Un moment de canvi que també és d'oportunitat

Les preguntes

1. Quin és el canvi més substancial que ha viscut el periodisme en l'última dècada?
2. Quin és el repte principal al qual s'enfronta en el futur immediat?

ANA PASTOR, presentadora d''El objetivo' a la Sexta: "Hem de demostrar que estem més a prop dels ciutadans que dels polítics"

1. La irrupció de les xarxes socials. La televisió va trigar 50 anys a poder arribar a tot arreu, mentre que un tuit amb informació pot creuar el món sencer en mig segon. D'aquesta manera, el poder té més complicat exercir el control i els intents de censura.
2. El repte a Espanya seria estar a l'altura del que la societat ens demana. Hem de demostrar que estem més a prop dels ciutadans que dels polítics. I alguna cosa hem fet malament si la percepció social no és aquesta. El repte és difícil, però no és impossible. Hem de fer periodisme per als ciutadans.

PAUL GEDDIS, editor de 'Vice' a Espanya"Cal tenir molt clara la diferència entre ser breu i ser superficial"

1. Internet ha canviat la manera de consumir informació. I des dels mitjans, la manera de comunicar informació a través d'internet també cal reformular-la. Sobretot hem de canviar la idea que només perquè un text tingui 5.000 paraules no significa que sigui millor o més seriós que un de 500. La feina del periodista digital consisteix a poder comunicar efectivament a través d'aquest mitjà, i això a internet suposa certa economia. Dit això, els atributs importants del periodista segueixen sent els mateixos: ser rigorós, estar informat i arribar a una conclusió pròpia a través d'una investigació. Cal tenir molt clara la diferència entre ser breu i ser superficial.
2. Vivim un cicle de notícies accelerat, amb molta pressa per respondre-hi i poc pressupost per fer-ho. El repte per al periodista és adaptar-se a aquest ritme sense comprometre la integritat periodística. I per als editors, no fer les coses només pensant en el trànsit fàcil cap a la web, o tractar temes per sobre com deia abans, sinó apostar per bones històries, ben fetes. Si no es fa així, tots els mitjans acabaran sent com el MailOnline. Que no seria només el final del periodisme, sinó també de la civilització.

BERTRAND PECQUERIE, director general de la Global Editors Network"El 'big data' i l''open data' són continents que cal descobrir"

1. En deu anys hem passat de la "web primer" al "mòbil primer" i s'han inventat un gran nombre de noves plataformes de distribució d'informació, especialment les tauletes i els smartphones . El periodista ja no sap per a quina plataforma ha d'escriure, està dividit entre el tuit de 140 caràcters i l'slow journalism [periodisme de cocció lenta], que pot arribar a fer uns quants milers de paraules...
2. Només un exemple: avui al món hi ha 2.000 periodistes de dades i sens dubte seran 50.000 l'any 2020. El big data i l' open data són nous continents que cal descobrir, com l'Antàrtida! Els periodistes de dades revolucionaran la investigació i la visualització, dos dominis clau del periodisme tradicional.

ÀNGELS BARCELÓ, directora d''Hora 25' a la Ser"No pot ser que el periodisme sigui una de les professions menys valorades"

1. El canvi més substancial és el provocat per la crisi: precarització, desaparició de mitjans, acomiadaments... Els polítics i la societat han acabat pensant que els periodistes no són necessaris. Pels primers, perquè son incòmodes si no els poden influir; pels segons, perquè mai han acabat d'assumir el paper de la premsa en democràcia. I perquè alguns mitjans, com la televisió, han banalitzat la nostra professió fins a límits preocupants. A això s'hi afegeixen una bona part de les empreses editores, que davant la crisi han anat retallant en detriment del producte, com si no acabessin d'entendre que l'única manera de ser rendible és oferint bon periodisme.
2. El principal repte es l'anàlisi profunda del moment que viu la professió. No pot ser que sigui una de les menys valorades. I perquè els ciutadans pensin que la premsa és imprescindible primer ho hem de creure nosaltres. Delimitar clarament què és periodisme i què no ho és, tant pel que fa a l'intrusisme en la professió com a la confusió que hi ha sobre les xarxes socials. Hem de recuperar les essències de la professió: anar-hi, veure-ho i explicar-ho. Convertir-nos en imprescindibles per a la gent i incòmodes amb el poder.

JOSHUA BENTON, director del Niemen Journbalist Lab, Universitat de Harvard"El principal canvi ha sigut la pèrdua de la situació de monopoli"

1. Abans, portar les notícies a la gent implicava tenir un equipament car, com una rotativa o una antena de ràdio. Això feia que el nombre de competidors que lluitaven per l'atenció de l'audiència fos raonablement limitat, la qual cosa implicava de retruc que podien carregar preus alts als anunciants i es podien permetre no estar del tot arrenglerats amb els interessos de les seves audiències. Això ha canviat amb l'eclosió de la web. El principal canvi ha sigut la pèrdua de la situació de monopoli.
2. Ara el repte principal és trobar com fer sostenible el periodisme d'alta qualitat en un univers en què els marges de benefici són més baixos, o en alguns casos inexistents. Hi ha molta oferta de mitjans a totes les àrees, però el model de negoci que solia donar suport a una cobertura completa i agressiva del govern més local s'està evaporant. Quines seran les marques digitals que en recolliran el relleu?

