Brussel·les denuncia Espanya per sancions "desproporcionades" a qui no comunica actius a l'estranger
La Comissió argumenta que les multes poden arribar a superar el valor d'aquests actius
BarcelonaLa Comissió Europea ha decidit denunciar Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE). El motiu, segons han compartit en un comunicat, és que Espanya estaria imposant sancions "desproporcionades" als contribuents espanyols pel fet de no comunicar els actius que tenen en altres estats membres de la UE i de l'Espai Econòmic Europeu (EEE).
Actualment Espanya exigeix que els contribuents residents presentin informació sobre els actius que tinguin a l'estranger. Aquí s'inclouen béns, comptes bancaris i actius financers. La no presentació d'aquesta informació a temps i en la seva totalitat, denuncia l'organisme europeu, està sotmesa a sancions superiors a les d'infraccions similars en situacions purament nacionals. Fins i tot, assegura, poden superar el valor dels actius que es tinguin a l'estranger.
És per tot això que Brussel·les qualifica aquestes sancions de discriminatòries, ja que poden "dissuadir les empreses i els particulars d'invertir o traslladar actius fora de les fronteres nacionals però dins del mercat únic".
La Comissió Europea va iniciar el procediment d'infracció de la UE (que pot emprendre accions judicials contra els estats membres que no apliquin el dret de la Unió) el novembre del 2015 mitjançant una carta d'advertiment. El febrer del 2017 va complementar l'acció enviant un dictamen motivat, una petició formal perquè es doni compliment a la legislació en qüestió. "Com que Espanya encara no ha complert, la Comissió ha decidit avui portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la UE", conclou el comunicat.
Espanya no és l'únic país que ha rebut una carta d'advertiment d'aquest estil. Onze països més, entre els quals hi ha també França i Grècia, van ser oficialment avisats a finals del mes de maig que han de transposar la normativa de la UE sobre facturació electrònica en cas de contractació pública. Ara els dotze estats inquirits disposen de dos mesos per respondre als arguments plantejats per la Comissió.
