INICI DE CURS

La immigració, el Brexit i els maldecaps de Trump

Aquest curs es preveu convuls en l’escena internacional per l’augment de la xenofòbia, el divorci de Londres de la UE, els relleus polítics a l’Amèrica Llatina i una cita clau amb les urnes als EUA

Les eleccions al land de Baviera, al sud-est d’Alemanya, marquen l’inici d’un curs que es preveu convuls en l’escena internacional per l’augment de la xenofòbia, el divorci de Londres de la UE, els relleus polítics a l’Amèrica Llatina i una cita clau amb les urnes als Estats Units.

LA XINA

LA NOVA RUTA DE LA SEDA

Pequín pren posicions per competir cara a cara amb uns Estats Units que han dimitit de liderar el multilateralisme i una Unió Europea descentrada pel tsunami del Brexit. Sense fer gaire soroll ni haver d’obrir-se a les regles del joc democràtic, el govern xinès ha sigut capaç de configurar la seva pròpia xarxa comercial, aprofitant el desinterès nord-americà per l’Àfrica o l’Amèrica Llatina. La reinvenció de la Ruta de la Seda li servirà a Pequín per teixir unes relacions comercials que l’ajudaran a contrarestar l’alentiment de la seva pròpia activitat. La ruta suposarà una inversió de 8.000 milions de dòlars i connectarà el 63% de la població mundial.

RELLEUS POLÍTICS

L’AMÈRICA DEL SUD, A LA RECERCA DEL SOMNI

Fins a 14 països de l’Amèrica Llatina hauran celebrat entre el 2017 i el 2019 eleccions, que en alguns casos ja han suposat una sotragada, com el gir a l’esquerra de Mèxic, que es va quedar en un somni trencat a Colòmbia. La crisi de Veneçuela deixa orfes i sense suport els reductes bolivarians, mentre desenes de milers de veneçolans fugen del país buscant un futur en un altre país. El Brasil votarà l’aprovació d’uns partits corcats per la corrupció: celebra eleccions presidencials a l’octubre i, de moment, la justícia nega a Lula da Silva la possibilitat de presentar-s’hi.

ESTATS UNITS

UN EXAMEN PER A DONALD TRUMP

A l’equador d’una de les presidències més convulses que es recorden a la Casa Blanca, Donald Trump tindrà el seu gran examen en les eleccions legislatives del 6 de novembre, en les quals es renova totalment la Cambra de Representants i un terç del Senat. Els comicis seran un termòmetre sobre la popularitat de Trump, actualment assetjat per la investigació judicial oberta per la presumpta ingerència russa en la seva campanya electoral i les dificultats que està tenint per implementar les seves promeses estrella. Però les eleccions també seran una prova per veure si els demòcrates han sabut recuperar la confiança de l’electorat moderat per poder revertir el color del Parlament. Un poder legislatiu controlat pels progressistes dificultaria l’intent del president de destruir tot el llegat polític del seu predecessor, com ara l’Obamacare. A més, la majoria demòcrata allargaria l’ombra que des del minut u està present en la legislatura: la de precipitar un impeachment contra Trump i que el magnat republicà faci història per no acabar el seu mandat.

UNIÓ EUROPEA

LA BOMBA DE LA XENOFÒBIA

L’extrema dreta europea viu el seu moment més dolç a costa d’explotar la crisi de la gestió migratòria, agreujada per la insolidaritat dels socis de la UE i els efectes de la crisi econòmica: des del cor de l’Europa benestant -Suècia, Holanda, Dinamarca, Alemanya, França o Àustria- fins a latituds de l’est -Hongria, Bulgària- passant per les del sud -Grècia i Itàlia-. Però és a l’Alemanya d’Angela Merkel on aquesta tardor la ideologia xenòfoba mesurarà la seva força. El land de Baviera acudeix a les urnes el 14 d’octubre amb una Alternativa per a Alemanya (AfD) que aspira a aconseguir la majoria que des de fa dècades ostenta sense competència la CSU, el soci al govern de la cancellera Merkel. Els ultres han empès els democristians contra la migració fins a fer perillar la viabilitat del govern federal. La gran cita per al populisme serà el maig del 2019 amb les eleccions europees, en què l’extrema dreta confia augmentar el seu nombre d’escons.

BREXIT

ACORD O NO ACORD, DILEMA AL REGNE UNIT

S’acosta l’hora de la veritat perquè els estira-i-arronses entre la Unió Europea i el Regne Unit sobre la negociació de l’acord de divorci del Brexit es resolguin. Moment de caixa o faixa per a tots els actors implicats. A Brussel·les hauran de decidir si donen corda a Theresa May i accepten el seu pla de Chequers o si el sancionen com a impracticable, sobretot pel que fa a la proposta feta per a la frontera entre Irlanda del Nord i la República. A Westminster, els brexiters radicals i els moderats, tant conservadors com laboristes, hauran de comprar o refusar el pla de Theresa May, si és que la Unió i Downing Street al final pacten alguna cosa específica. L’horitzó temporal és la cimera europea del 18 i 19 d’octubre o, a tot estirar, la del novembre. Sense pacte, o eleccions o un nou referèndum serien les úniques opcions de la premier. Ara tot està obert.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat