Alerta sindical pel cost laboral de la fi del primer peatge a Catalunya
Segons l'USO perillen 150 llocs de treball per la fi de la concessió de l'AP-7 i l'AP-4
El 31 de desembre Catalunya viurà per primer cop la fi d’un peatge: el del tram sud de l’AP-7, entre Cambrils i Alacant. Un fet inèdit que ha reobert el debat sobre el pagament a les vies d’alta velocitat. Dimarts el govern espanyol admetia la possibilitat d’implantar el pagament, encara que sigui amb una quantitat simbòlica, en totes les vies d’alta capacitat de l’Estat. Però no hi ha res decidit, i la fi de la concessió del tram sud de l’AP-7 i el de l’AP-4 entre Sevilla i Cadis ha encès les alarmes entre els empleats de la concessionària Abertis.
La Unió Sindical Obrera (USO) va dir dijous que perillen 150 llocs de treball per la fi de la concessió d’aquestes dues autopistes el 31 de desembre. “No és una qüestió de peatge o no peatge, això són afers de política dels quals no ens peroca opinar”, indicava ahir el sindicat en un comunicat. “Nosaltres només demanem que els treballadors no quedem sempre com la baula més feble de totes les reestructuracions de sectors, que aquesta reconversió de model es faci de manera ordenada”, va reclamar el responsable del sector d’autopistes d’aquest sindicat, Jesús Atienza.
Tot i que les empreses concessionàries s’han compromès a mantenir l’ocupació dels treballadors afectats, des de l’USO es mostren preocupats per l’ocupació dels 150 treballadors que atenen a distància i vigilen les casetes de cobrament. “Per a aquests treballadors no ens donen una sortida i nosaltres estem lluitant per la garantia d’ocupació per a tots ells. Demanem una mediació amb Abertis per a recol·locacions al grup”, va indicar Atienza.
“Hi ha treballadors que d’aquí quatre mesos podrien estar a l’atur si l’empresa i l’administració no mouen fitxa”, va indicar Atienza. A més, el responsable sindical va alertar que la cosa pot empitjorar molt l’any 2021, quan s’acabaran altres concessions importants d’Abertis, com el tram nord de l’AP-7, entre la Jonquera i Salou, l’AP-2 entre la barrera del Mediterrani i Saragossa -totes dues concessions de l’Estat-, i la C-32 nord entre Montgat i Palafolls, que és concessió de la Generalitat.
“La sagnia serà pitjor l’any vinent”, va dir el responsable d’autopistes d’USO, que va demanar als governs espanyol i català que posin “fil a l’agulla” per resoldre el problema.
Precedent de l’AP-1
Només hi ha un precedent de la fi d’una concessió d’autopista a Espanya. Va ser l’any passat, el 30 de novembre, quan es va viure la fi del peatge al tram Burgos-Armiñón de l’AP-1. En aquest cas, empresa i treballadors van acabar pactant un expedient de regulació d’ocupació: 62 empleats van continuar en les feines de manteniment, però 44 -els empleats de les cabines de peatge- van anar al carrer, i un empleat va demanar la baixa voluntària.
En el cas de l’AP-7 i l’AP-4, l’executiu en funcions de Pedro Sánchez va aprovar a començament d’aquest mes d’agost la licitació dels contractes de conservació i explotació dels trams de les autopistes que passaran a ser gestionades per l’Estat a partir de l’1 de gener del 2020 i en què s’eliminarà el peatge.
La portaveu de l’executiu espanyol, Isabel Celaá va declarar durant la roda de premsa posterior al consell de ministres que “ningú sortirà perjudicat d’aquesta operació” perquè el govern espanyol preveu la subrogació dels treballadors. Però els sindicats ja van alertar llavors que una cosa són els empleats de manteniment i explotació de la via, i una altra tots aquells que ocupen llocs dins l’empresa concessionària no vinculats a aquestes tasques, i dels quals no s’ha aclarit el futur.
