"Esperem que sigui definitiu": els cellers catalans reaccionen als aranzels de Trump al vi

BarcelonaEl sector vinícola català ha rebut amb preocupació la confirmació que les seves exportacions als Estats Units rebran uns aranzels del 15%, però celebra que l'acord comercial tancat entre Brussel·les i Washington serveixi per retornar la certesa al mercat. "Voldríem que fos el 0%, però esperem que sigui definitiu", assegura sobre el nou gravamen el president de la Denominació d'Origen (DO) Penedès, Joan Huguet.

El sector fa molts mesos que no sabia del cert què podria esperar, primer per saber si Donald Trump guanyaria les eleccions presidencials del novembre passat i, una vegada el magnat va retornar a la presidència, pels diversos canvis i amenaces que ha anat introduint sobre quin seria el nivell d'aranzels final als béns europeus. Aquesta incertesa també ha afectat els clients nord-americans dels cellers catalans: "Els importadors de vi europeu [als EUA] han estat molt intranquils", explica Huguet a l'ARA.

La principal por al sector és si els estira-i-arronses de Trump en matèria comercial no poden portar a nous canvis en el futur. De fet, en el seu primer mandat, el president nord-americà ja va imposar un 25% d'aranzel al vi europeu. "Teníem un vaixell anant als EUA i quan hi va arribar es va trobar l'aranzel", recorda Huguet. Finalment, amb l'entrada de Joe Biden a la Casa Blanca, els gravàmens a les importacions europees es van rebaixar en la majoria dels casos.

En qualsevol cas, el sector no ha rebut bé la notícia de l'aranzel, confirmada aquest dijous per la Comissió Europea. "L'impacte és negatiu perquè hi ha aranzels. Ja no és un mercat obert com l'europeu o com ho era amb Biden", afegeix Huguet sobre els EUA. Malgrat això, algunes empreses i denominacions del sector encara esperen poder revertir la situació a través de converses amb les autoritats de la UE. Fonts de la DO Cava asseguren que encara treballen "amb institucions europees per poder gestionar que els aranzels no afectin els vins i caves". Mentre duren les converses, la DO encara "ha de valorar com afectarà" la nova tarifa aranzelària.

Mercat important, però no clau

El mercat nord-americà té una gran importància per a les exportacions de vi català. Segons dades de la Promotora dels Aliments Catalans (Prodeca, l'agència de promoció agroalimentària de la Generalitat), les exportacions de vi als EUA van créixer un 10% fins a situar-lo com el primer mercat estranger per als productors catalans, un fet que també es va produir per la davallada de vendes a Alemanya.

Cal tenir present, però, que les exportacions de vi als EUA no tenen un pes elevat dintre del total d'exportacions d'empreses catalanes a aquest país. Concretament, el 2024 els cellers catalans van vendre al mercat nord-americà vins tranquils i escumosos per valor de 78,8 milions d'euros, un 13% de les exportacions catalanes de vi fora d'Espanya i un 2% de totes les exportacions catalanes als Estats Units, segons Prodeca.

Un altre element a tenir en compte és que algunes empreses grans amb seu a Catalunya podran esquivar els aranzels sense gaires problemes perquè ja tenen cellers als EUA, per la qual cosa la seva presència al mercat nord-americà està en bona part coberta per producció local i, per tant, exempta d'aranzels. Per exemple, el 1991 Codorníu va obrir el celler Artesa al comtat de Napa, l'epicentre vinícola dels EUA al nord de Califòrnia, mentre que Freixenet té els cellers Gloria Ferrer a Sonoma, el comtat veí, des dels anys 80. També Torres té un peu posat a Sonoma amb el celler Marimar.

Així doncs, seran els cellers més petits, que tenen tota la producció a Catalunya i exporten als EUA a través de distribuïdors locals, els que més patiran l'impacte dels aranzels.