“Europa no està preparada per a la crisi que ve”

Iannis Varufakis i José Manuel Durão Barroso debaten a Madrid sobre el passat i el futur de l’euro

Només va ser ministre de Finances de Grècia 162 dies, però va deixar empremta. Era el 2015, quan el seu país feia temps que lluitava per sortir de la crisi econòmica i l’esquerra radical de Syriza liderada per Alexis Tsipras va guanyar les eleccions. Quatre anys després, Iannis Varufakis -exministre, economista i professor- segueix omplint auditoris arreu d’Europa per parlar d’economia, de Grècia i d’Europa. Aquesta vegada trepitja Madrid per pronunciar una conferència. “Viatjo molt i he estat moltes vegades a Alemanya. I sabeu què? He vist el mateix descontentament que veia al Regne Unit fa 10 anys. Espero que no acabi passant el mateix”, dispara per arrencar el discurs.

Alemanya, i especialment Angela Merkel i Wolfgang Schäuble, ministre de Finances durant la crisi grega, són la bèstia negra particular de Varufakis. La cancellera alemanya, a qui l’exministre de Finances grec qualifica d’“obstinada”, i Schäuble van ser els principals responsables del draconià pla d’austeritat imposat a Grècia durant anys a canvi de rebre els rescats europeus. Sense aquests diners, el país hauria fet fallida i molt probablement no li hauria quedat cap altra sortida que abandonar l’euro. Merkel i Schäuble també van tenir un paper clau en la sortida prematura de Varufakis del govern de Tsipras.

“Alemanya està culpant sempre el Banc Central Europeu (BCE) de tot. Però no en té la culpa. Durant la crisi va fer el que va poder. Mario Draghi tenia el seu paper. Criticar el BCE és com disparar al missatger”, es queixa Varufakis. L’economista grec sosté que, des de la crisi, la zona euro ha millorat els seus instruments de governança econòmica -posa com a exemple el Mecanisme Europeu d’Estabilitat-, però tot el que ha fet, lamenta, és mirant enrere i no endavant. “Europa s’ha preparat per fer front a una crisi com la del 2008, però no està preparada per a la crisi que ve”, adverteix. Els nous reptes mundials, com les tensions comercials entre la Xina i els Estats Units, que poden esquitxar la UE, o el problema demogràfic europeu són els reptes que ha d’afrontar l’eurozona.

Discurs proeuropeu

A Brussel·les, Varufakis no va coincidir per pocs mesos amb el president de la Comissió Europea entre el 2004 i el 2014, José Manuel Durão Barroso, però es troben a Madrid a la mateixa jornada econòmica, organitzada per l’Associació Europea d’Empreses Immobiliàries (EPRA). L’exministre grec es queda a escoltar Barroso, a qui després saludarà i amb qui intercanviarà quatre paraules. El portuguès -ara president no executiu de Goldman Sachs International- no té l’oratòria ni el carisma de l’exministre grec, però està avesat a parlar d’Europa i a lloar-ne les virtuts. L’expresident de la Comissió, allunyat de les responsabilitats que li imposaven les institucions europees, parla més obertament que mai, però manté el seu discurs profundament proeuropeu, lluny del to crític de Varufakis.

Barroso comença la conferència així, avisant que parla sense la cotillade Brussel·les: “El meu nivell de sinceritat ha anat augmentant cada dia. Intel·lectualment és més honest el que dic ara. Abans també, però era més prudent”. El seu pròleg prometia, però després la seva sinceritat decep l’auditori. El relat és molt semblant al de sempre. “El problema de la UE és la percepció que qualsevol dificultat és culpa d’Europa i qualsevol èxit és dels governs dels estats membres -lamenta-. Aquest és el problema: que sempre es critica la Unió Europea”. “Però al final -sosté Barroso-, amb l’excepció del Regne Unit, hem sigut capaços de seguir units. Hem superat totes les crisis”.

Resiliència

I en una d’aquelles anècdotes que sempre s’expliquen quan la tempesta ja ha passat, Barroso revela que la situació de Grècia va ser molt crítica i que el juny del 2012, després del segon rescat, va convidar un grup d’experts a fer una pluja d’idees sobre Grècia. Tots menys un li van dir que, al final d’aquell any, el país no seguiria formant part de l’euro. Però els experts -tots menys un- es van equivocar. “No es pot desestimar la capacitat dels europeus per fer front a les crisis -avisa-. No teníem res, ho vam haver d’inventar tot”. Abans d’acabar, el portuguès resumeix la conferència en una sola frase: “L’euro té més resiliència del que s’ha dit”.