Junqueras estudia tornar a apujar l’IRPF per pactar els pressupostos
Elevar l’impost fins al 51% per als que més guanyen aportaria uns 100 milions d’euros de recaptació
Barcelona“Estem disposats a estudiar-ho tot”. Aquestes cinc paraules pronunciades per Oriol Junqueras quan ahir, en una entrevista a l’agència Efe, li van preguntar si es planteja incrementar l’IRPF a les rendes més altes, van provocar una petita tempesta que demostra com seran de difícils els equilibris per aprovar els pressupostos d’aquest any. Les paraules de Junqueras es van interpretar com una possibilitat real, ja que no és el primer cop que el vicepresident econòmic del Govern ho diu i que se suposa que Junts pel Sí haurà de fer alguna cessió a la CUP si vol aprovar els comptes amb el suport de la formació anticapitalista. De fet, ahir Junqueras també va plantejar l’opció de fer una auditoria del deute, com reclama la CUP, però tot seguit va tancar la porta a la possibilitat de deixar de pagar-lo.
Amb les finances autonòmiques escanyades, diverses comunitats (com l’Aragó, Cantàbria i les Balears) han optat per aprofitar les baixades de l’IRPF que ha aplicat Mariano Rajoy en el tram estatal per apujar el tram autonòmic a les rendes més altes. Després dels globus sonda de Junqueras no es pot descartar, per tant, que Catalunya també ho faci. Les comunitats no tenen cap límit i poden posar l’IRPF en el nivell que considerin necessari. Tradicionalment s’havia mantingut el tram autonòmic i el tram estatal al mateix nivell, però això ja fa temps que s’ha trencat. Durant anys Catalunya ha tingut un tipus màxim de l’IRPF del 56%, un dels més alts del món, tot i que les rebaixes aplicades en el tram del govern espanyol en els últims temps han situat el tipus màxim per als residents a Catalunya en el 48%.
Les paraules d’Oriol Junqueras van generar el malestar immediat de Convergència, sòcia d’Esquerra Republicana a Junts pel Sí (vegeu article adjunt), i posteriorment els alts càrrecs d’Economia es van afanyar a treure importància a les paraules del seu líder. “Tenim el mandat parlamentari d’estudiar-ho, hi ha resolucions aprovades fa un mes que ens demanaven estudiar modificacions en el tram autonòmic de l’IRPF. És el que estem fent i ho hem explicat. No hi ha res”, va explicar Pere Aragonès, secretari d’Economia de la Generalitat.
Posteriorment, des del departament van admetre a l’ARA que tenen estudiat quin impacte recaptatori tindria apujar l’IRPF a les rendes més altes, tot i que no van voler revelar quines són aquestes magnituds.
Segons els càlculs fets per l’ARA i validats per Albert Sagués, soci fiscalista del despatx TGG, apujar l’IRPF des del 48% actual fins a, per exemple, el 51% per als que ingressen més de 120.000 euros anuals aportaria uns 100 milions d’euros d’ingressos addicionals a la Generalitat. Arrodonint-ho, cada punt que s’apugi el tipus màxim de l’IRPF aportaria uns 33 milions d’euros a la Generalitat. El càlcul està fet amb les dades de recaptació del 2013, l’últim any del qual l’Agència Tributària ha publicat les dades de recaptació segregades per nivells de renda i comunitat autònoma de procedència. Atesa la millora de l’economia des del 2013, és possible que els ingressos poguessin ser una mica superiors.
En tot cas, tot i que qualsevol augment recaptatori seria benvingut per una administració ofegada com la catalana, la Generalitat calibra fins a quin punt li interessa jugar aquesta carta. “Apujar el tram de l’IRPF a aquest col·lectiu no et soluciona la recaptació ni et soluciona el problema de la redistribució de la riquesa”, confessava ahir una font del departament d’Economia. La mateixa veu admetia que fer aquest canvi potser no enviaria un missatge desitjable a l’electorat. Al mateix temps, però, la realitat és que JxSí necessita un soci per acordar els pressupostos, i que a hores d’ara sembla impossible d’imaginar que sigui algú diferent de la CUP.
La diferència amb Madrid
Una de les grans queixes dels que paguen el tipus màxim de l’IRPF és la diferència respecte al que es paga en altres territoris, singularment Madrid, on és considerablement més baix. Quan l’impost català estava en el seu màxim, al 56%, a Madrid el tipus més elevat era del 52%, quatre punts menys. Actualment, la diferència és de quatre punts i mig, ja que a Catalunya es paga un 48% i a Madrid un 43,5%. Però si la Generalitat eleva el tipus màxim fins, per exemple, el 51%, la diferència ja seria de set punts i mig.
Quadrant el cercle
Oriol Junqueras, vicepresident econòmic, ha d’elaborar uns pressupostos que acontentin socis molt diferents.
