El passat obrer clama un lloc al carrer

BarcelonaPosar fi a la sobrerepresentació de la monarquia -i molt especialment, dels Borbons- a les places i carrers de Barcelona i recuperar espai per fer visibles “memòries oblidades” com la de la ciutat republicana -fins aquest any no hi havia cap carrer o plaça a la ciutat que portés el nom de la República- i la de les lluites obreres i veïnals. I sobretot, de les seves protagonistes femenines. És un dels mantres que repeteix, des de la seva arribada a l’Ajuntament, l’equip de l’alcaldessa Ada Colau, que, de fet, ha impulsat un comissionat específic de memòria històrica per entomar d’entrada aquests reptes i que ja va deixar clares les seves intencions amb la retirada del bust de Joan Carles I.

Però la simbologia i el nomenclàtor no són terreny còmode de trepitjar, com ha quedat clar en l’enrenou suscitat per la voluntat d’exposar estàtues franquistes. I els canvis en aquest àmbit van a poc a poc. De fet, la llista de persones o personatges que ja tenen aprovada la seva entrada al nomenclàtor barceloní és llarga -de més de cent noms- i tan diversa que va des del Capitán Trueno fins al Che Guevara.

Canvis de nom en marxa

Nou Barris ja té la seva plaça de la República i torna el Cinc d’Oros

Tot i el debat i l’aprovació de línies d’actuació, els canvis efectius de nomenclàtor que s’han dut a terme o estan en procés en aquest mandat són només dos: assignar el nom de la República a l’antiga plaça Llucmajor de Nou Barris i aprovar i tirar endavant la recuperació del nom popular del Cinc d’Oros per a la plaça de Joan Carles I, a la confluència de la Diagonal amb el passeig de Gràcia. El 19 de juliol la flamant plaça de la República va estrenar oficialment nova denominació: el primer tinent d’alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, es declarava “orgullós” de poder estrenar “la primera plaça de la República de Barcelona, la primera que hi ha en una gran ciutat de tot l’Estat”.

L’Ajuntament també ha deixat clar que finalment no mourà de Nou Barris l’estàtua de Josep Viladomat d’homenatge a la República. Tot i que inicialment es va plantejar fer-ne una rèplica per portar-la al seu emplaçament original, a la coneguda com a plaça del Llapis, ara aquesta possibilitat no està clara. Només està en estudi la manera de recuperar per a aquest espai la seva significació històrica. No necessàriament a través d’un monument. El que sí que es tira endavant en aquest emplaçament és el canvi de nom perquè passi de ser la plaça Joan Carles I a recuperar la denominació popular de Cinc d’Oros. El tràmit ja ha rebut llum verda dels districtes de Gràcia i l’Eixample.

Sota el focus

S’estudia el canvi de nom de 12 carrers de referència borbònica

BComú, CiU, ERC i la CUP van unir forces -aviat farà un any- per revisar el nom de dotze carrers de referència borbònica. Es plantejava obrir el debat als barris i, si es considerava convenient, acabar-los canviant. D’entre aquests noms només s’ha avançat en el de la plaça Joan Carles I. La resta continuen pendents d’estudi. Hi ha aspectes com que es tracta de vies amb molts veïns, que haurien d’assumir tràmits pel canvi de nom i el seu arrelament, que dificulta el canvi.

ERC, que va promoure la iniciativa de revisió, encara no té constància que s’hagin pres decisions concretes i, de fet, el procés es preveu llarg. La llista de noms que ERC proposava revisar era inicialment més llarga, però es va acabar acotant a denominacions imposades durant la dictadura franquista, com el de la plaça Maria Cristina i l’avinguda Príncep d’Astúries.

Saló de plens republicà

El govern s’inclina perquè adopti el nom de l’alcalde Pi i Sunyer

El govern municipal ja ha deixat clar que en la seva estratègia de restar pes a la simbologia monàrquica pensava començar pel mateix Ajuntament. Per exemple, no veia espai al consistori per al bust de Joan Carles I i el va fer retirar. Tampoc veu futur per a la denominació de saló de la Reina Regent per a l’espai on se celebren els plens, que, com ja ha insinuat, voldria rebatejar com a sala -no saló- Carles Pi i Sunyer, per homenatjar d’aquesta manera qui va ser alcalde de la ciutat en dues ocasions durant el període republicà. Però el procés per a aquest canvi de nom encara no ha començat i BComú necessita el suport de dos terços dels regidors per fer-lo realitat, cosa quea priori no li ha de comportar complicacions. La proposta va passar per comissió de govern el 12 de maig, però no ha continuat la seva tramitació, que també inclou la voluntat d’instal·lar “una representació simbòlica al·lusiva” a Pi i Sunyer.

Esperant tanda

Els alcaldes dels moviments revolucionaris no tenen carrer

Els dos alcaldes que hi va haver durant els moviments revolucionaris del 1868, Salvador Maluquer i Francesc Sunyer i Capdevila, no donen nom a cap carrer ni plaça de Barcelona. Així ho va denunciar en una entrevista a l’ARA el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, que afegia a la llista de persones sense lloc al nomenclàtor sindicalistes com Teresa Claramunt i el dirigent obrer Josep Roca i Galè. BComú també ha remarcat la voluntat d’homenatjar referents veïnals com Emília Llorca, de la Barceloneta. O l’anarquista Frederica Montseny, que va ser la primera dona ministra a Europa.

En tot cas, les propostes s’han de discutir al territori i a la comissió de nomenclàtor i, com remarca Vinyes, gairebé sempre les decisions de canvi de nom s’han pres responent a campanyes populars. De fet, també va néixer així la de revocar la Medalla d’Or de la Ciutat a la infanta Cristina, que el ple va aprovar l’1 d’abril.