La victòria d'un "projecte de país"

Aquest serà el vuitè any que Barcelona organitza el Mobile World Congress. La primera edició va ser l'any 2006, quan la capital catalana va aconseguir arrabassar-li el congrés a la ciutat francesa de Canes. Aparentment, el fet que ja faci anys que Barcelona organitza el congrés resta mèrit a la consecució de la capitalitat mundial del mòbil, guanyada el 2011 i que s'estrena en aquesta edició. Però el cert és que els representants catalans van suar molt per guanyar el concurs que GSMA, l'empresa organitzadora, va convocar fa dos anys.

Milà, París i, sobretot, Munic eren les ciutats que rivalitzaven amb Barcelona per adjudicar-se el contracte. "La que ens feia més por era Munic", explica des de Fira de Barcelona un dels membres que integrava la candidatura catalana (la resta estava format per les administracions). La ciutat alemanya té una fira que "funciona molt bé" i des de Catalunya es temia que els hotelers d'aquella ciutat poguessin fer una oferta que rivalitzés amb la de Barcelona. Però, en realitat, totes les ciutats destacaven en alguna cosa. Una de les pors que hi havia era l'èmfasi amb què Christine Lagarde es va involucrar amb la candidatura francesa. En aquella època l'actual directora gerent del Fons Monetari Internacional ocupava el càrrec de ministra d'Economia i a Catalunya hi havia constància que Lagarde "va aixecar el telèfon" reiteradament per ajudar París. A més, també va córrer el rumor que Lagarde, que va marxar a l'FMI abans que s'adjudiqués el concurs, va decidir enviar -literalment- un xec en blanc a GSMA perquè París fos la guanyadora. Mai s'ha pogut confirmar que això fos cert.

Transparència i igualtat

"Com que a Barcelona ja organitzàvem el congrés, la gent d'aquí no entenia que el MWC pogués marxar de la ciutat", recorda un membre de l'equip barceloní. "Però el cert és que GSMA va crear unes normes molt estrictes de transparència i igualtat entre les ciutats". Això impedia que la bona relació personal amb els organitzadors jugués a favor de Barcelona.

Durant les primeres edicions del congrés que es van fer a Catalunya els organitzadors van establir un "tracte amigable" amb John Hofmann, el conseller delegat de GSMA. Però el protocol impedia que els membres de la candidatura catalana poguessin parlar amb Hofmann sobre el concurs. "Durant tot el procés vam estar negociant amb persones que abans no havíem conegut mai", recorden. És una incògnita fins a quin punt el gust de Hofmann per Barcelona i Catalunya (se'n considera un entusiasta), o pel Barça i la Fórmula 1 (ha visitat sovint el Camp Nou i Montmeló) van influir en la victòria final.

Una complicació afegida va ser que, enmig del procés, tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona van canviar d'equip de govern, de manera que molts interlocutors van començar de nou. Afortunadament, "tots els partits estaven molt implicats", diuen a Fira de Barcelona. "Era un projecte de país i això és el que va assegurar la victòria".

The Project of a Country

This is the eighth year in which Barcelona hosts the MWC, a fact which might suggest that to obtain the mobile world capitality was an easy task. But the Catalan representatives had a really hard time to win the bid summoned by GSMA two years ago. Milan, Paris and, above all, Munich were the rival cities of Barcelona in the contract award process. In the end Barcelona won thanks to the involvement of its public as well as private representatives. "It was the project of a country, and this ensured our victory", according to Fira de Barcelona.