Sindicats i patronals plantegen ara un salari mínim barceloní

BarcelonaBarcelona podria tenir el seu propi salari mínim. L’abril de 2015 l’ajuntament de la capital catalana ja va proposar a sindicats i patronals la creació d’un sou mínim específic per a la ciutat, un projecte que va agradar a les parts però que no va anar més enllà. Ahir, els representants dels treballadors i les empreses van fer el primer pas per implementar-lo.

El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), en què hi participen els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i les grans patronals catalanes (Foment del Treball, Pimec i Fepime) van presentar ahir un estudi sobre el cost de la vida a la capital catalana. L’acte va voler posar de manifest algunes de les divergències entre Barcelona i la resta del territori català i obrir un debat que pretén derivar en la creació d’un salari mínim a la ciutat.

“El salari mínim interprofessional [...] no és una eina apropiada per assegurar un nivell de vida digne per a les famílies segons el lloc de residència”, va explicar Marina Subirats, presidenta del CESB. Per justificar l’aplicació d’aquesta proposta, l’estudi va citar un informe de la consultora catalana Daleph, que assegura que el cost de la vida a Barcelona és un 25% superior al de la mitjana de les capitals d’Espanya, només superada per Sant Sebastià i Madrid.

Aquesta situació està causada sobretot per dos factors: l’evolució dels preus i el cost de l’habitatge. Segons dades del portal d’estadística de la Generalitat de Catalunya, l’Idescat, els preus a Barcelona van créixer un 10,6% entre els anys 2010 i 2017 (vegeu gràfic). Es tracta de la província espanyola on els preus han tingut un augment més pronunciat. A la resta de Catalunya, aquest índex ha crescut un 10,1% els últims set anys, mentre que al conjunt d’Espanya l’augment va ser menys pronunciat, del 8,1%.

Pel que fa al lloguer de l’habitatge, la ciutat de Barcelona també presenta notables diferències amb la resta del territori. Segons l’Idescat, el lloguer mitjà a la capital catalana l’any 2017 va ser de 877 euros mensuals. La diferència amb la mitjana catalana és de més de 220 euros mensuals.

A banda, la proposta d’un salari mínim també pretén reduir les diferències entre grups socials. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el salari mitjà a la ciutat el 2016 va ser de 29.176 euros bruts anuals. El salari mínim interprofessional equival tan sols a un 31,4% d’aquest sou, una xifra que el Consell d’Europa considera insuficient. Segons les recomanacions d’aquest organisme internacional, el salari mínim hauria d’equivaler al 60% del sou mitjà de cada país. No obstant, ni Catalunya ni Espanya tampoc compleixen aquests estàndards.

La proposta del CESB arriba just un mes després que sindicats i patronal descartessin pactar un salari mínim català, tal com va explicar l’ARA. En aquell moment, es va defensar que aplicar aquest sou seria massa difícil i que difuminaria drets laborals.

Sense xifres concretes

Malgrat el preacord que van presentar ahir els diferents agents econòmics, l’estudi no proposa cap xifra concreta sobre una remuneració mínima a la ciutat. “Havíem pensat en 1.000 euros bruts al mes, però amb el nou pacte salarial la xifra quedarà sobrepassada”, va indicar Subirats. Així, sindicats i patronals treballaran amb unes mensualitats superiors a aquest import però que encara no estan definides.

“Encara no tenim plans per aplicar-lo, preferim ser prudents”, va apuntar Lluís Viguera, secretari de Pimec. Amb tot, Subirats va recordar que “les institucions locals no tenen competències per marcar salaris, però sí que gestionen la contractació pública”. En aquest sentit, el consistori “podria afavorir les empreses que es vulguin acollir a aquestes propostes”, va explicar.