‘Likes’ i ‘stories’ per denunciar l’explotació laboral a la Costa Brava

Barcelona“No tens contracte? No cobres les hores extres? No tens descansos? Explica’ns per missatge directe quina empresa t’ha sotmès a una feina de merda i ho publicarem anònimament”. Aquest és el primer post que va penjar el compte d’Instagram Explota_Brava per denunciar les condicions de treball de diferents empreses del sector turístic de la Costa Brava.

Fa poc més d’una setmana que Arran Baix Empordà -que fins a la publicació d’aquest article havia evitat dir que n’era l’autor- va crear aquest perfil per ser “l’altaveu de la situació laboral de molts joves de la Costa Brava”. Amb un funcionament similar al de Mierda Jobs o Trabajos Ruineros, reben queixes de joves que presumptament han patit explotació laboral i les pengen al compte directament, sense retocar ni contrastar la informació. Ja tenen més de mil seguidors i han rebut més de cent missatges.

Els estudiants, segons el professor d’economia de la Universitat Pompeu Fabra Sergi Jiménez, són un col·lectiu que accepta condicions precàries “perquè no busquen estabilitat ni pensen a llarg termini”. De fet, tal com expliquen els impulsors d’Explota_Brava, la majoria de denúncies que reben són de joves de l’Empordà que estudien a Barcelona o a Girona i necessiten aquestes feines “per passar l’hivern, per pagar-se la carrera i el pis de lloguer”.

És el cas d’un dels estudiants amb els quals ha contactat l’ARA, que, com tots, s’ha volgut mantenir en l’anonimat. Va entrar com a ajudant de cambrer en un hotel de Llafranc amb un contracte de 30 hores setmanals, però assegura que en feia més de 50. A més, els dissabtes, quan l’hotel organitzava festes a la nit, anava a dormir a les tres de la matinada i l’endemà hi havia de tornar a les nou. “Era un mocós, tenia 16 anys, i no sabia com reaccionar. Finalment, però, vaig plegar per anar a un altre bar-restaurant de Palamós que encara era pitjor. Feia dotze hores seguides, no em donaven ni menjar i els cambrers es drogaven per aguantar”, explica.

Igual que en el sector de l’hosteleria, hi ha molts petits comerços que -tal com assegura el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver- demanen “un capital humà molt baix i sempre tenen mà d’obra disponible”. Una altra estudiant, per exemple, va treballar en una botiga de platja a Calonge amb la qual cap treballador volia renovar. “Al contracte deia que faríem 20 hores setmanals, però no teníem cap dia de festa i hi havia dies que arribava a treballar fins a 12 hores, amb només uns 20 minuts per dinar”, diu enfadada l’estudiant, que assegura que ho va voler compartir a Explota_Brava “perquè tothom que hi vulgui anar a treballar sàpiga quin peu calcen”.

Tot i que Arran Baix Empordà afirma que la majoria de casos que els arriben són de petites i mitjanes empreses, també reben denúncies de multinacionals. Una estudiant de Palamós va treballar en una botiga de roba de Platja d’Aro on sempre havia de fer una hora o dues de més. Explica que “les encarregades rebien molta pressió” i que “el dia abans que vingués la directora general a veure si tot funcionava bé treballaven tota la nit per tenir-ho tot en ordre”. “Teníem massa volum de feina i, encara així, una nit de finals de juliol ens van dir que ens feien fora i que l’endemà ja no calia que hi anéssim”, es queixa l’estudiant.

En tot cas, el professor Jiménez assegura que el “problema no són les feines temporals d’estiu, sinó que s’exploti els estudiants”. L’economista afirma que la solució “és la regulació, el control i la conscienciació dels empresaris”. Amb aquest objectiu, la Inspecció de Treball de la Generalitat concentrarà les inspeccions durant els mesos d’estiu a petició dels mateixos empresaris. Explota_Brava, a més de fer d’altaveu, també vol donar una sortida als afectats. Segons asseguren els seus responsables, durant els pròxims dies penjaran consells i un manual d’“autodefensa contra l’explotació laboral”.