COMERÇ INTERNACIONAL

La UE i la Xina afronten amb dificultats el repte d’entendre’s

La Unió Europea s’ha adonat tard i enmig del caos del Brexit que la Xina s’ha convertit en un “rival sistèmic” davant el qual ha de començar a reaccionar

La Unió Europea s’ha adonat tard i enmig del caos del Brexit que la Xina s’ha convertit en un “rival sistèmic” davant el qual ha de començar a reaccionar. Per això, avui el primer ministre xinès, Li Keqiang, i el titular d’Exteriors del país asiàtic, Wang Yi, es reuneixen amb els presidents del Consell i la Comissió Europea, Donald Tusk i Jean-Claude Juncker, a més de l’alta representant per a la política exterior, Federica Mogherini, en una cimera que té per objectiu fixar les bases d’una millor entesa futura. En els últims dies, però, les converses s’han complicat.

Fonts comunitàries ja es mostraven divendres força escèptiques sobre la possibilitat que de la cimera en sorgeixi l’esperat comunicat conjunt amb els compromisos que la UE vol arrencar-li al gegant asiàtic. Alguns dels problemes són la transferència forçada de tecnologia a la Xina, els subsidis industrials que manté el país o les traves que posa per reconèixer la protecció d’indicacions geogràfiques europees.

La Xina és el principal soci comercial de la UE, i viceversa. Però Europa sent que no juga en igualtat de condicions i que s’està quedant enrere en qüestions com la inversió en infraestructures de telecomunicacions i 5G, que al Vell Continent estan fent empreses sota sospita com Huawei. Per tot això, la Comissió Europea va emetre una comunicació en què enduria el to contra la Xina, l’anomenava “rival sistèmic” i l’emplaçava a competir en igualtat de condicions a Europa, a més de complir amb els drets humans. El gegant asiàtic va respondre ràpidament demanant a la UE que no es deixi emportar pel discurs bel·ligerant de Washington i, a més, prometent fair play.

Però en una entrevista a Politico, el representat de Pequín a la UE deixa entreveure que no s’ha arribat a acords sobre aquestes qüestions. Per això, països com Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit o Bèlgica són partidaris de no signar cap comunicat conjunt avui si no hi ha un compromís explícit, que és el gran objectiu de la cimera.