L’ESCOLA
Dossier 17/04/2016

El català a l’escola: més present a l’aula que al pati

Els professors creuen que el nombre d’alumnes que l’utilitzen és més gran, però amb menys qualitat

Núria Martínez
3 min
El català a l’escola: més present a l’aula que al pati

Barcelona“El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans”. Aquest és, sens dubte, un delsmoments més mediàtics de l’exministre d’Educació, Cultura i Esports José Ignacio Wert. Més enllà de l’anècdota, el ministre va posar l’altaveu a una teoria que fa temps que plana sobre l’escola catalana: als centres s’oculta la realitat espanyola i els alumnes només dominen el català. La immersió lingüística s’ha convertit en un dels objectius del govern del PP, que ha acabat obligant la Generalitat -que busca la drecera per no fer-ho- a pagar 6.000 euros per plaça d’escolarització en castellà. Però què hi ha de realitat en tot això? Quina és la situació del català a l’escola? Si s’observen els resultats de les proves de competència de sisè de primària del 2015 es veu que un 37,2% dels alumnes tenen un nivell mitjà-alt de català, mentre que un 38% el tenen en castellà.

Els que tenen un nivell alt en català són menys: un 24,6%, mentre que en castellà són un 25,5%. La xifra dels alumnes que tenen un nivell baix és molt menor: 14,8% de català i 14,2% de castellà. “Actualment el nombre d’alumnes que utilitzen el català és superior, però el que no hem aconseguit és que la qualitat millori”, apunta Pere Puértolas, professor de català de primer de batxillerat i de quart d’ESO de l’Institut Francisco de Goya de Barcelona. En aquest sentit, explica que els professors “es queixen molt perquè no s’insisteix en la qualitat del llenguatge” i que els alumnes parlen cada dia amb “menys precisió”. Puértolas considera que la “qualitat de la mitjana ha baixat”, i constata que cada vegada “s’utilitza més el catanyol”. “Es valora menys el fet de parlar bé, però això passa tant en català com en castellà”, apunta. A l’institut on treballa Puértolas -situat a Horta-Guinardó- el català és la llengua més utilitzada entre l’alumnat a l’hora de dirigir-se als professors.

“A les classes l’ús del català és molt correcte i és el més habitual”, apunta, i afegeix que les comunicacions intraescolars també es fan en aquesta llengua. Ara bé, la situació canvia a l’hora del pati. “Tot i que la presència del català és predominant, els estudiants que tenen com a llengua familiar la castellana es relacionen en castellà”, apunta. En aquest sentit, recorda que el joc ve marcat per la televisió, les consoles o els mòbils, i que això fa que molts estudiants utilitzin, com a conseqüència, el castellà.

Segons l’ Estudi socialdemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya el 2013, elaborat pel departament d’Ensenyament, el mateix alumnat que a l’aula utilitza el català sempre o majoritàriament no ho fa amb la mateixa freqüència amb els amics fora del centre. El 33,3% l’utilitzen sempre o gairebé sempre, i el 14,7% ho fan sovint. Els resultats són més favorables per al català si s’analitza l’ús a l’aula. El 53,9% de l’alumnat es dirigeix al professorat sempre o gairebé sempre en català i el 21,4% l’utilitza sovint. Aquesta situació, però, no és la que es troba el professor de l’Institut Montserrat Roig de Viladecavalls Jordi Viaplana. “El castellà és l’idioma oficial del pati, però també de l’aula”, apunta Viaplana. En aquest sentit, assegura que, tot i que ell es dirigeixi als alumnes en català, ells acostumen a respondre-li en castellà. “«Jordi, és que no em surt», em diuen”, assegura.

Un idioma “poc útil”

Viaplana creu que al seu centre no hi ha situació d’igualtat entre les dues llengües i que la majoria no veuen el català com un “idioma útil”. “És preocupant perquè no és una llengua d’ús social. La coneixen, però no la fan servir”, apunta. No obstant, la situació millora quan es passa a l’expressió escrita. “Els resultats als exàmens s’equiparen al seu nivell acadèmic general. Treuen les mateixes notes que a les altres assignatures”, apunta.

Amb una situació completament diferent es troba el mestre de l’Escola Pública Antoni Vilanova de Falset Agustí Masip. “Al pati i a l’aula parlen gairebé tots en català”, apunta, i afegeix que també és l’idioma predominant entre els immigrants. Amb un nivell de català notable a l’escola, el que li preocupa és la pèrdua del català occidental. “Nosaltres en diem timó, però ara tothom ja s’hi refereix com a farigola”, conclou.

stats