La perícia de coronar Felip en un mes

BarcelonaEl rei abdica, però a la Constitució hi ha un buit sobre com s’han de gestionar legalment la renúncia a la Corona i la successió, una qüestió que els partits han evitat afrontar durant els últims 35 anys. És per això que el govern de Mariano Rajoy s’ha vist obligat a posar en marxa l’engranatge legislatiu per encarrilar el procés. I ho fa amb presses, buscant la manera més ràpida de treure’s de sobre una patata calenta en un moment en què la monarquia està més qüestionada que mai. El procediment triat, el d’una llei orgànica per lectura única, busca minimitzar els riscos i evitar que s’alimenti encara més el debat entre monarquia i república. El repte és entronitzar Felip en menys de sis setmanes intentant fer d’una qüestió de gran transcendència política un mer tràmit burocràtic. Comença la perícia.

Un buit que cal afrontar

Una llei orgànica que serà aprovada avui pel govern

“Les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret en l’ordre de successió a la Corona es resoldran per una llei orgànica”. Aquesta és la frase que recull l’article 57.5 de la Constitució, l’únic que fa referència a un escenari d’abdicació. Per canviar aquest precepte a través d’una reforma parcial de la carta magna, segons l’article 168 del text constitucional, caldria que fos ratificat sotmetent-lo a referèndum. Però justament tant el PP com el PSOE volen evitar que aquest procediment s’acabi convertint en un plebiscit sobre la monarquia, i per això s’ha optat per la via més ràpida que tenen a l’abast: una llei orgànica per lectura única que ha estat elaborada a la Moncloa i que serà aprovada avui pel govern. Es tracta d’un tipus de norma reservada a qüestions sensibles com els drets fonamentals o els estatuts d’autonomia, i que necessita ser aprovada per majoria absoluta tant al Congrés com al Senat.

La via de lectura única

El Congrés aprovarà en menys d’una setmana la successió

La llei que regularà l’abdicació i la successió serà aprovada avui mateix pel consell de ministres i el fet que es faci per lectura única agilitza el procés, més encara que si es fes per la via d’urgència. Ha de regular qüestions com el procediment de comunicació a les Corts Generals, una negativa -en aquest cas gens probable- de la cambra a l’abdicació i la successió, o quan es farà efectiva la renúncia. Un cop aprovada pel govern, la llei serà enviada immediatament tant al Congrés com al Senat. De fet, aquesta mateixa tarda ja es reuneix la mesa del Congrés per tramitar-la i obrir un període d’esmenes. No serà gaire llarg, ja que s’espera que el ple de la cambra baixa es convoqui aquesta mateixa setmana o bé que aquesta qüestió sigui tractada al ple ja previst del dimarts 10 de juny.

Una majoria assegurada

Un suport que, amb PP i PSOE, supera de llarg el necessari

Una llei orgànica ha de ser aprovada per majoria absoluta, és a dir, per la meitat més un dels diputats del Congrés, un fet que està més que garantit. Tant el PP com el PSOE han manifestat que volen que el procediment sigui ràpid, sense entrar en un debat polític, i entre els dos grups superen de llarg la majoria necessària. Als seus vots caldrà sumar-hi els d’UPyD. De fet, el quòrum serà de més de dos terços de la cambra, més o menys els mateixos que es van oposar a transferir les competències perquè Catalunya pugui convocar un referèndum sobre el seu futur. Val a dir, però, que si la composició del Congrés s’hagués de regir pels resultats de les últimes eleccions europees el suport a l’abdicació del rei perquè sigui succeït hauria sigut molt inferior, ja que els partits que advoquen obertament per una república han crescut en vots. El govern de Rajoy pretén que sigui un ple de tràmit que no esdevingui un debat sobre la monarquia, un fet molt difícil de controlar un cop cada grup prengui la paraula.

La validesa de l’abdicació

La Casa del Rei calcula entre tres i sis setmanes per al procediment

Amb l’aval del Congrés, la llei passarà al Senat, tot i que no es descarta que la reunió de les dues cambres sigui conjunta. Si no hi ha esmenes de la cambra alta, la norma quedarà definitivament aprovada perquè sigui posteriorment publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Serà aleshores quan es farà efectiva l’abdicació. Segons els càlculs de la Casa del Rei, els tràmits entre l’abdicació i la proclamació de Felip VI es podrien allargar entre tres i sis setmanes, però tot dependrà dels tràmits parlamentaris. De fet, la tramitació serà tan ràpida com ho vulguin permetre els grups.

La cerimònia del relleu

Austera i al saló de plens del Congrés de Diputats

El que sí que sembla bastant probable és que l’entronització de Felip sigui el mateix dia que es publiqui al BOE l’abdicació de Joan Carles, o bé pocs dies després, per evitar que s’hagi de nomenar una regència que recauria en el príncep mateix. La voluntat de la Casa del Rei és que sigui un acte auster que s’allunyi de la pompositat d’algunes cerimònies que s’han vist en altres països, amb presència de famílies reials europees. Felip serà proclamat rei al saló de plens del Congrés sota l’atenta mirada dels diputats, dels senadors i d’altres institucions de l’estat espanyol. Segons l’article 61 de la carta magna, haurà de jurar “exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis, i respectar el dret dels ciutadans i de les comunitats autònomes”.

Els dubtes a resoldre

A falta d’una llei de la Corona, els interrogants van ‘in crescendo’

La llei que aprovarà avui el govern espanyol es limitarà a regular el procediment d’abdicació i de successió, però el fet de no tenir una llei de la Corona deixarà moltes qüestions que s’hauran d’afrontar aviat. D’entrada, un cop Joan Carles deixi de ser rei, caldrà saber si la nova figura que ocuparà és o no inimputable -una condició reservada al cap de l’Estat-, un fet cabdal tenint en compte que el seu nom apareix al sumari del cas Nóos. Tampoc està resolta quina és l’assignació que percebran ell i la reina Sofia -que tot just va passar a ser aforada fa dos mesos i que ara caldrà veure si manté aquest privilegi o no- un cop renunciïn al tron, ni les funcions de diplomàcia que desenvoluparan. De fet, s’haurà de resoldre qui és considerat família reial -les infantes Helena i Cristina podrien deixar de formar-ne part- i família del rei. I, tenint en compte que la infanta Elionor té vuit anys i serà la princesa hereva, s’hauria de regular qui substitueix el rei en cas que per malaltia o incompatibilitat no pugui complir amb la seva agenda si la reina consort tampoc pot. Resta pendent també resoldre la igualtat entre home i dona en la línia de successió, fet pel qual caldria una reforma de la Constitució.

La nova rutina reial

No hi haurà canvis de residència però tots seran a la Zarzuela

No hi haurà canvi de residències. Joan Carles i Sofia seguiran vivint al Palau de la Zarzuela, mentre que Felip i Letícia seguiran vivint a l’habitatge de 1.800 metres quadrats que hi ha a mig quilòmetre de distància dins del mateix recinte. El nou rei sí que ocuparà, però, el despatx oficial de Joan Carles.