Què passa amb l'aeroport de Sabadell? Entre l'oblit d'Aena i les queixes veïnals

SabadellAmb el projecte d'ampliació en marxa, l'aeroport de Barcelona concentra la inversió prevista per Aena per als anys vinents, en detriment dels altres aeroports catalans, com el de Girona i el de Reus. Però la pitjor part se l'emporta el de Sabadell. Del pressupost sense precedents que ha projectat el gestor aeroportuari estatal, de prop de 13.000 milions d'euros, la Cambra de Comerç de Sabadell critica que no es parli del seu. "Ens sentim absolutament maltractats", exposa el president d’urbanisme, infraestructures i transport, Pere Jordi Puig.

Sense vols comercials, l'aeroport de Sabadell és ben diferent dels de Barcelona, Girona i Reus. Inaugurat l'any 1934, amb un paper destacat durant la Guerra Civil, està dedicat a l'aviació privada, la formació aeronàutica i els serveis d'emergència, amb exemples similars a l'Estat com el de Cuatro Vientos (Madrid) o Son Bonet (Mallorca). Amb una flota d'unes 200 aeronaus, majoritàriament helicòpters i avionetes, la instal·lació mou uns 6.500 usuaris cada any i ocupa unes 500 persones de diferents escoles de formació, tallers i empreses, a part del personal d'Aena, segons dades de la Cambra de Sabadell. "És un aeroport que no perd diners, però podria ser més rendible", remarca Puig.

La corporació es mostra contundent amb l'oblit d'Aena i lamenta que l'últim pla director de l'aeroport, aprovat l'any 2001, ha quedat obsolet i no s'ha arribat a executar completament. "Ens sembla difícil que es pugui actualitzar pel temps que ha transcorregut. Han passat 24 anys i la dotació de 17 milions d'euros que s'hi va planejar ja no té res a veure. Creiem que és millor fer-ne un de nou, perquè moltes de les reivindicacions que es feien llavors són les que encara tenim", recalca Puig.

El pla director del 2001 establia un horitzó temporal fins a l'any 2015, àmpliament superat sense haver complert alguns dels objectius marcats. Per exemple, establia arribar a les 65.000 operacions anuals, però l'any passat, gairebé deu anys més tard, es van assolir les gairebé 58.700 operacions. També s'està lluny del límit operatiu estimat de la infraestructura, establert en 75.000 operacions. "Aquesta evolució posa de manifest una sobreestimació de la demanda per part del pla director i una repercussió directa de la manca d'inversions i d'adaptacions de la infraestructura que han limitat el creixement del trànsit aeri", critiquen els empresaris.

Entre les seves peticions per revertir la situació, la principal és desenvolupar la zona industrial per atreure més empreses. "És una infraestructura infrautilitzada i hi ha prou espai perquè hi hagi més activitat. L'aeroport té moltes possibilitats de convertir-se en un clúster aeronàutic atractiu. Aquí la indústria està dispersa i es perd l'oportunitat de desenvolupar sinergies", subratlla Puig. Amb gairebé una hectàrea per omplir, el sector metal·lúrgic del Vallès seria un dels principals beneficiats. Una oportunitat que pren més sentit ara que l'aeroport d'Alguaire, depenent de la Generalitat, s'està quedant sense espai després d'haver aplicat, precisament, un model més empresarial.

Així mateix, la cambra defensa allargar la durada de les concessions per incentivar que les empreses adjudicatàries hi inverteixin més, com passa en aeroports més grans, com el de Barcelona, i millorar l'accés a la infraestructura, molt a prop de l'AP-7 i la C-58, tot i que l'accés només es pot fer per la BV-1414. "És un desastre: està molt mal senyalitzat i la gent es perd", diu Rosa Pasquets, la gerent de l'Aeroclub Sabadell, un dels principals inquilins de l'aeroport. També assenyala que l'arribada de l'Ikea, ubicat a menys de dos quilòmetres, va obligar a canviar l'accés i va acabar allargant el trajecte. "L'aeroport viu d'esquena a Sabadell", afegeix Puig. Tampoc s'hi fomenta l'arribada en transport públic, amb una estació de Rodalies propera que no té una connexió fàcil.

Els empresaris també reclamen allargar l'horari d'obertura, ara restringit a les hores en què hi ha llum solar, tot i disposar de la infraestructura necessària per operar de nit. "És molt limitant", critica Puig. Una petició que també fan des de l'Aeroclub Sabadell. Centrat en la formació de pilots, alguns dels cursos els han de fer a Girona, Reus o Lleida per la impossibilitat d'allargar les hores de vol, tal com explica Pasquets. Al matí no poden començar a enlairar-se abans de les nou, ni tampoc omplir el dipòsit o engegar motors, i a l'hivern es fa fosc molt aviat.

Aquest és un dels primers punts de fricció amb uns veïns que viuen molt a prop, que es queixen del soroll i el risc que provoca la instal·lació. Com ha passat al Prat amb Gavà, l'aeroport de Sabadell s'ha anat veient envoltat de barris que pateixen les conseqüències de la seva activitat, especialment els de Badia, Barberà i Sant Quirze. "Per volar de nit, han de sortir per sobre de Barberà o Sant Quirze", indica el portaveu de la Coordinadora Moviment Veïnal del Vallès, Jordi Molins, crític especialment amb els jets privats que respecten menys les normes i no s'enlairen per on toca. També avisen del perill que comporta viure tan a prop d'una infraestructura com aquesta: des de finals dels noranta hi ha hagut 44 accidents, set dels quals amb víctimes mortals, sempre vinculades a l'activitat aeronàutica, segons un informe de l'Institut Cerdà. "El gran problema és que van caient avions. És l'espada de Dàmocles que tenim a sobre", alerta Molins.

Per a la Cambra de Sabadell, hi ha un altre meló per obrir: l'allargament de la pista. Ara per ara, l'aeroport disposa d'una única pista de 900 metres de longitud per 30 metres d'amplada, més 149 metres de zona de seguretat, repartida en una àrea d'unes 77 hectàrees. "A la pista li falten 200 metres. Això permetria fer operacions amb aparells més grossos, per a vols privats o aerotaxis", defensa Puig, tot i que descarta plantejar com s'hauria de fer aquesta ampliació. Les avionetes i els helicòpters que poden operar a l'aeroport de Sabadell tenen una envergadura d'entre 8 i 12 metres, amb una capacitat màxima d'uns sis passatgers: estan molt lluny dels avions comercials que utilitzen les aerolínies, d'uns 35 metres.

Una inversió de 30 milions

Sense comptar amb l'allargament de la pista, la Cambra de Sabadell estima que el pressupost de les actuacions que servirien per posar al dia l'aeroport és d'uns 30 milions d'euros. Una xifra molt menor si es compara amb els 3.200 milions d'euros que es destinaran a ampliar el Prat. "Aena preveu una inversió de gairebé 13.000 milions. A nosaltres ens agradaria agafar-ne un tros i destinar-lo a l'aeroport de Sabadell. Amb només 30 milions es poden fer moltes coses", sosté Puig. En els plans del gestor aeroportuari per als anys entrants no s'ha concretat la xifra que es destinarà a aquest aeroport.