L'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa.

OBITUARI

Ferraris, caviar, safaris i preferents: Miguel Blesa, el banquer de l'Espanya del boom

El financer mort aquest dimecres acorralat per la justícia va arribar a Caja Madrid gràcies a Aznar 

L'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa. / SERGIO PÉREZ / REUTERS

"Estic desitjant que acabi el meu curs escolar; tinc un estiu mogudet, no m'avorriré. L'última setmana de juliol navegant a Turquia, la primera d'agost cuidant el negoci, i després em retiraré entre la Costa Blava, també en vaixell, Sotogrande i més Madrid, i acabaré amb la meva filla i l'aspirant a Miami". Així explicava Miguel Blesa, el juliol del 2009, com serien les seves vacances, segons es pot llegir als correus que va publicar aleshores 'El Mundo'. 

Feia aleshores 13 anys que era president de Caja Madrid, la poderosa entitat madrilenya que durant molts anys va controlar el PP i on va arribar de la mà del seu íntim amic José María Aznar, president del govern entre el 1996 i el 2004. Quan escrivia aquell e-mail sobre els seus plans estivals ja no quedava res de l'aplicat estudiant que es treia les oposicions a inspector d'Hisenda juntament amb Aznar durant els 70, ni del desconegut advocat que va exercir el dret fiscal durant una dècada. 

Blesa, nascut a Linares (Jaén) el 1947 i mort aquest dimecres a Villanueva del Rey (Còrdova), va viure en primera persona una posició descarnada i excessiva del poder. La Caja Madrid a la qual va arribar era una caixa que els professionals del sector recorden com "un exemple de gestió prudent i austera" i "una de les cinc més solvents d'Europa". Però era també una entitat que estava a punt d'endinsar-se en la cruenta cursa amb els bancs per captar crèdit immobiliari i de gaudir de l'eufòria d'una Espanya de miracles econòmics que cavalcava cap a l'abisme muntada en el totxo. 

El Madrid del boom

Va ser aquell fenomen financer i social el que va convertir Blesa, l'antic tècnic d'Hisenda, en el banquer preferit de la Cort. "En els primers anys de la dècada dels 2000 hi havia cops de colze per donar-li la mà o seure a la seva taula", recorda un alt executiu. "Als restaurants, als teatres, en actes oficials, tothom s'aixecava a saludar-lo; tenia un poder financer i social molt gran i tothom sabia que era un protegit i un amic d'Aznar", afegeix aquesta veu. "En aquells anys, polítics i empresaris volien crèdits i el buscaven, se sabia que era molt accessible".

"Calia veure el Madrid d'aquells anys: des de la majoria absoluta del PP allò era tremend, mai no s'acabava la festa", explica una font financera. Un altre banquer que va viure els inicis de Blesa com a president de la segona caixa espanyola, per darrere de la catalana La Caixa, és més dur: "El veies i ja sabies que era un xoriço; el Vilarasau, que era molt més important, anava a les reunions de la CECA en taxi, el Blesa apareixia amb cotxe blindat, amb un altre al darrere, amb seguretat, entrava amb els guardaespatlles...", explicava aquesta font a l'ARA fa uns mesos. 

Distant i exquisit

Els banquers que el van tractar en aquella època retraten una persona "distant, estirada, molt conscient del seu poder i que es creia el personatge". Però també li reconeixen un tracte personal "exquisit, amb unes formes molt educades, amb un punt si no de vanitat, sí d'orgull". 

"Segur que va cometre errors i que ell no és aliè al que ha passat, però no és l'únic responsable de la caiguda de Caja Madrid; també ho és l'entorn on ell era i que va propiciar que passés tot allò i es fes tot allò". 

En efecte, Bankia (Caja Madrid i sis caixes més) va acabar sent rescatada per la xifra rècord de 22.500 milions d'euros. A més, va ser una de les entitats més actives a l'hora de buscar oxigen financer en les preferents, potser l'escàndol financer més gran de la història d'Espanya, per la comercialització massiva d'aquest producte als particulars sense explicar bé els seus riscos i abusant, sovint, de la confiança de gent gran, persones analfabetes i fins i tot menors d'edat. Durant la investigació del cas, l'Audiència Nacional va assenyalar Blesa com a "ordidor de les preferents". 

Caceres, Agag i la bodega privada

Va ser en els bons anys quan Blesa va cultivar un estil de vida molt allunyat de l'austeritat que pregonava l'aznarisme de la primera època. Els correus intervinguts anys després eren descarnats. El retrataven com un home acostumat a viatjar per fer safaris i caçar cérvols, lleons, pumes o búfals. Aquesta, una de les seves grans passions, va deixar una important iconografia del financer acompanyat de tota mena d'animals abatuts. 

