Acord per a les pagues extres

La Generalitat retornarà els 1.100 M€ en quatre anys i els sindicats desconvoquen la vaga d’avui

Finalment, avui no hi haurà vaga al sector públic. La mediació de la conselleria de Treball durant els últims dos dies entre els sindicats convocants de la vaga del sector públic i el departament de Polítiques Digitals i Administració Pública va donar ahir al migdia els seus fruits. Els sindicats CCOO, UGT i USOC van acceptar desconvocar la jornada de mobilització a la qual estaven cridats més de 250.000 treballadors públics a canvi que la Generalitat retorni les pagues extres del 2013 i el 2014 en un termini màxim de quatre anys, quatre anys menys que l’última proposta del Govern.

El calendari de retorn acordat per les dues parts preveu que el 40% de la paga extra del 2013 s’aboni durant l’any que ve, mentre que l’altre 60% es percebrà el 2020. Pel que fa a la paga extra del 2014, el pacte explicita que, si no es pot retornar tota el 2021, es cobrarà un 55% de l’import aquell any i l’altre 45% durant el 2022. Els sindicats també van concretar que el Govern s’ha compromès a abonar el primer 10% de la paga extra del 2013 en el primer trimestre de l’any que ve i el 30% restant un cop s’hagi aprovat la llei de pressupostos de Catalunya per a l’any que ve. A més a més, l’acord preveu que a partir del gener es negociïn mesures de flexibilitat i conciliació de la vida laboral i familiar.

El retorn d’aquestes pagues extres suposarà una despesa de 1.100 milions d’euros per a les arques de la Generalitat. D’aquests, 220 milions correspondrien els pressupostos de l’any que ve, 330 milions dels del 2020, 302,5 milions dels de l’any 2021 i, finalment, 247,5 milions dels del 2022.

“Sempre hem dit que volíem pagar i que el que ens faltava era el com i el quan”, va assegurar ahir Jordi Puigneró, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Puigneró també va afirmar que el pacte al qual va arribar ahir amb els sindicats no posa en risc les finances de la Generalitat i va afegir que l’acord ha estat possible després de negociar amb el departament d’Economia. Per la seva banda, els portaveus de CCOO i UGT reconeixien obertament que no era l’acord que inicialment volien -reclamaven que el retorn es fes en un màxim de tres anys-, però tots dos ho van justificar pel “context complicat” que viuen les finances de la Generalitat per acceptar la proposta. “En una situació normal aquest acord no l’hauríem firmat, però calia fer un exercici de responsabilitat”, va assegurar Joan Maria Sentís, coordinador de l’àrea pública de CCOO.

La proposta acordada és similar a la que ja havien firmat els sindicats el juny del 2017 amb la llavors consellera Meritxell Borràs (llavors també es preveia el retorn de totes les pagues com a màxim fins al 2022). El novembre passat, però, el Govern va assegurar que no podia complir-la i, a canvi, va proposar allargar el retorn fins al 2026. Tant CCOO com UGT van qualificar la proposta d’indignant i van convocar la jornada de vaga prevista per avui. Si s’hagués dut a terme hauria estat el tercer col·lectiu en mobilitzar-se després dels metges i els professors en poc més de dues setmanes.

LES CLAUS

1. Per què els sindicats van convocar la vaga del sector públic?

El Govern va signar un acord amb els sindicats el juny del 2017 en què es comprometia a retornar les pagues extres dels anys 2013 i 2014 entre finals del 2018 i el 2022. En la mesa de negociació de mitjans de novembre, però, el Govern va comunicar als sindicats que no compliria els terminis i els proposava allargar el retorn fins al 2026. La resposta dels sindicats no es va fer esperar i van convocar una jornada de vaga per avui.

2. Què argumentava la Generalitat per no complir amb el calendari inicial?

El Govern sempre s’ha escudat en la llei estatal de pressupostos per no retornar el 10% de la paga del 2013 a finals del 2018, tal com s’havia pactat el 2017. A més, també ha reiterat en diverses ocasions que per poder fer aquest retorn li havia demanat a la ministra Meritxell Batet que li permetés fer una excepció però ella s’hi ha negat.

3. L’acord satisfà el Govern i els sindicats?

Els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, reconeixien obertament que l’acord al qual s’ha arribat no és el que volien. De fet, reclamaven que les pagues extres es tornessin com a màxim en un període de dos o tres anys. La Generalitat, per la seva banda, s’ha compromès a intentar fer-ho amb tres anys, tot i que l’acord per escrit és finalment de quatre.

4. Per què era important per al Govern arribar a un acord?

En un context polític complicat, la manifestació d’avui hauria tornat a revifar el clima de protestes iniciat per la vaga de metges l’última setmana de novembre, a la qual es van sumar el tercer dia el sector universitari i el quart els professors de primària i secundària.

Més continguts de