EMPRENEDORIA

Josemaria Siota: “La gran pregunta no és com innovar, sinó com anticipar-se a la pròxima onada”

Entrevista al director executiu del Centre d’Iniciativa Emprenedora i Innovació de l’escola de negocis Iese

Durant la crisi del covid-19 moltes empreses s’han reinventat.

Hi ha tres línies del que hem viscut aquests últims mesos que són esperançadores. La primera és que hi ha sectors que s’estan recolzant en les segones oportunitats que dona aquesta nova normalitat. És el cas, per posar alguns exemples, de l’ e - commerce, l’ e-learning, la realitat augmentada, la robòtica, la 5G... La segona és que a les start-ups els és més fàcil ara fitxar talent, cosa que demostra que l’emprenedoria és una eina molt positiva per generar ocupació. I l’última línia és que en les últimes setmanes s’està produint el suport econòmic en innovació d’organismes, com per exemple la Comissió Europea.

¿La pressa és bona per a la reinvenció? Hi ha empreses que han canviat el seu model de negoci en pocs dies.

El primer que ens hem de preguntar és què es considera curt termini o llarg termini. És molt relatiu. Aquests canvis que estem vivint han passat en altres moments de la història per altres circumstàncies. El que sí que estem veient és que l’agilitat organitzativa està agafant molta rellevància a nivell competitiu.

¿Les crisis ajuden les empreses a reinventar-se?

Hi ha estudis que ho afirmen i d’altres que ho neguen. L’emprenedoria és un fenomen complex. Entre els aspectes positius d’emprendre en un context de crisi hi ha els que hem comentat anteriorment. Entre els negatius hi hauria problemes de flux de caixa o el canvi de les regles de joc d’alguns sectors. En les grans empreses el principal desafiament, però, és que ha augmentat la volatilitat del mercat i, per tant, hi ha més necessitat de tenir una estimació del que vindrà després i, sobretot, d’anticipar oportunitats. Actualment la pregunta que fan les grans corporacions no és com innovar, sinó com anticipar-se a la pròxima onada abans que els seus competidors.

¿Es pot emprendre amb pocs recursos?

Hi ha mecanismes de creixement i creació d’empreses per a emprenedors amb pocs recursos. Ara bé, el que s’ha de preguntar un nou emprenedor, abans de si té o no finançament, és si compta amb un model diferent de negoci. Pel que fa a una empresa ja establerta, té molts mecanismes per crear nous models, productes, serveis o coneixements. Un dels errors que hem detectat i que estan repetint moltes de les companyies és que utilitzen mecanismes d’innovació oberts basats més en la intuïció que en les dades, quan el que cal són més dades i menys intuïció.

¿És més fàcil emprendre per a una gran companyia que per a una pime?

Totes tenen accés als mecanismes d’innovació, però els mecanismes que utilitza una gran empresa no són necessàriament els que necessita una pime. Igual que les grans companyies, les pimes també poden unir esforços i treballar conjuntament a través, per exemple, de cambres de comerç o patronals. El que canvia, doncs, és la personalització de l’arquitectura d’innovació, és a dir, la combinació de mecanismes i eines que utilitzes.

¿I per sectors, n’hi ha que tenen més oportunitats per innovar que d’altres?

N’hi ha que ho tenen més fàcil per innovar, com els que comentava abans, l’ e-commerce, el farmacèutic, l’ e-learning... Però també n’hi ha que, pel temps que ja porten innovant, els és més senzill fer-ho. És el cas de l’energètic i, en un segon esglaó, les assegurances, la banca o l’automoció.

Quins no han començat aquest recorregut?

Els que ho han fet fa molt poc són el sector agrari i l’immobiliari.

A Espanya, què frena l’emprenedoria?

A nivell d’ecosistema d’innovació estem en la posició entre el 22 i el 28 en el rànquing mundial. Estan apareixent hubs d’innovació i tecnologia molt interessants, com el Barcelona Supercomputing Center. A nivell d’emprenedoria, estem generant start-ups molt bones, com Hola Luz, que atrauen inversors. El que és interessant, doncs, és que estem començant a tenir un ecosistema més complet i amb els ingredients necessaris. Per tirar-ho endavant, però, calen més mecanismes de transferència tecnològica per aprofitar que tota aquesta ciència d’alta qualitat arribi al mercat i tingui un impacte positiu en la societat. També hi ha factors interns que la frenen, com la por a perdre la unitat de negoci o la falta de comunicació entre unitats de negoci.

I Europa, com està a nivell d’innovació?

És molt forta a nivell d’investigació. Dels 100 millors centres a nivell mundial, el 21% són a Europa. Si vas a l’oficina de patents europees, el 95% de les més de 3 milions que hi ha registrades estan adormides, és a dir, no s’estan utilitzant. No obstant això, el 5% restant generen més del 40% del PIB europeu. Imaginis si activem el 95% addicional. Tot i així, insisteixo que cal més suport en la transferència de ciència i tecnologia. Per tant, també cal més formació per a les oficines dedicades a aquestes transferències de les universitats, personalitzar mecanismes de finançament per a aquest tipus d’emprenedoria i crear mecanismes público-privats també de finançament per identificar i validar el mercat adequat del model de negoci.

¿Pot posar un exemple d’aquest últim?

Imaginis que vostè és un inversor i li poso dues opcions al davant. A l’esquerra té un emprenedor que li diu que tindrà un retorn de la inversió en un període de set anys, el model s’entén bé i té un risc i cost com qualsevol altra empresa. A la dreta, en canvi, té un emprenedor del qual no entén gaire bé el model perquè és molt complex i, a més, li garanteix el retorn en un període de quinze anys i el risc i el cost són superiors. En aquest últim és just on falta suport. Aquests emprenedors al principi del túnel sí que compten amb fons per a la investigació d’institucions i, al final, també veuen que tindran capital de risc. Ara bé, al mig del túnel hi ha una falta de finançament per a les proves de concepte per acabar el model de negoci. És el que es coneix com a vall eurpea de la mort.

Quina empresa admira a nivell d’emprenedoria?

Prefereixo no decantar-me per cap, perquè no n’hi ha cap que ho faci tot bé ni tampoc una solució única.