretar” a la “mida del cas” el delicte de desobediència i nega que donés cap ordre.

El judici començarà a les nou del matí. Després de les qüestions prèvies, declararan els tres acusats. Entre dimarts i dijous, en sessions només de matí, han de declarar 35 testimonis -una de les proves fonamentals de les defenses-, entre els quals el portaveu al Congrés del PDECat, Francesc Homs -també acusat al Suprem-, l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias. La previsió és que divendres el cas quedi vist per a sentència.

Cronologia del camí fins al judici del 9-N

4.11.2014

El Tribunal Constitucional suspèn el 9-N

L’alt tribunal admet a tràmit el segon recurs de l’Estat contra la votació que el Govern ja havia convertit en un procés de participació liderat per voluntaris, segons defensa la Generalitat.

9.11.2014

2,3 milions de catalans voten en la consulta

La jornada es desenvolupa sense incidents i els jutjats desestimen les denúncies presentades per alguns partits i particulars. La fiscalia obre unes diligències de seguiment. Inicialment la junta de fiscals descarta querellar-se contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència.

21.11.2014

La fiscalia es querella contra Mas, Ortega i Rigau

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, presenta la querella per ordre del fiscal general. Responsabilitza els tres excàrrecs de desobediència, prevaricació i malversació.

22.12.2014

El TSJC decideix investigar el 9-N i tramitar la querella

Després de Nadal el jutge del cas, Joan Manel Abril, signa el primer escrit en què parla d’indicis de desobediència, tot i que no citarà a declarar Mas, Ortega i Rigau fins al 29 de setembre del 2015.

15.10.2015

Artur Mas declara com a investigat pel 9-N

L’aleshores president de la Generalitat assumeix la responsabilitat política de la consulta, tot i que defensa que se n’ha cedit l’organització als voluntaris. Ortega i Rigau han declarat dos dies abans.

02.02.2016

La fiscalia demana investigar Homs pel 9-N

En el transcurs de la investigació, la fiscalia descobreix una carta que, suposadament, implica Francesc Homs en l’organització de la consulta, quan era conseller de la Presidència. Com que l’ara portaveu del PDECat a Madrid és aforat al Congrés, el Tribunal Suprem assumeix la investigació el 19 de maig del 2016.

28.06.2016

El TSJC tanca la investigació del 9-N

Deixa Mas, Ortega i Rigau a un pas del judici. A l’octubre la fiscalia presenta l’escrit en què demana 10 anys d’inhabilitació per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació, i exclou la malversació.

15.12.2016

La defensa presenta els seus escrits

Demana absoldre Mas, Ortega i Rigau i citar com a testimonis Rajoy i el ministre de Justícia. El tribunal ho desestima i el 23 de desembre fixa el calendari del judici entre el 6 i el 10 de febrer.