Brussel·les tornarà a perdonar Espanya

Brussel·lesEspanya se’n tornarà a lliurar. La Comissió Europea anunciarà avui, tret que no hi hagi una sorpresa, que no congelarà part dels fons estructurals a l’Estat, uns 1.200 milions d’euros, segons van avançar ahir diverses fonts europees consultades pel diari ARA. Tot i haver incomplert el dèficit del 2015, Espanya podrà respirar tranquil·la. L’executiu comunitari considera que Madrid ha pres mesures efectives per complir els compromisos amb Brussel·les. Finalment, la institució ha escoltat la insistència del Parlament Europeu, que sempre havia demanat que no se suspenguessin els fons. L’Eurocambra havia intentat endarrerir al màxim la decisió apel·lant al seu poder de codecisió sobre els pressupostos. Abans de l’estiu va exigir poder dir-hi la seva: a l’octubre es va reunir amb la comissària de Política Regional, Corina Cretu, i el vicepresident d’Ocupació i Creixement, Jyrki Katainen, i la setmana passada amb el ministre espanyol, Luis de Guindos.

Els comissaris es trobaran avui per abordar el document que va enviar el govern espanyol, en què defensava les seves futures mesures per convèncer la institució que no caldria congelar res. Segons les fonts consultades, “el més probable” serà que siguin donades per vàlides les explicacions de Madrid i l’opinió de l’Eurocambra, que sempre havia mostrat el seu rebuig a la congelació -una de les variables que segons fonts comunitàries es tindrien en compte-. A més, l’executiu també considera un pal·liatiu l’atur elevat que encara registra el país (el segon més alt després de Grècia). Si finalment es confirma la decisió, la Comissió Europea optarà un cop més per evitar confrontacions, tal com ja va fer al juliol.

Aleshores Brussel·les tenia a les seves mans sancionar Espanya amb una multa de fins a 2.000 milions d’euros, però finalment la va cancel·lar. Entre els motius adduïts va destacar “els enormes sacrificis” que havia fet la ciutadania. “Un enfocament punitiu no és el millor en un moment en què els ciutadans dubten d’Europa”, va argumentar el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici. I aquest va ser també l’argument utilitzat per Guindos la setmana passada quan va defensar per què no s’havien de congelar els fons. Segons el ministre espanyol, la decisió tindria “un efecte desmoralitzador en la població espanyola”.

La congelació dels fons a Espanya i a Portugal (que també va evitar la multa al juliol) era l’última carta de l’ala dura de la Comissió. El dia que l’executiu va decidir cancel·lar la sanció a Espanya, aquest sector (liderat pel vicepresident per a l’Euro, Valdis Dombrovskis, i el mateix Katainen) va avisar que “no dubtarien” a congelar els fons sobretot per respecte a les normes, segons les actes públiques d’aquella reunió. En la trobada a l’Eurocambra de principis d’octubre, Katainen va defensar la seva posició i va assegurar que la Comissió tenia “l’obligació jurídica” de congelar els fons.

A l’espera dels pressupostos

Amb tot, Brussel·les està esperant que el nou govern de Mariano Rajoy presenti el nou esborrany de pressupostos del 2017 “previst per a les pròximes setmanes”, segons va anunciar Guindos. Espanya ha de tancar enguany amb un 4,6% de dèficit i el que ve amb un 3,1%, tot i que les previsions de l’executiu comunitari anunciades per a l’any que ve situen Espanya amb un dèficit del 3,8%. Encara que Guindos, un cop més, hagi rebutjat els càlculs de Brussel·les, la institució insisteix que espera tenir un esborrany on es presentin uns ajustos que permetin estalviar 5.000 milions d’euros.