Un gest simbòlic per a un poble exhaust

BARCELONAEl 29 de novembre de 1947 l'ONU va votar la divisió de Palestina- que aleshores era una colònia britànica- en un estat jueu i un d'àrab. No és per casualitat que Mahmud Abbas, el president de l'Autoritat Palestina, escollís aquesta data per presentar a l'ONU la petició d'un descafeïnat reconeixement com a estat observador. 65 anys més tard els palestins encara esperen el seu estat, i viuen en dos territoris desconnectats: una Gaza aïllada i una Cisjordània plagada de colònies hebrees. El gest d'ahir és només simbòlic, però arriba quan l'onada expansiva de la Primavera Àrab sacseja la regió.

Canviarà alguna cosa sobre el terreny?

L'estatus d'estat observador no obliga Israel a reconèixer les fronteres del 1967 ni a retirar els assentaments. "És un mer canvi simbòlic de vocabulari: l'Autoritat Palestina passa de ser entitat a ser un estat ", explica Stuart Reigeluth, director de la revista Revolver , de Brussel·les. "És evident que a Israel no li fa cap gràcia, la solució de dos estats per la via diplomàtica, només és una il·lusió d'Occident. És una nova paradoxa palestina: ser reconeguts com a estat observador, sense tenir cap estat real". Un dels efectes directes, però, pot ser la retallada de finançament a l'Autoritat Palestina (AP): els Estats Units han amenaçat de suspendre els 340 milions d'ajuda a l'AP, que està en números vermells. Les desavinences polítiques dins d'una UE immersa en la crisi econòmica també posen en dubte que continuï sent el principal finançador de l'AP.

Palestina podrà recórrer a la justícia internacional?

Els palestins asseguren que l'estatut d'estat observador els obre les portes del Tribunal Penal Internacional (TPI), on podrien acusar els dirigents israelians de crims de guerra. Tanmateix, no hi ha precedents i la qüestió genera controvèrsia jurídica. L'abril passat el fiscal general del TPI va rebutjar el reconeixement de la seva jurisdicció per a l'Autoritat Palestina argumentant que només els estats poden recórrer a aquest tribunal. En última instància, la decisió depèn del secretari general de l'ONU. "Amb l'escenari que s'obre ara -explica Rosana Alija, especialista en Dret Internacional de la UB- sembla molt improbable que Ban Ki-Moon pugui argumentar dubtes sobre l'estatalitat de Palestina, un cop l'Assemblea General l'hagi reconeguda".

Facilitarà la reconciliació entre faccions palestines?

Milers de palestins de diferents faccions han sortit als carrers de Cisjordània per celebrar la iniciativa d'Abbas. Hamàs, el seu principal rival, també hi dóna suport. "El reconeixement pot facilitar un apropament entre Hamàs i Fatah [el partit d'Abbas] per tirar endavant la seva acció a l'ONU", preveu Antoni Segura, del Centre d'Estudis Històrics Internacionals.

Com afectarà la negociació amb Israel?

El recurs a l'ONU és el resultat del bloqueig en les negociacions amb Israel des de fa gairebé tres anys. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, respon que el gest unilateral no ajuda al procés. "La iniciativa d'Abbas li permet jugar una nova carta i forçar altres actors a definir-se. Però no queda clar com afectarà la política d'Israel, que tindrà eleccions al gener", recorda Rosa Balfour, de l'European Policy Center. Els analistes destaquen que Israel haurà de reaccionar davant les revoltes que han derrocat règims que fins ara eren els seus aliats. L'última crisi a Gaza ha demostrat que l'Egipte liderat pels Germans Musulmans ja no és un aliat incondicional com ho va ser Hosni Mubàrak.