Un gir històric que caldrà vigilar de prop

BarcelonaSatisfacció amb matisos. Les organitzacions no governamentals van aplaudir ahir l’acord signat a París però van advertir que malgrat que la cimera suposa un gir “històric” caldrà estar atents perquè empreses i governs no deixin en paper mullat un text que ha costat molts esforços. Tants que les ONG van estar pressionant fins al final i desafiant l’estat d’emergència -que va decretar el govern francès arran dels atemptats del 13-N a la capital que van anul·lar les concentracions al carrer-, ahir al matí, abans que s’anunciés la fumata blanca, centenars d’activistes van portar les seves reivindicacions al centre de la ciutat.

“La roda de l’acció pel clima gira a poc a poc, però a París ha girat. Hi ha molt en aquest acord que frustra i em decep, però situa de ple la indústria dels combustibles fòssils al costat equivocat de la història”, deia el director de Greenpeace, el sud-africà Kumi Naidoo. Aquest és el punt. Les principals ONG entenen que des d’ara s’entra en una nova etapa cap a una economia que no es basi ni depengui del carbó ni el petroli. En paraules de Naidoo: “La transició dels combustibles fòssils és inevitable”.

Anys perduts

Però amb tot, segons l’activista, la satisfacció no pot ser en cap cas total perquè l’Acord de París deixa encara sense respostes imminents “els pobles en la primera línia del canvi climàtic”, ja que el text final no entrarà en vigor fins d’aquí cinc anys. Naidoo va lamentar també que es manté “una injustícia arrelada inherent” perquè els països desenvolupats que han crescut a costa d’explotar els combustibles fòssils han fet tan sols una tímid compromís per ajudar els més pobres per fer front a “les pèrdues dels seus mitjans de subsistència”.

Un dels punts en què més esperances han posat les ONG és que s’hagi formalitzat l’objectiu d’1,5 graus centígrads d’augment de la temperatura terrestre a l’horitzó de l’any 2100. Per a Samantha Smith, la directora de WWF, suposa un clar senyal que els estats “han reconegut la crisi” climàtica i que “el problema és seriós”.

Com Greenpeace, Tasneem Essop, la cap de la delegació de WWF a la cimera parisenca, l’acord és “una fita important” però ara no es pot abaixar la guàrdia sinó que s’han “d’enfortir les accions nacionals” per passar de les bones intencions i desitjos a accions reals. En aquest sentit, l’organització també lamenta que no s’hagi “garantit assistència per als que patiran els impactes climàtics immediats, especialment els pobres i vulnerables”.

Des d’Oxfam, l’advocat Tim Gore també veia els 1,5 graus com “una victòria moral important”, però que necessita “un augment de l’acció en els pròxims anys”. La decepció d’aquest activista és que les delegacions estatals no han consentit a signar el punt que garantia el finançament per a l’adaptació de les conseqüències que tindrà l’escalfament. En paraules del cap de Greenpeace, l’absència de compensacions suposa que el text de l’acord quedés “aigualit” finalment.

“És un acord històric que inclou tots els països del món, que per primera vegada es comprometen a reduir les emissions i a actuar davant el canvi climàtic”, subratlla Mohammad Adow, de l’organització Christian Aid, que també veu que l’acord representa “l’entrada en una nova era en què el canvi climàtic es pren d’una manera més seriosa”. La realitat s’acabarà imposant, segons afirma, i si no volen fer els ajustos de manera voluntària s’hi veuran obligats al final.

Un desastre total

N’hi ha que van veure el got buit. Un portaveu de l’associació Amics de la Terra va denunciar que els estats hagin signat un acord que “no ofereix el nivell d’ambició que es necessita” per aturar el canvi climàtic. “El vaixell se’n va en orris”, va sentenciar l’activista, que va concentrar les culpes en els Estats Units.