INFRAESTRUCTURES

Barajas ressuscita emmirallant-se en el Prat

L’aeroport madrileny deixa enrere la seva crisi gràcies a la fórmula que va impulsar Barcelona fa deu anys

Aquest ha sigut un estiu rècord per a la majoria d’aeroports espanyols, que ara encaren amb optimisme la temporada d’hivern. Però d’entre totes aquestes infraestructures n’hi ha una que recupera amb especial alegria les bones sensacions. Es tracta de l’aeroport de Madrid-Barajas, que després de veure com el Prat el superava en nombre de passatgers l’agost del 2013 per primera vegada a la història (una gesta que va repetir l’agost del 2014) aquest agost va recuperar la primera posició creixent el doble que el Prat. Aquesta resurrecció ha arribat després de copiar diverses idees que Barcelona va començar a aplicar l’any 2005 amb la creació del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CEDRA) i la seva aposta per les rutes intercontinentals amb l’Àsia, a més d’una bona relació amb les low-cost.

Quan l’any 2005 el Prat batia rècord de passatgers, amb més de 27 milions d’usuaris, i creixia a un ritme del 10%, un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona el suspenia en connexions internacionals i un altre estudi de l’Associació Europea d’Aerolínies el situava com un dels aeroports que acumulava més retards. Vist el potencial del Prat i les reclamacions de l’empresariat, la Generalitat va anunciar un pla d’infraestructures que reclamava la total gestió de les competències aeroportuàries, una demanda que es va intentar incloure a l’Estatut d’Autonomia, però sense èxit.

Mentrestant, a principis del 2005 es va impulsar el CEDRA, integrat per Aena, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’objectiu explícit era promoure el desenvolupament de noves rutes intercontinentals. Era un organisme únic a l’Estat i va servir per coordinar tots els actors que intervenen per fer que una aerolínia acabi optant per una ciutat determinada.

Turisme i ‘low-cost’

Amb la crisi, el turisme a Madrid va caure en picat. Mentrestant, el Prat ja disposava d’una bona oferta d’aerolínies low-cost, que el 2013 acumulaven el 60% de tot el seu trànsit. També es va notar l’impuls especial de Vueling, que va ser capaç de sobrevolar la crisi econòmica. “El Prat és un model de com es treballa en la promoció d’un aeroport, amb una aerolínia eficient en costos i una gran promoció del destí. Cal que Madrid s’hi involucri més”, reconeixia el 2013 José Manuel Vargas, president d’Aena, en una compareixença sobre l’espectacular caiguda de prop del 15% de passatgers de Barajas, el mateix estiu en què Madrid va perdre un 7,7% de turistes.

El 2012 la ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar la creació del Comitè de Coordinació Aeroportuària de Madrid-Barajas, una fórmula que va estendre a totes les comunitats. Aquests ens estan presidits pel ministeri de Foment i integrats per dos representants de cada autonomia, tres d’Aena, tres més de corporacions locals, a més d’un representant del Consell de Cambres i un de patronals. A més, Madrid va impulsar aquell mateix any un altre organisme, el Grup de Treball per a la Promoció de Rutes Aèries de l’Aeroport Madrid-Barajas, integrat per institucions locals i Aena, per atraure rutes intercontinentals, aerolínies low-cost i potenciar el turisme a la ciutat.

Diverses fonts del sector coincideixen a afirmar que el CEDRA ha sigut un actor clau en l’èxit del Prat i una figura pionera a Espanya. A més, les mateixes fonts també apunten que Madrid es va adonar tard que havia de deixar entrar altres actors al marge d’Aena en la gestió de l’aeroport.

L’any 2013 es va filtrar als mitjans un pla biennal (2014-2015) que Aena havia elaborat per a aquests dos comitès en què demanava tres coses: més promoció d’Iberia -tot i que havia anunciat una de les reduccions de plantilla més importants de l’Estat després de crear un hòlding amb British Airways i de perdre un 40% de passatgers-; la captació d’aerolínies com Norwegian Airlines (que ofereix preus baixos sense ser una low-cost tradicional) en substitució de Ryanair i EasyJet, que van marxar de Barajas per la pujada de taxes d’Aena, i noves connexions amb l’Àsia.

Aquest agost Barajas va registrar 4,5 milions de passatgers i va sumar 19 mesos seguits creixent. Iberia ha obert un total de 30 noves rutes, la majoria amb l’Amèrica Llatina, i ja creix un 10%, amb encara més impuls de la seva filial low-cost, Iberia Express, nascuda després de la gran crisi i dins la mateixa família que Vueling, que també forma part del hòlding IAG.