Eurocambra i governs aplanen el camí per desbloquejar els fons antipandèmia

A falta de la ratificació dels parlaments estatals, Hongria i Polònia podrien torpedinar el pacte

Al juliol els líders europeus celebraven amb eufòria l'acord per crear un fons de recuperació de 750.000 milions per als països més tocats per la pandèmia. Però a 10 de novembre els fons no s'han posat en marxa. El motiu és el funcionament mateix de la Unió Europea. Els líders, que sempre són els que tenen més dificultats per a arribar a acords, van pactar la proposta després de la feina tècnica de la Comissió Europea, però perquè tot comenci a rodar cal que l'Eurocambra també hi digui la seva. I l'acord amb els eurodiputats no ha arribat fins aquest dimarts, després de mesos de negociacions en què han esgarrapat 16.000 milions addicionals en recerca, salut i educació i un calendari de compromisos per crear nous impostos europeus. La posada en marxa del fons, doncs, està a tocar, però encara es podria complicar perquè falta que tots els governs (incloent-hi Hongria) hi posin el segell. 

Governs com el dels Països Baixos o els nòrdics van acceptar crear el fons antipandèmia de 750.000 milions a contracor, però la contrapartida va ser una retallada al pressupost europeu 2021-2027 que l'Eurocambra no va veure amb bons ulls. Per això aquesta ha sigut una de les parts més dures de la negociació, amb tensió evident entre les parts. Els eurodiputats finalment han aconseguit esgarrapar els 16.000 milions més que es destinaran principalment a programes europeus de recerca, salut i educació (com l'Erasmus) a més d'un compromís més clar de cara a la creació d'impostos europeus com la taxa digital o a les transaccions financeres. En total són 1,8 bilions d'euros entre pressupost i fons antipandèmia. 

Segons el comunicat del Parlament Europeu, governs i Comissió es comprometen a posar en marxa l'impost a les emissions de carboni en frontera el 2023, una taxa digital a partir del 2024, una taxa a les transaccions financeres i una base comuna d'impost de societats a partir del 2026. Tot i això, es preveu pagar els interessos del deute emès per la Comissió Europea per aconseguir els diners principalment a través de les multes milionàries que s'imposin a empreses per vulneració de la competència. 

El perill hongarès

Les negociacions s'havien trossejat en diverses parts per abordar d'una banda els recursos propis (que han de permetre que la Comissió s'endeuti) amb el pressupost a llarg termini, de l'altra l'arquitectura del pla de recuperació i, finalment, la condicionalitat del repartiment dels fons al compliment de l'estat de dret (separació de poders i independència judicial, per exemple). Aquest dimarts s'ha arribat a l'acord la part que faltava però no està tot fet perquè els estats hi han de posar un per un el segell definitiu i aquí és on hi ha el risc. 


Xoc entre els governs i l'Eurocambra per desencallar el fons antipandèmia

En el cas de l'estat de dret,  els governs (per majoria però no de manera unànime) van acordar poder retirar o retallar els fons europeus a aquells països que el vulnerin, i Hongria i Polònia tenen expedients oberts per Brussel·les justament per aquesta qüestió. Per això el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va enviar ahir una carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, i a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, en què deixava clar que no està disposat a acceptar aquesta condició. 

En realitat el mecanisme que lliga els fons a l'estat de dret es podrà aprovar definitivament per majoria qualificada i, per tant, el vot hongarès no és indispensable. Però el moment en què és necessària la unanimitat és quan els Parlaments estatals han de ratificar el mecanisme que permet que la Comissió s'endeuti, la clau de volta del fons. La ratificació dels Vint-i-set aquí és necessària, i és on Orbán (i també Polònia) poden torpedinar-ho tot.

"Necessitem urgentment que s'activi el fons de recuperació per mitigar les conseqüències econòmiques directes de la pandèmia. Espero que tothom entengui la urgència de la situació i ajudi a aplanar el camí per a una aplicació ràpida del pressupost europeu i el paquet de recuperació. Ningú vol més problemes i més endarreriments", avisava, en clara referència a Orbán, l'ambaixador alemany  Michael  Clauss, encarregat de coordinar les negociacions perquè Alemanya ocupa la presidència rotatòria de la UE.