El camí que ha seguit Espanya per reduir el dèficit
BARCELONAEl 10 de maig del 2010, aleshores amb el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, va arribar la primera onada de retallades, que buscava reduir un 9,24% de dèficit públic. El camí el va seguir el Partit Popular, liderat per un Mariano Rajoy que, incomplint quasi totes les seves promeses electorals, va començar el mandat apujant impostos i nacionalitzant un banc. Les mesures d'expansió fiscal del 2008 s'han anat convertint a poc a poc en retallades de despeses per complir els objectius de dèficits imposats des de Brussel·les.
ImpostosLa pujada d'impostos en tres blocs: l'IVA, l'IRPF i l'IBI
Zapatero va rebre fortes crítiques el 2010 per haver apujat l'IVA del 16% al 18%. Després del famós " No se subirá el IVA" de Rajoy, el PP l'ha apujat tres punts i ha passat del 18% al 21%, ha apujat el tipus reduït del 8% al 10% i ha mantingut el tipus superreduït. Amb aquest augment Espanya passa al davant de països com Alemanya (19%), França (19,6%) i el Regne Unit (20%).
Amb l'última pujada del tram estatal, l'IRPF de Catalunya s'ha situat al 56%, només superat per Suècia i Aruba. Els populars també han incrementat l'impost de béns immobles durant dos anys als habitatges que estiguin per sobre del valor mitjà de la seva zona.
FuncionarisAmpliació de jornada i congelació de salaris
El que va començar el maig del 2010 amb una retallada del 5% del salari als funcionaris, era només l'inici d'un seguit de reformes que han tocat la butxaca als empleats del sector públic. L'arribada de Rajoy al govern va venir acompanyada d'una ampliació de la jornada laboral de 35 a 37,5 hores. A més d'una congelació de salaris, també es va acordar no cobrir les baixes del personal en els serveis públics no essencials durant tot el 2012. Amb els últims ajustos del juliol, els funcionaris també deixaran de cobrar la segona paga extra d'aquest any (la de Nadal), se suprimiran tres dels sis dies que tenen de lliure disposició i se'ls rebaixarà la retribució durant la baixa temporal.
Mercat laboral i aturNova reforma laboral més estricta i retallades en la prestació dels aturats
A tocar dels 6 milions d'aturats, el govern popular va impulsar una nova reforma laboral, al febrer, que va deixar lluny la del 2010 de Zapatero. Entre altres coses, va suposar una ampliació dels supòsits que les empreses poden utilitzar per justificar l'acomiadament, abaratir-lo o rebaixar-ne la indemnització. El pressupost del juliol va reduir la despesa en polítiques d'activació del treball en un 21,3%. En aquest sentit els aturats, a partir del setè mes, han passat a rebre una paga del 50% de l'últim salari, en lloc del 60% que rebien abans. La supressió de les bonificacions a la contractació també va entrar en el pressupost. La motivació d'aquestes reformes, segons Rajoy, era "animar la recerca de treball".
PensionsLa gent gran, més vulnerable davant una congelació de les pensions
El 2010 es va elevar l'edat de jubilació fins als 67 anys i es va incrementar fins als 37 el nombre d'anys treballats per cobrar el 100% de la pensió. Després de saber que l'IPC del novembre era del 2,9%, el consell de ministres va decidir que no actualitzava les pensions i que deixava la pujada per al 2013 molt per sota, a l'1%.
Sanitat i educacióLes dues partides s'han endut gran part dels ajustos pressupostaris
El 2011 es va reduir un 8,2% la despesa en sanitat de l'Estat, i el 2012 un 6,8%. La limitació de l'assistència als estrangers i que els treballadors actius passin a pagar entre el 50% i el 60% dels medicaments són altres mesures noves del govern popular. En educació es volien retallar 3.000 milions del pressupost i per fer-ho, entre altres mesures, va proposar-se una reducció del 62% en ajudes universitàries i augmentar el nombre d'alumnes per classe, així com el nombre d'hores lectives.
