PRESOS POLÍTICS

Una qüestió incòmoda a les universitats

La “neutralitat” dels rectors amb el conflicte contrasta amb el suport de Saint Andrews a Ponsatí

“Considerem que hi ha altres vies per afrontar la situació política que viu Catalunya i que la presó no és la manera de fer-ho. Creiem que el diàleg i la negociació haurien de configurar el marc per afrontar els problemes polítics”. És part del comunicat conjunt publicat al març per les universitats catalanes respecte a un tema que les ha incomodat de manera evident. L’últim capítol es va viure aquesta setmana amb l’homenatge a Oriol Junqueras a la UAB, organitzat per un grup de professors i en el qual no hi va ser la rectora, que manté un perfil equidistant. L’ARA ha intentat contactar-hi però l’equip de comunicació de l’Autònoma es remet al comunicat que van fer per sortir de la polèmica.

“Ni ara ni en cap ocasió hem tingut la voluntat de censurar cap tipus d’acte a la universitat”, explicaven, tot justificant que hi hagi facultats, com la d’Economia, que no cedeixin els espais acadèmics per a “actes polítics”. “Va ser vergonyós”, opina Miquel Pueyo, professor de filologia catalana a la Universitat de Lleida. Ell és dels que lamenten la “neutralitat” expressada, en general, per les universitats respecte als presos polítics. “El contrast entre la solidaritat universitària a Escòcia amb Clara Ponsatí i el que hi ha hagut a Catalunya és molt gran, lamenta. Des de la mateixa UAB, la coordinadora del grau de biologia, Eulàlia Subirà, critica que “l’equip rectoral defugi el tema i es limiti a fer manifestos superficials”. Ara bé, afirma que professors i personal començaran a coordinar-se amb els estudiants, els únics que s’han mobilitzat.

Esquivar les crítiques al jutge

El catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós opina, en canvi, que les universitats no s’han de posicionar políticament. “Són plurals i hi pot haver gent a favor del que ha fet el jutge”, explica. Ell es mostra crític tant amb la violència policial de l’1-O com amb els empresonaments, però considera que la institució se n’ha de mantenir al marge. En la mateixa línia s’expressa Josep Joan Moreso, catedràtic i exrector a la UPF. “No crec que les universitats es puguin posicionar contra la decisió d’un jutge, però sí fer apel·lacions genèriques contra la judicialització de la política”.

La majoria dels rectors que han atès la trucada de l’ARA subratllen que la universitat ha de respectar la pluralitat. “Les universitats són el reflex de la societat catalana”, assegura Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona. La UB i moltes altres han sigut seu d’actes polítics durant els últims mesos, però mai organitzats per la mateixa universitat. “Mentre siguin respectuosos amb tothom i raonablement acadèmics -adverteix Elias-, no hi ha cap problema a fomentar el debat polític a les universitats”. Per la seva banda, Jaume Casals, rector de la Pompeu Fabra, creu que “la universitat s’ha de mantenir políticament neutral”. El rector creu que les crítiques de part dels estudiants provenen d’un “fals debat” creat després que el rector de la Universitat de St. Andrews -on és professora Clara Ponsatí- se signifiqués tan clarament. “Ara des d’aquí sembla que no fem res”, lamenta.

Més crític es mostra el rector de la Universitat de Girona, Joaquim Salvi, que considera que l’escrit difós pels equips rectorals va ser “poc explícit”. Tot i que comparteix que les universitats “no són agents polítics”, reivindica la defensa de les institucions catalanes també des del món educatiu. “Les universitats no podem ser alienes al que passa al nostre entorn”, assevera. Per tant, “en absència total de la violència”, cal que les universitats tornin a protegir “els drets i les llibertats”.

Denúncia dels estudiants

“El posicionament de les universitats respecte dels presos polítics no està a l’altura”. Així de contundent es mostra Mercè Pagès, portaveu del sindicat d’estudiants majoritari a Catalunya, SEPC. Davant “l’ambigüitat” dels òrgans institucionals, el SEPC els reclama “plantar cara a un 155 que també els afecta durament”. Una versió que també subscriu l’organització d’estudiants Universitats per la República (UxR). No tots els estudiants, però, comparteixen els mateixos anhels. Des de Joves Societat Civil Catalana aposten per preservar la neutralitat de les institucions. “Mai s’haurien de posicionar sobre qüestions polítiques”, afirma Josep Lago.

Com la societat, el món universitari viu dividit -i preocupat- pel conflicte polític i judicial que acaba entrant a les aules, malgrat la manca de voluntat de les universitats per afrontar-lo.

Rectors

Les universitats públiques catalanes no estan d’acord amb els empresonaments dels dirigents polítics i, en diversos comunicats, han mostrat el seu malestar perquè l’Estat hagi optat pels tribunals per intentar resoldre un problema polític. Les apel·lacions al “diàleg” i a la “negociació” no són, però, prou contundents per a part del professorat i de l’alumnat, que en critiquen la tebiesa. Malgrat les crítiques, Jaume Casals, rector de la UPF, no “admet” que se’ls acusi de manca de compromís. “En diverses ocasions hem rebutjat l’empresonament de persones nobles i pacífiques”, recorda. També és cert que s’han desmarcat de qualsevol acte de suport als presos polítics i només han acceptat que d’altres -professors i estudiants- els organitzessin als campus. Alguns rectors, com el de la Universitat de Girona, Joaquim Salvi, consideren que s’haurien de defensar més clarament “els drets i les llibertats”.

Professorat

Van ser cinc professors i amics personals del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, els que li van organitzar dimecres passat un homenatge a la UAB. Tot i que Junqueras ha estat vinculat a la universitat durant més de quinze anys, la rectora de l’Autònoma, Margarita Arboix, no hi va participar. Són nombrosos els professors que critiquen la manca d’implicació dels equips rectorals en la defensa de “les llibertats fonamentals”. La professora de la UAB Eulàlia Subirà assegura que, malgrat les reiterades peticions, la rectora s’ha negat sempre a posicionar-se clarament en contra de l’existència de presos polítics a l’Estat. “Va ser vergonyós”, opina Miquel Pueyo, professor de la Universitat de Lleida, en referència a les traves que la UAB va posar a l’acte d’homenatge. En canvi, el catedràtic de la UB Xavier Arbós, molt crític amb els empresonaments, creu que les universitats no s’han de posicionar políticament.

Alumnes

Davant la negativa dels equips directius de les universitats a impulsar actes de suport als presos polítics, han sigut majoritàriament els estudiants els que s’han sumat o bé als actes simbòlics o bé a les mobilitzacions i vagues que s’han convocat en els últims mesos. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), majoritari entre els alumnes universitaris, critica amb duresa la “neutralitat” que han mantingut les universitats públiques catalanes. “El posicionament de les universitats respecte dels presos polítics no està a l’altura”, denuncia la seva portaveu, Mercè Pagès. Tot i que reconeixen que els centres no els posen bastons a les rodes per celebrar actes en favor dels presos, asseguren: “Mai no rebem el suport del rectorat”. En canvi, altres col·lectius, com Joves Societat Civil Catalana subratllen que les universitats “mai s’haurien de posicionar sobre qüestions polítiques”.

Més continguts de