ANDRÉS RODRÍGUEZ, editor d''Esquire', 'Forbes', 'Harpers Bazaar' i Robb Report'"Sense independència econòmica no hi ha periodisme"

1. Estem confonent l'ofici amb el format. La qüestió digital ha revolucionat el format i ha obligat a una reconversió industrial que algunes empreses encara no digereixen. El periodisme està més viu que mai en la seva funció de mediador entre la notícia i l'audiència, i, per descomptat, en la seva funció de contrapoder. La crisi del paper no té res a veure amb el periodisme. El paper és només un suport; el periodisme i el seu ofici sobreviuran independentment de la plataforma amb la qual es comuniquin. Un paper en blanc no té valor. Un paper imprès pel banc central sí, i se'n diu diners . I un paper amb una exclusiva podria ser un bon diari. La propaganda també s'imprimeix en paper. Tampoc hem de deixar-nos emborratxar per les immenses i generoses possibilitats d'internet. La possibilitat que els ciutadans emetin missatges no significa que qualsevol pugui fer periodisme.
2. El repte és la reconversió industrial de les editores. Cal recuperar de manera immediata els beneficis. Sense independència econòmica no hi ha periodisme. Amb la rendibilitat recuperarem llocs de treball. Estem garratibats davant la tecnologia, quan tots sabem que la tecnologia sense continguts no serveix de gran cosa. El periodisme és aplicar un criteri, i un punt de vista. I que aquest punt de vista interessi l'audiència. Però hem de tornar a insistir en la nostra capacitat d'influència i deixar de preocupar-nos per deixar d'engolir audiència a qualsevol preu. El futur és molt prometedor.

JUAN ANTONIO GINER, president de l'Innovation International Media Consulting Gropup, Londres"Avui el periodisme té més i millors eines que mai"

1. La millora, expansió i diversificació del periodisme en fons i forma, més enllà dels lectors dels mitjans tradicionals, per arribar a audiències més grans i noves comunitats i xarxes socials. Les noves tecnologies són tecnologies de llibertat i avui el periodisme té més i millors eines que mai, amb nous mitjans per als mateixos objectius de sempre: informar de manera veraç i imparcial, explicant què passa i per què passa, i denunciant injustícies per fer possible una societat més lliure i justa.
2. No confondre la qualitat amb la quantitat. O la precisió amb la velocitat. O les coses amb les idees, l'estètica amb l'ètica. O la forma amb el fons; la veritat amb les aparences; els fets amb les opinions. Tampoc la intel·ligència amb l'estultícia, la veritat amb la propaganda, la informació amb el coneixement i el coneixement amb la saviesa. O els mitjans i les finalitats. Tenim més i millors tecnologies que mai, però també necessitem més sentit crític, més capacitat d'indignació i molta més valentia per fer un periodisme que inquieti, emocioni i faci pensar.

LORENZO MILÁ, corresponsal de TVE a Washington"Cada any surten noves promocions de periodisme amb poc futur"

1. El canvi més important és internet, més revolucionari fins i tot que la televisió dels anys 50. La xarxa ha multiplicat el soroll i la saturació informativa, està transformant el periodisme i la comunicació i, per tant, també les empreses periodístiques. Tot el procés encara s'ha d'acabar, però cada any surten noves promocions de periodisme i comunicació amb poc futur.
2. El repte més important és digerir aquesta revolució: trobar com més aviat millor formes d'empresa periodística, econòmicament rendibles i útils a la societat. L'equilibri és quasi impossible. Els mitjans públics segueixen sent fonamentals, però han de retallar els seus vincles polítics, competir en qualitat i no en programació comercial i assumir que seran minoritaris. I queda poc temps.

JOSEP MARIA MARTÍ, degà del Col·legi de Periodistes"El missatge unidireccional s'ha convertit en diàleg"

1. Probablement la consolidació d'internet i la incursió de les xarxes socials com a canals, no com a mitjans de comunicació, que han globalitzat d'una manera espectacular els circuits de la informació. El missatge unidireccional s'ha convertit en diàleg i conversa amb l'audiència, que ara és més activa i exigent. Les rutines productives de les redaccions també han sofert canvis substancials per adaptar-se a les noves realitats.
2. Defensar la seva funció i el seu compromís social i trobar nous models de negoci viables, que vindran de bracet de les noves tecnologies, sense perdre l'objectiu de facilitar i garantir l'accés democràtic i universal a la informació. Haurà de fer esforços per garantir la independència crítica i consolidar la seva reputació, i necessitarà adaptar-se a les noves narratives que es faran servir en els formats multicanals.

MARIO TASCÓN, director de la consultoria Prodigiosa Volcán"Hem de recuperar el paper perdut per la falta de confiança dels ciutadans"

1. La irrupció d'internet i totes les tecnologies i usos derivats que ha generat. La velocitat de transmissió de la informació s'ha accelerat; la competència per l'atenció dels lectors s'ha multiplicat n vegades; la quantitat d'aparells amb accés a la informació i de llocs al món en què un està connectat és immensa. També hi ha més facilitat de connexió, i ha caigut el preu (tot i que hem de tenir present sempre l'escletxa digital). Els ciutadans/lectors tenen un poder de comunicació i influència molt superior. Si a això hi afegeixes la possibilitat de compartir amb altres idees o productes, tens al davant un altre dels eixos del canvi. Els usuaris són ara emissors d'informació (tothom pot consignar un fet amb el mòbil). Han aparegut, a més, noves maneres de narrar, més finestres per fer-ho, nous sistemes de jerarquització de l'agenda informativa... I tot això en constant evolució, com deia aquella frase tan usada a les conferències, per verdadera: quan vam aprendre les respostes, ens van canviar les preguntes.
2. Tot el que he explicat en el punt anterior és repte. Hem de trobar el paper del periodisme en aquesta nova societat. I renovar el paper que hem perdut per la falta de confiança dels ciutadans en la nostra feina. I això últim no té res a veure amb la tecnologia, però segurament és el més important de cara al futur.