Catalunya amplia el seu lideratge en patents registrades

Un terç de les patents europees que demanen les empreses espanyoles són catalanes

Catalunya continua liderant la producció de patents. El 2019 va ser la comunitat autònoma espanyola on es van registrar més patents europees, més d'un terç del total estatal.

Concretament, Catalunya va acumular fins a un 34% de les patents europees registrades a Espanya, segons dades publicades aquest dijous per l'Oficina Europea de Patents (OEP). En conjunt, les empreses i centres de recerca espanyols van obtenir 1.884 patents de l'OEP, de les quals 645 van ser a Catalunya. Així doncs, mentre que, de mitjana, les patents europees de l'Estat van augmentar un 6% respecte al 2018, en el cas de Catalunya aquest increment va ser de més del 8%.

Per ciutats, Barcelona va liderar clarament la classificació, amb 580 solicituts (un 11% més que el 2018), per davant de Madrid, amb 362 (-3,2%).

No obstant, Espanya continua molt lluny dels països més avançats del continent en matèria d'innovació, ja que de totes les patents atorgades per l'oficina l'any passat, només un 1% eren espanyoles. Alemanya, amb un 15%, seguida de França amb un 6%, van ser els dos països europeus que en van presentar més.

Encara que no sigui membre de l'OEP, les empreses de qualsevol país poden registrar innovacions a l'oficina per obtenir protecció dins dels estats membres que sí que formen part d'aquest organisme. Això explica per què el rànquing el van liderar empreses dels Estats Units, que van acumular el 25% de les patents acceptades per l'oficina europea.

La indústria catalana lidera

Les empreses industrials catalanes, doncs, han estat les capdavanteres en producció de patents el 2019 a Espanya, tot i que el Consell Superior d'Investigacions Cientifiques (CSIC), amb seu a Madrid, va tornar a ser el que en va sol·licitar més a nivell estatal, seguit per Tecnalia (amb seu a Bilbao), Telefónica i els laboratoris farmacèutics catalans Esteve. La Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut de Ciències Fotòniques també van estar entre els ens que en van registrar més.

Per sectors, la farmàcia, el transport —que inclou l'automoció— i els productors de tecnologia mèdica van ser els principals productors de patents a l'Estat.

Segons Pepe Isern, advocat i soci director del bufet Isern Patentes y Marcas, Catalunya és un pol "molt important" a nivell d'innovació i, per extensió, de producció de patents. Isern remarca que, a banda de liderar en sol·licituds a l'OEP, Catalunya concentra un nombre molt elevat d'empreses que, per la seva activitat o pel tipus de productes que ofereixen (per exemple, aplicacions de mòbil) no poden registrar les novetats del que produeixen.

Canvi de llei

"Amb el canvi de la llei espanyola ha augmentat" el nombre de registres a l'OEP, explica Isern. La nova normativa espanyola ha entrat en vigor recentment i, a diferència de la passada, inclou "un examen de novetat", és a dir, la comprovació que allò que s'està patentant és realment nou, afegeix. Mentre que l'OEP sempre ha inclòs aquest examen en el procés de validació d'una patent, fins ara Espanya no el feia.

Això vol dir que, fins al 2019, a l'Estat es donaven patents "encara que fossin més fluixes". Amb la inclusió d'aquest examen en el procés, en canvi, les patents espanyoles queden a un nivell similar a les europees pel que fa a qualitat, per la qual cosa moltes empreses opten per anar directament a l'OEP i després convalidar-les en els estats que els interessi, inclòs Espanya. A l'Estat l'encarregat de validar-les és l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, que depèn del ministeri d'Industria, Comerç i Turisme.

L'OEP no és un organisme de la Unió Europea sinó independent. Agrupa un total de 38 estats, diversos dels quals no són membres de la UE (per exemple Islàndia, Suïssa, Turquia o Noruega), a més d'altres de fora del continent que en validen les patents, com ara el Marroc, Tunísia o Cambodja.