L’encariment del lloguer s’accelera

BarcelonaQue el preu dels lloguers és un problema social important ja no ho dubta ningú. Però les polítiques impulsades per les administracions no sembla que, de moment, hagin frenat l’escalada. Ben bé al contrari. L’encariment dels preus dels lloguers s’està accelerant cada cop més, segons demostren les dades sobre les fiances dipositades a l’Incasòl, que es van actualitzar ahir amb les corresponents al segons trimestre del 2017. I aquest problema de lloguers cada cop més cars no es redueix només a la ciutat de Barcelona, sinó que s’està estenent a tot Catalunya.

Segons aquestes dades de l’Incasòl -que són les més fiables perquè corresponen a contractes reals signats-, el primer semestre d’aquest any el preu del lloguer a la capital catalana s’ha situat de mitjana en 855,46 euros. Aquesta xifra reflecteix un augment de l’11,8% respecte al primer semestre de l’any passat, i és l’increment interanual més alt des que va començar la recuperació del sector immobiliari. Fa un any, el preu mitjà del lloguer a Barcelona era de 764,74 euros.

Una xifra que varia per districtes i barris. Els districtes més cars són aquells on els preus pugen menys. Així, a Sarrià Sant-Gervasi, on el preu mitjà del lloguer és de més de 1.204 euros, l’increment és del 8,2% respecte al primer semestre de l’any passat, i a les Corts, malgrat que el lloguer mitjà és de 1.025 euros, és on els preus pugen menys, unes dècimes per sobre del 8%. En canvi, el districte on més s’han disparat els preus és Sants-Montjuïc, que voreja el 15%, malgrat que el preu mitjà és de poc més de 737 euros. Ciutat Vella és el segon districte on més puja el lloguer, gairebé un 14%, però el preu mitjà és de 809euros, just a la meitat del conjunt de districtes barcelonins.

Grans diferències

No obstant això, la forquilla de preus a Barcelona és força ampla. Per barris, els lloguers més cars a tancament del segon trimestre d’aquest any es registraven a Pedralbes, amb 1.666 euros de mitjana que, no obstant, havien baixat respecte al primer trimestre, quan la mitjana era de 1.856 euros mensuals. El segon barri més car és les Tres Torres, amb 1.646 euros de mitjana el segon trimestre, però en aquest cas amb una pujada respecte al primer trimestre, quan la mitjana era de 1.516 euros. Destaca també l’encariment de la Vila Olímpica, on el primer trimestre del 2017 el lloguer de mitjana era de 1.108 euros al mes, per pujar el segon trimestre fins als 1.345 euros. Per contra, els barris més barats són Vallbona, amb 302 euros, i Can Peguera, amb un preu de 407 euros mensuals. És a dir, el lloguer de mitjana a Pedralbes supera en més de cinc vegades el lloguer de mitjana a Vallbona.

Una cosa similar passa en el conjunt de Catalunya, on l’augment dels preus també s’accelera amb la recuperació econòmica, i on també es registren grans diferències entre els diferents municipis dels quals hi ha dades. El preu del lloguer de mitjana a Catalunya ha crescut un 10,5% el primer semestre del 2017 respecte al mateix període de l’any passat, i se situa en 632 euros al mes. Majoritàriament, els preus més barats es veuen en municipis de les Terres de l’Ebre i de Ponent, i els més cars al voltant de l’àrea de Barcelona, especialment a la comarca del Maresme.

Segons les dades de les fiances dipositades a l’Incasòl, els municipis més cars són Sant Vicenç de Montalt, amb 1.221 euros al mes; Cabrils, amb 1.168 euros al mes; Sant Cugat del Vallès, amb 1.066 euros, i Alella, amb 1.026 euros al mes. En canvi, entre els més barats hi ha Móra la Nova, amb 251 euros; Cervera, amb 276 euros; Almenar, amb 278 euros; Alfarràs, amb 283 euros; Linyola, amb 284 euros; Amposta, amb 287euros; Deltebre, amb 288 euros; Solsona, amb 292 euros; Almacelles, amb 296 euros; Cardona, amb 308 euros, i Calaf, amb 312 euros.

Entre les capitals de província catalanes, al marge de Barcelona, els preus més cars són a Girona, amb 537 euros al mes de mitjana (7,7% més que fa un any), seguida de Tarragona, amb 460 euros al mes de mitjana (5,4% més), i Lleida amb 388 euros al mes (0,6% més).

LES CLAUS

1. Per què els preus del lloguer no paren de pujar?

Bàsicament l’encariment és per la falta d’oferta. El parc d’habitatges de lloguer en una ciutat com Barcelona és inferior al que hi havia l’any 1960. A això s’hi sumen altres fenòmens. D’una banda, la millora de l’economia fa que hi hagi més gent buscant pis, cosa que pressiona la demanda. De l’altra, amb una oferta limitada, hi ha una part del parc, malgrat que sigui petita, que no es vol destinar a usos residencials, sinó a usos turístics, perquè són més rendibles.

2. Quines mesures han pres les administracions?

Tant des de la Generalitat com des de l’Ajuntament s’ha intentat fer front al problema amb mesures de tot tipus, com les fiscals i, en concret, l’impost als pisos buits. L’Ajuntament està començant la subhasta de solars per a la construcció d’habitatges de lloguer. També s’han posat en marxa altres iniciatives, com l’índex de preus del lloguer, que pretén ser una referència perquè després els ajuntaments puguin posar incentius fiscals als lloguers per sota l’índex.

3. Per què el problema del preu del lloguer s’estén a tot Catalunya?

La crisi va provocar que els ajuntaments es quedessin sense recursos per poder tirar endavant promocions públiques. A més, el gran daltabaix en el sector de la construcció va fer caure a mínims les noves promocions. Amb la recuperació de l’economia s’han anat ocupant les promocions buides que hi havia, però en molts municipis encara no ha començat la recuperació de la construcció residencial i, per tant, l’oferta disminueix.