Exconsellers de Caja Madrid recorden que les 'black' estaven supervisades pel Banc d'Espanya, Hisenda i la CNMV

Reconeixen també que van carregar despeses privades a les targetes perquè "l'entitat els havia autoritzat"

Els exconsellers de Caja Madrid Ignacio Varela Díaz i Joaquín García Torres han declarat aquest dilluns al jutjat de l'Audiència Nacional que les retribucions a través de les targetes 'black' estaven supervisades pel Banc d'Espanya, l'Agència Tributària i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Aquesta és la garantia que Enrique de la Torre, exsecretari general de l'entitat, havia donat a aquests dos exconsellers per fer ús d'aquestes targetes i, fins i tot, carregar-hi despeses privades, tal com han declarat davant el tribunal que jutja 65 exdirectius i alts càrrecs de Caja Madrid i Bankia. De fet, l'expresident de Bankia,  Rodrigro Rato, ja havia assegurat que les 'black' eren legals i que Hisenda les avalava. També el seu homòleg a Caja Madrid, Miguel Blesa, havia defensat arguments similars. 

Així doncs, Varela i García han tornat a assenyalar De la Torre com la persona que va entregar-los les targetes i han afirmat que aquest els va assegurar que "podien gastar lliurement", sense passar-se del límit. En aquest sentit, Varela ha aclarit que De la Torre li va dir que "estigués tranquil", perquè aquest tipus de retribució estava aprovat per tots els òrgans de Caja Madrid i que, a més, estava sotmesa a la supervisió del Banc d'Espanya, l'Agència Tributària i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), cosa que els donava "garanties totals". Varela, a més, ha reconegut que va fer ús de la 'black' fins tres mesos després de deixar el càrrec perquè De la Torre l'hi va autoritzar. El límit de despesa de la seva targeta era de 2.500 euros al mes. 

Blesa: "Ni el Banc d'Espanya ni Hisenda hi van posar cap impediment" 

Ignacio Varela Díaz, que va ser membre del consell d'administració de l'entitat entre el 2005 i el 2006 i també exmilitant socialista, forma part del total de 13 directius de l'entitat la causa dels quals va ser arxivada pel jutge Fernando Andreu perquè va considerar que el delicte del qual se'ls acusava havia prescrit. La resta de directius estan acusats de delicte continuat d'apropiació indeguda i administració deslleial per l'ús que van fer de les seves targetes entre el 2003 i el 2012. 

Despeses personals 

Segons ha explicat Varela, quan va preguntar si podia fer servir les targetes per comprar uns bitllets d'avió per a un viatge privat, De la Torre va respondre que "per això la tenia". Una versió que ha corroborat Joaquín García Pontes, conseller entre el 1996 i el 2003, que ha assenyalat que en el seu cas va ser Vicente Espinosa qui li va donar la targeta a través de la qual "podia fer qualsevol tipus de despesa" i que mai se li va reclamar cap quantitat ni va rebre els extractes dels seus moviments. El mateix ha explicat Emilio Navasqüés, que va ser conseller de l'entitat entre el 1978 i el 82 i altre cop entre el 1997 i el 2001, que ha declarat que mai va haver de justificar les despeses. 

Aquesta ha estat l'última vista amb testimonis pel cas de les targetes 'black' de Caja Madrid i Bankia abans que comenci la ronda de presentació de proves el 16 de novembre. 

Una prova en favor de la defensa

Una d'aquestes proves són uns documents fins ara ocults que donen suport a la defensa dels 65 exdirecitus i alts càrrecs. Són els contractes sobre l'entrega de les vises entre el 1988 i el 1992. Segons la defensa aquests documents acrediten que les targetes es van crear amb la finalitat de cobrir despeses de representació i per ser utilitzades "en concepte de compensació per a l'exercici de la seva funció". De fet, la presentació d'aquests documents reforçarien la declaració de l'expresident de Caja Madrid, Jaime Terceiro, que va afirmar que les targetes emeses el 1988 eren per a despeses de representació. L'acusació popular, en canvi, considera aquestes proves totalment irrellevants. 

Més continguts de