FINANCES PÚBLIQUES

Espanya promet a Brussel·les un ajust de 4.700 milions

El nou calendari de dèficit de Rajoy fa gairebé impossible complir la llei d’estabilitat l’any 2020

Mariano Rajoy té al davant una dicotomia. El president del govern espanyol en funcions ha de fer mans i mànigues per convèncer Europa que està fent els deures en la reducció del dèficit i a la vegada persuadir els espanyols que el votin, ara que és evident que hi haurà eleccions el 26 de juny. I per convèncer uns i altres necessita arguments contradictoris. Aquest xoc d’interessos va quedar ahir reflectit en l’actualització del programa d’estabilitat -el document que marca el ritme de reducció del dèficit- que va aprovar el consell de ministres, i que haurà de ser negociat amb Brussel·les. Si en una pàgina Rajoy prometia mesures d’ajust per valor de 4.766 milions d’euros, en la següent treia pit de la rebaixa fiscal aprovada poc abans de les passades eleccions i que ha tingut un cost per a les arques de l’Estat -segons consta al mateix document- de 8.834 milions d’euros.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va ser l’encarregat de presentar l’informe, que preveu, com ja havia anunciat el govern espanyol, que el límit de dèficit d’aquest any s’apugi fins a un 3,6% del PIB, en lloc de quedar en el 2,8% previst anteriorment, i per al que ve baixi fins a un 2,9%, i no un 1,4%. Però el document va més enllà i conté també la previsió de desequilibri macroeconòmic fins al 2019. Espanya preveu continuar rebaixant el dèficit de manera progressiva, però molt més lent del que pronosticava abans. Així, el 2018 es marcarà un desequilibri del 2,2% i el 2019 serà de l’1,6%.

Brussel·les haurà de decidir si en té prou amb aquest ritme de consolidació fiscal -serà el ministre d’Economia, Luis de Guindos, l’encarregat de negociar-ho les pròximes setmanes amb la Comissió Europea-. Però digui el que digui Europa, sembla clar que Rajoy ha optat per renunciar a complir la llei d’estabilitat que ell mateix va aprovar, amb el suport del PSOE, i que consagrava l’objectiu de dèficit zero el 2020. Amb un desequilibri previst de les finances espanyoles de l’1,6% el 2019, fins i tot si s’acaben complint les previsions -des de l’inici de la crisi el govern espanyol ha incomplert ininterrompudament tots els compromisos de reducció del dèficit-, caldria una retallada colossal per arribar a complir la llei, equivalent a 16.000 milions.

Però Rajoy no vol afrontar encara aquest problema i ha decidit xutar la pilota endavant. Ara té més pressa a tancar l’acord amb Brussel·les, per això promet als socis europeus la retallada de 4.766 milions, que preveu repartir a parts iguals entre l’administració general de l’Estat i les comunitats autònomes. 2.000 milions d’aquest ajust vindran de l’acord de no disponibilitat de crèdit que es va decidir a autoaplicar l’Estat fa unes setmanes. Montoro va detallar ahir quins seran els ministeris més afectats i el primer serà Foment, amb una retallada de gairebé 600 milions respecte al pressupost aprovat. A les comunitats l’ajust serà de 2.037 milions, gràcies a les mesures coercitives imposades, i que consisteixen en l’obligació d’aprovar un acord de no disponibilitat de crèdit que implica congelar una part del pressupost i destinar-lo a reduir el dèficit.

En el cas de Catalunya, aquesta partida serà de 225 milions d’euros, segons han acordat les dues administracions a les reunions bilaterals per aprovar el pla d’ajust que ha de permetre el pagament dels diners pendents del fons de liquiditat autonòmic, a partir del maig. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va explicar ahir que aquesta congelació de fons no tindrà cap impacte real en la capacitat de despesa de la Generalitat, perquè l’han imputat a la partida d’interessos del deute dels pressupostos, que està sobredimensionada (hi sobraran diners), perquè amb els pressupostos prorrogats, és la mateixa que el 2015, quan ja hi va haver un excedent important. Els 700 milions restants de l’ajust a escala estatal vindran pel programa d’eficiències a les administracions públiques.

Estirada d’orelles a l’europea

Però tot i que Montoro treu pit sempre que pot de la rebaixa d’impostos, a Brussel·les li recordaran que totes les retallades que promet no haurien calgut si no haguessin decidit abaixar l’IRPF i l’impost de societats just abans de les eleccions. De fet, la pèrdua d’ingressos de l’Estat aquest 2016 serà de 4.090 milions per la rebaixa d’impostos: el mateix que estalvien els ajustos del pressupost. En els dos anys d’aplicació de la rebaixa, segons els nous càlculs d’Hisenda, aquest impacte serà de 8.834 milions, una xifra superior al que es va desviar el dèficit del 2015 i que fa preveure que a De Guindos li espera una estirada d’orelles a l’europea.

Més continguts de