FISCALITAT

L’impost català a les begudes ensucrades en redueix el consum un 22% de mitjana

Un estudi indica que l’aplicació del tribut ha fet que en disminueixi la ingesta en 403.200 litres a la setmana

D’aquí tres setmanes farà un any que va entrar en vigor l’impost de la Generalitat a les begudes ensucrades. El tribut va néixer amb polèmica per les fortes pressions de les empreses del sector, que van fer tot el possible perquè el també denominat impost al sucre no entrés en vigor. La conselleria d’Economia, liderada aleshores pel vicepresident, Oriol Junqueras, no es va fer enrere i va esgrimir un argument: la necessitat d’incentivar un canvi en els hàbits de consum, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut, que ha situat el sucre en el punt de mira. Un any després es pot afirmar que l’impost ha aconseguit l’objectiu que perseguia: un estudi dels economistes Judit Vall i Guillem López Casasnovas indica que s’ha produït una caiguda en el consum de begudes ensucrades del 22%.

Els resultats de l’estudi mostren que l’impost fa baixar el consum de begudes ensucrades en sis litres per setmana, producte i botiga respecte al consum de begudes light o zero. La disminució total es xifra en 403.200 litres de begudes ensucrades a la setmana. Això suposa una reducció del 22%.

En declaracions a l’ARA, Vall assegura que l’impost “ha sigut un èxit” i destaca la comparació amb França o Mèxic. “Aquí s’ha traslladat l’impost al producte i la resposta dels consumidors ha sigut molt important, més que en cap altre país”, explica. A Mèxic la caiguda del consum va ser d’entre un 6% i un 12%; a França no se n’han fet estudis, però la reducció va ser inferior perquè no es va traslladar tot l’impost al preu.

Vall, investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona de la Universitat de Barcelona i del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la UPF, i Guillem López Casasnovas, director del CRES, apunten que la caiguda del consum es deu al fet que l’augment de preu arriba a superar el 20% per a begudes en recipients grans, seguint les recomanacions de l’OMS per assegurar una reducció del consum. Els autors recalquen aquest punt: “Els resultats de l’estudi estan condicionats al fet que l’impost es traslladi al preu final, tal com estableix la llei, i per tant és molt important que les autoritats creïn mecanismes per fer complir aquest punt, com per exemple multes o sancions”. Sobre aquesta qüestió, Vall admet que la llei ja garanteix que l’impost es repercuteixi en el preu, però demana que la Generalitat “ho controli” per evitar que els diferents actors de la cadena de distribució absorbeixin el tribut.

Els autors conclouen que l’impost suposa una reducció de 107 calories per persona i setmana. Per fer el càlcul, utilitzen dades de l’Enquesta Catalana de Salut sobre el percentatge de catalans que consumeixen diàriament begudes ensucrades, que es xifra en el 22% dels 5,5 milions de la població de Catalunya d’entre 20 i 80 anys.

L’anàlisi s’ha fet a partir de les dades d’una cadena de supermercats que té el 10% del mercat de Catalunya, amb prop de 160 botigues, i que té presència en tot el territori català. Les dades procedeixen de les vendes setmanals de 105 productes escollits, que els autors separen en tres grups: begudes ensucrades (subjectes a l’impost), begudes tipus zero i light, i aigües (aquests dos últims grups, lliures de l’impost).

Impacte per regions

L’estudi mostra el diferent impacte de l’impost segons les zones de Catalunya i quin tipus de consumidors són més sensibles: així, els efectes es noten més en zones no turístiques i en zones amb una taxa d’obesitat més elevada -cosa que referma la impressió que l’impost ha aconseguit els objectius que perseguia-, mentre que els efectes són semblants en zones amb rendes més altes i més baixes.

La zona on l’impost ha tingut més impacte és al Camp de Tarragona i al Pirineu i l’Aran, amb una caiguda que l’estudi situa entre el 32% i el 37% (vegeu el gràfic). Per darrere, les Terres de l’Ebre i Girona, amb caigudes d’entre el 23% i el 32%. A Lleida i la Catalunya Central la caiguda ha sigut d’entre el 16% i el 23%, mentre que les zones amb menys impacte han sigut Barcelona i el Penedès, possiblement pel turisme, on ha rondat el 15%.

El percentatge de població obesa a Catalunya es mou entre el 14% i el 19%, i es dona la circumstància que les zones amb més obesitat han estat entre les més receptives a l’impost al sucre. El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Pirineu i l’Aran són entre les capdavanteres.

“Aquests resultats són importants, ja que hi ha molts països que estan a punt d’introduir impostos semblants, com per exemple el Regne Unit, Irlanda i Sud-àfrica. El nostre estudi pot ajudar els responsables polítics a prendre decisions”, afegeixen els autors, convençuts que l’aplicació de l’impost pot conduir a millores en els resultats de salut a mitjà i llarg termini.

Al marge de la salut i dels hàbits dels ciutadans, la previsió inicial de la Generalitat era obtenir 41 milions d’euros a l’any amb aquest impost. El cert és que el tribut va lleugerament per sota d’aquest ritme: durant el 2017, en els vuit mesos en què va estar en vigor, va aportar a les arques públiques 22 milions. L’impost té dos tipus de gravamen: de 8 cèntims per litre o de 12 cèntims, segons la quantitat de sucre que contingui la beguda. A més, marcava l’obligatorietat que el preu es repercutís en el consumidor final.

El govern espanyol va fer inicialment una temptativa de replicar l’impost per deixar-lo a zero (com ha fet en altres ocasions), però finalment el ministre Cristóbal Montoro va decidir no intervenir-hi.

Més continguts de