ATAC TERRORISTA A CATALUNYA

La descoordinació policial va jugar a favor dels terroristes

L’amo del locutori de Ripoll, el segon dels quatre detinguts que queda en llibertat provisional

L’actuació dels Mossos d’Esquadra en els atemptats de Barcelona i Cambrils no parava de rebre elogis, però dimarts es va obrir la caixa dels trons. Un comunicat del Sindicat Unificat de Policia (SUP) i l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), en el qual lamentaven que se’ls hagués “exclòs i aïllat” en la investigació dels atemptats, va evidenciar les tensions entre els cossos de seguretat. I enmig dels retrets, s’ha descobert la falta de coordinació entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. El comunicat de dimarts denunciava: “Queda en evidència la flagrant vulneració dels mecanismes de comunicació entre les forces i cossos policials”. I és que aquesta descoordinació va provocar, com a mínim, que un vincle de l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty -el cervell del grup terrorista dels atemptats- amb l’operació Xacal de l’any 2006 contra el terrorisme jihadista no constés a tots els cossos de seguretat. Aquesta falta de cooperació també afecta la policia belga, que havia estat avisada de la radicalització de l’imam de Ripoll.

Un policia de Vilvoorde, Bèlgica, va enviar el gener de l’any passat un correu electrònic a un mosso d’esquadra demanant si era possible fer una recerca sobre Es Satty, que volia treballar d’imam en aquesta localitat belga. La petició d’informació, que no era oficial i tenia un caràcter informal, procedia d’un agent de Vilvoorde amb responsabilitats en l’àmbit de la proximitat. “Volia demanar-te si hi ha la possibilitat de fer una recerca sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com a imam. Sé que s’està plantejant anar a Barcelona al febrer i que està casat allà. Com més informació puguis compartir sobre ell, millor!”, relatava el policia belga en el seu missatge, que va publicar ahir Efe. L’agent belga havia estat avisat per l’imam de Diegem (Bèlgica), que va sospitar quan Es Satty el va visitar per demanar-li feina.

Després de rebre aquest correu, el mosso va buscar a la base de dades de la policia catalana, en la qual no constava cap dada sobre l’imam. Per això, en la resposta al seu col·lega va especificar que no tenien informació d’Es Satty. Però va detallar que hi havia una persona amb el mateix cognom que l’imam, Mustafà es Satty, que havia sigut investigat en l’operació Xacal del 2006 a Vilanova i la Geltrú. De fet, l’imam de Ripoll vivia al mateix pis que els arrestats de Vilanova, tot i que no el van detenir perquè van considerar que no hi estava implicat. Aquest vincle mai es va comunicar als Mossos. Per tant, malgrat que en l’àmbit policial hi havia informació sobre l’imam, no va circular entre els diferents cossos i això va facilitar l’organització dels terroristes, que feia prop de mig any que ideaven un atemptat. I és que des d’alguns sectors del ministeri de l’Interior i dels cossos de seguretat espanyols mai s’ha vist adequat que la policia catalana exerceixi les competències que té en la lluita contra el terrorisme.

El portaveu dels Mossos d'Esquadra, Albert Oliva, ha assegurat aquest divendres a RAC1 que aquest intercanvi de correus era fruit d'una relació "de confiança" i de "contacte informal al qual ara es vol donar caire d'oficialitat" entre els dos agents, que no té "res a veure amb la petició formal d'un país cap a un altre perquè investigui un tema".  

Fora de l’Europol

Això s’ha notat amb el veto de la policia catalana als mecanismes estatals i internacionals de coordinació, com el Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i l’Europol. La situació es va capgirar fa només un mes, després de la Junta de Seguretat de Catalunya, perquè el govern espanyol va acceptar que els Mossos s’integressin al CITCO. Però la incorporació de la policia catalana per accedir a la informació de l’Europol encara està pendent, i tot just s’ha creat una comissió per estudiar-ho.

El president de l’Audiència Nacional; el jutge encarregat de la causa dels atemptats, Fernando Andreu, i els màxims responsables dels serveis d’informació dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es van reunir ahir per delimitar l’espai de cada cos en la investigació i centralitzar-la. Segons fonts jurídiques presents, a partir d’ara comença la segona fase, en la qual s’intenta esbrinar els lligams de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Catalunya amb altres països, com França o Bèlgica, una tasca que els Mossos no poden assumir perquè no tenen accés a la informació de l’Europol. L’Audiència vol que d’ara en endavant, en la causa guanyi pes el CITCO, que ja s’ha encarregat de coordinar la investigació fins ara, on els Mossos n’eren els principals responsables com a policia integral de Catalunya i amb plenes competències a tot el territori català.

Crear un “FBI europeu”

Però com que ara s’inicia una fase que implica comunicació amb cossos internacionals, els Mossos -que no hi tenen accés- necessitaran inevitablement la coordinació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que tenen aquestes competències. I malgrat que la falta de coordinació entre les diferents policies ha quedat evidenciada, les mateixes fonts assistents a la reunió d’ahir van assegurar que no hi ha cap guerra interna entre els cossos de seguretat i que no hi va haver cap retret en la reunió. Tot al contrari: van destacar que la coordinació ha sigut màxima. Des del Parlament Europeu, el seu president, Antonio Tajani, va proposar ahir crear un “FBI europeu” per enfortir la cooperació antiterrorista entre els estats membres, sobretot en l’intercanvi d’informació entre serveis secrets.

Dos dels detinguts, en llibertat

Després que els Mossos d’Esquadra escorcollessin el locutori de Ripoll on van comprar-se diversos bitllets d’avió perquè alguns dels integrants de la cèl·lula terrorista viatgessin al Marroc, el jutge Andreu va decidir deixar en llibertat provisional Salh el Karib, propietari d’aquest establiment. El Karib, de 34 anys, va quedar en llibertat però sota mesures cautelars, i està obligat a comparèixer cada dilluns davant un jutjat. Com en el cas del Mohamed Aalla, propietari de l’Audi A3 amb què els terroristes van cometre l’atac a Cambrils, Andreu creu que no hi ha prou indicis per enviar l’últim dels detinguts a la presó. Així doncs, dels quatre detinguts inicialment pels atemptats, només dos, Mohamed Houli Chemlal -ferit en l’explosió d’Alcanar- , i Driss Oukabir -que va llogar una de les furgonetes- han quedat empresonats.

En paral·lel, les autoritats holandeses van desactivar l’alerta d’amenaça terrorista a Rotterdam, després de comprovar que l’avís de la policia espanyola que va portar a la suspensió d’un concert era fals, informa Marta Rodríguez.

Més continguts de

El + vist

El + comentat