Un jutge de Barcelona dicta la primera sentència que reconeix la dació en pagament

BarcelonaEl titular del jutjat mercantil número 10 de Barcelona ha dictat la primera sentència en què es reconeix la dació en pagament per saldar una hipoteca, sense haver de negociar-la amb el banc, perquè considera abusives les clàusules que obligaven tant l'hipotecat com els fiadors a seguir tornant el crèdit.

Es tracta d'una hipoteca de 170.000 euros concedida per Bankia, amb dos deutors i dos fiadors, que s'haurien d'haver fet càrrec de tornar préstec i responien amb el seu patrimoni en funció de dues clàusules del contracte

El banc haurà de pagar impostos i notari en la firma d’hipotequesEl magistrat s'empara en el dret comunitari per defensar que les dues clàusules que obligaven a seguir pagant el préstec són abusives, no perquè no siguin clares i comprensibles, sinó perquè no queda acreditat que els afectats les entenguessin.

No és el primer cop que els jutges accepten la dació del bé hipotecat com a pagament, però fins ara era per l'acceptació de les parts, sense posar en qüestió la validesa de les clàusules.

En aquest cas el jutge considera que les clàusules, en si, no són abusives, en el sentit que el banc les podia incloure com a condició general del contracte. No obstant això, el magistrat interpreta que els hipotecats i fiadors no van rebre prou informació sobre les conseqüències d'aquestes clàusules.

La sentència indica que no es van aportar proves que aquestes clàusules s'haguessin negociat individualment amb els hipotecats ni que el banc els presentés esborranys i simulacions del que podia passar en un futur.

El magistrat conclou que les clàusules "superen el control de transparència als efectes de la seva inclusió com a condició general en els contractes, però no el de la claredat exigible a les clàusules –general o particulars– dels que se subscriuen amb els consumidors".

La sentència indica que "no s'ha acreditat per l'entitat demandada que s'hagi informat perfectament als seus clients de la transcendència econòmica d'aquestes clàusules o com operaria". A més, indica el jutge que malgrat que la clàusula resulti clara en llegir-la "no implica que el consumidor l'hagi comprès".

Per donar suport a aquest argument, el magistrat indica que faltava informació clara d'un element que es pot considerar definitori del contracte i no hi havia simulacions ni informació clara sobre com operarien aquestes clàusules que determinen les garanties addicionals de la hipoteca en funció del valor de immoble.

La sentència reconeix que l'escriptura va ser llegida davant notari, però matisa que això no vol dir que fos compresa, i a més, emmarca l'actuació notarial com de control i no de transparència.