Va ser en aquells temps quan es va comprar un espectacular Ferrari. Així gestionava la seva compra la seva secretària. "No només hem de firmar el contracte de compravenda, sinó indicar el valor del vehicle per pagar-ne un 4%. Quan vol que posem?", li demanava. "30.000 euros", responia el banquer.

Com si es tractés d'un perfecte retrat caricaturesc del banquer sense escrúpols, Blesa també va cultivar el gust pel caviar. "Té el sevruga (170.000 pts./kg), però ens aconsella el beluga Royal 000 –màxima qualitat de caviar– que al carrer es ven a 700.000 pessetes el quilo, però a nosaltres ens el deixa en 240.000 (paga la pena), però que no ho diguem a ningú", li deien per correu. "Compra'n 1/4 de cada i el tastes", responia ell. 

Mentre el sistema financer s'endinsava en una trampa de la qual només va sortir amb prop de 40.000 milions d'euros d'ajudes públiques, el banquer cultivava la seva amistat amb l'entorn d'Aznar. I escrivia al seu gendre, Alejandro Agag, sobre la possibilitat d'invertir en uns apartaments a Nova York. "Si no us decidiu crec que buscaré alguna cosa a París. No ens veurem a París, em coincideix amb una cacera de cabirols a Hongria, una opció irresistible; sí, ens veurem en una altra cursa", li deia. 

El vi no es va escapar al seu gust per la bona vida. Escrivia Ildefonso Sánchez Barcoj, director financer i persona clau en els escàndols de Caja Madrid: "Tal com vam parlar, hem fet una petita bodega per acompanyar convenientment les excel·lències de la nostra cuina. La primera és una carta especial per al teu ús, i la segona per a l'ús dels membres del comitè de direcció [...] La diferència és que en la teva hem inclòs algunes exquisideses (no tot ha de ser la ràtio d'eficiència) tipus Vega Sicilia, Valbuena, ja habituals, i Chateau D'Yquem".  

L'artífex de les 'black'

Aquests capricis expliquen molt bé la qüestió que li va comportar la seva primera condemna: va ser considerat culpable de l'escàndol de les targetes 'black'. Tant a Caja Madrid com a Bankia, diversos dirigents van utilitzar aquestes targetes per treure diners als caixers i pagar despeses personals. 

El cas va esquitxar Blesa i Rato. Els dos van ser condemnats a les penes màximes que demanava la fiscalia: sis anys de presó per a l'expresident de Caja Madrid i quatre i mig per al de Bankia. Segons el jutge, aquest sistema es va crear inicialment per cobrir despeses de representació el 1988, però va quedar “desvirtuat” amb l’arribada de Blesa a l’entitat, quan va passar a ser un sistema de retribució que es produïa d’amagat d’Hisenda. Per aquesta via es van gastar 15,2 milions d'euros.

El tribunal considerava que els dos expresidents van cometre un delicte continuat d’apropiació indeguda, tot i que els absolia del d’administració deslleial. Aquesta condemna, però, no era l'única topada de Blesa amb la justícia. Va ser imputat pels crèdits concedits a l'aerolínia de Gerardo Díaz Ferrán abans de la seva fallida. En aquesta causa el jutge que investigava el cas també hi veia indicis de blanqueig de diners en la relació entre Blesa i Díaz Ferrán, que continua a la presó.

Blesa, de fet, només es va veure en el tràngol de trepitjar la presó per la compra del City National Bank de Florida, una operació en què Caja Madrid va perdre prop de 500 milions d'euros. El cas va acabar arxivat, però el jutge Elpidio José Silva, primer a investigar-lo, va enviar-lo a la presó preventiva abans de ser expulsat de la carrera judicial. Això va fer de Blesa el primer president de caixa a trepitjar la presó. 

Florentino i Esperanza Aguirre

A més de la seva íntima amistat amb Aznar, Blesa també era considerat una persona del cercle més proper a Florentino Pérez. Dos dels grans fitxatges que va fer el Reial Madrid sota la presidència del constructor –el de Figo, el 2000, i el de Cristiano Ronaldo, el 2009– es van fer amb el suport financer de Caja Madrid. 

El contrari es podria dir de la seva relació amb l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que va voler rellevar-lo al capdavant de la caixa. Això va fer que Rajoy parés els peus de la 'lideresa' impulsant la candidatura de Rodrigo Rato. En una de les seves escasses entrevistes, Blesa assenyalava la seva independència i professionalitat com a fets claus perquè el PP li retirés el tracte de favor de què havia gaudit amb Aznar. "Me'n vaig sense cap rancúnia, amb la satisfacció d'haver estat aquí i d'haver treballat i après molt", deia Blesa el 2010.  

El final de Blesa, trobat aquest matí mort d'un tret d'escopeta al pit, està a l'altura dels excessos de la seva convulsa trajectòria professional. Costa de trobar en un personatge un retrat més paradigmàtic i cru del que va ser la crisi financera a Espanya. 

Més continguts de