ESTALVI
Economia 17/04/2018

Rècord de diners en fons

El patrimoni financer de les famílies creix un 3,8% mentre s’estanca el ritme de desendeutament

Júlia Manresa
3 min
Els experts creuen que les xifres del Banc d’Espanya referenden la desigualtat econòmica. Imatge del passeig de Gràcia.

Madrid“No hi ha cap altra alternativa rendible”, diu el professor d’economia de la UOC Josep Lladós, que constata que la quantitat de diners que les famílies tenien el 2017 en fons d’inversió, fons de pensions o altres actius financers va ser més elevada fins i tot que la xifra de màxims assolida abans de la crisi. Va superar els 822.8461 milions d’euros del 2006, i va arribar als 863.368 milions. El context de tipus baixos ha incentivat la inversió, i per fer-ho, qui busca treure suc dels seus estalvis té poques alternatives.

Rècord de diners en fons

Segons les dades que va publicar ahir el Banc d’Espanya, el patrimoni net de les famílies va créixer un 3,8% malgrat l’estancament dels salaris i, de fet, la seva pèrdua de poder adquisitiu. Com s’explica? Principalment perquè la borsa va tancar un bon any i perquè l’endeutament es va reduir (tot i que amb menys força que els anys anteriors). Per això, altres experts avisen que aquest 3,8% d’augment de patrimoni -fins als 1,37 bilions- no reflecteix la salut financera d’una família estàndard, sinó de les rendes més altes.

“El Banc d’Espanya no desglossa aquestes dades per nivell de renda però la majoria de persones que continuen ingressant menys de 40.000 o 30.000 euros a l’any no tenen diners per posar en fons d’inversió”, apunta el professor d’economia d’Esade, Jesús Palau.

El mateix Banc d’Espanya assenyala a la nota de premsa que l’augment dels actius financers ve donat principalment per “la millora dels preus dels actius de renda variable i per la compra neta d’actius financers, de 30.000 milions durant l’últim any”. És a dir que s’han invertit 30.000 milions d’euros més en aquesta mena de productes financers i, a més, els que ja estaven invertits s’han revaloritzat per valor de 20.000 milions. Per això, el professor Palau recorda que la majoria de les famílies encara s’estan dedicant a pagar deutes, com es pot observar en l’augment de la caiguda dels préstecs a llarg termini (les hipoteques, puntualitza Palau), que passen de 720.307 milions d’euros a 712.821. En canvi, els préstecs a curt termini van augmentar. Altres passius, crèdits comercials i avançaments, però, també van créixer. En aquest punt és on la professora d’economia la UOC Elisabet Ruiz afegeix que l’efectiu i els dipòsits continuen suposant el 40% del patrimoni financer de les llars. “Això vol dir que no hi ha ni prou diners ni prou seguretat per invertir per a la majoria de les famílies, i que les dades reflecteixen que els rics són més rics i que poden estalviar més”, remarca Ruiz.

Els escassos fons de pensions

També hi ha més diners que mai en fons de pensions i assegurances, en total de 352.928 milions. Per als tres experts, que creixin els diners en fons de pensions és lògic, però insisteixen que el percentatge és molt més baix que en la majoria de països europeus. “És cert que hi ha més consciència social per la preocupació del futur de les pensions, però a Espanya no hi ha cultura d’inversió en fons de pensions”, recorda el professor Lladós, que explica que són menys rendibles en general que els productes de renda variable perquè el perfil de l’inversor és menys arriscat.

Lladós creu que no hi ha hagut consciència de l’impacte de les reformes de les pensions del 2011 i el 2013, que les reduiran progressivament. De fet, el Banc d’Espanya pronosticava ahir que la despesa pública en pensions i sanitat s’incrementarà fins a dos punts del PIB el 2050 i recordava que calen reformes estructurals per fer sostenible la Seguretat Social.

stats