L'atur a Catalunya creix lleugerament de desembre a gener però recula respecte a l'any passat

L'atur registrat a Catalunya –el total de treballadors sense feina inscrits a les oficines dels serveis d'ocupació– va créixer 5.558 persones aquest mes de gener, un increment de l'1,43% en comparació amb el desembre, el mes anterior. Això situa el total de desocupats catalans en 393.682 persones. No obstant, en relació amb el mateix mes del 2019, aquesta xifra representa una caiguda de 4.694 persones, un 1,48% menys, segons dades publicades pel ministeri de Treball aquest dimarts.

Al conjunt de l'Estat, el mes passat l'atur va créixer en 90.248 persones en relació amb el desembre, l'augment més elevat en un gener dels últims set anys. Per contra, si es compara amb el gener de l'any passat, la desocupació va caure en 31.908 persones. Així doncs, Espanya va registrar prop de 3.252.000 aturats, la xifra més baixa en un mes de gener des del 2008, abans de l'esclat de la crisi.

"Que l'atur baixi a nivell interanual és una bona notícia", opina Raúl Ramos, professor d'economia a la UB. Sobretot, afegeix, perquè les dades "matisen" les "perspectives tan dolentes" sobre el mercat de treball que alguns analistes pronosticaven per al 2020. En aquest sentit, Ramos destaca que les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) també han sigut més positives del que estava previst.

El total de treballadors afiliats a la Seguretat Social a Espanya es va reduir en 244.000 persones, la caiguda més forta des del 2013. A Catalunya, el nombre d'afiliats també va caure, en aquest cas en 39.727 treballadors menys, un 1,15% inferior.

Així doncs, tant a nivell català com estatal, el gener es va tancar amb increments de la desocupació en comparació amb el desembre –un fet "habitual" per la fi de la campanya de Nadal, segons el ministeri– i alhora amb caigudes respecte al gener del 2019. El mes de desembre l'atur registrat ja va experimentar un alentiment. Tot i reduir-se, es va tractar de la caiguda més petita dels últims set anys en un mes en què les empreses de molts sectors augmenten les contractacions per afrontar, justament, la campanya de Nadal i el tancament de l'exercici.

"La dada comparada amb el mes de desembre es veu afectada per l'estacionalitat", explica Ramos. En aquest sentit, a més, destaca que l'acabament de contractes després de Nadal és cada cop més forta, ja que abans el sector del comerç allargava la contractació per fer front a les rebaixes del gener i el febrer. "Les rebaixes al comerç han perdut empenta els últims anys", comenta. El secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, ha qualificat d'"inacceptable" el nombre total d'aturats, però l'ha vinculat precisament a l'estacionalitat.

Ernesto Poveda, president de la consultora de recursos humans ICSA, considera que la caiguda interanual és molt petita. "No ha canviat res i no avancem", comenta. "No pot ser que portem diversos anys cronificats amb tres milions d'aturats a Espanya", afegeix. Poveda creu que les mesures polítiques i reguladores sobre el mercat de treball "no funcionen".

Per demarcacions, la majoria d'aturats es van concentrar a Barcelona, la demarcació més poblada, que va tancar el gener amb més de 285.000 aturats. La van seguir Tarragona, amb 49.000; Girona, amb 38.200, i Lleida, amb 21.100 persones a l'atur. Lleida i Tarragona han liderat els increments en comparació amb el desembre, amb un 3,55% i un 2,88%, respectivament; mentre que a Barcelona i Girona l'atur va augmentar un 1,05% i un 1,3%, respectivament.

A més, el total de treballadors afiliats a la Seguretat Social a Espanya es va reduir en 244.000 persones, la caiguda més forta des del 2013. A Catalunya, el nombre d'afiliats també va caure, en aquest cas en 39.727 treballadors menys, un 1,15% inferior. Per tant, el global de treballadors, amb feina i sense, al conjunt de l'Estat va ser de 19,1 milions, i a Catalunya, de més de 3,4 milions.

Preocupació entre els sindicats

El secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, ha qualificat de "dolenta" la dada d'atur a l'Estat. En aquest sentit, el líder sindical considera "molt preocupant" l'alentiment de l'ocupació, tot i que ha recordat que el gener és un mes normalment negatiu per al mercat laboral i amb repunts de l'atur de caràcter estacional. En la mateixa línia, UGT ha destacat la "fragilitat" del mercat laboral, que ha qualificat de "precari i temporal". Els dos sindicats han demanat la derogació de la reforma laboral per millorar-ne les condicions.

Sobre aquest tema, Ramos creu que hi ha una gran quantitat de feines a temps parcial o amb contractes indefinits que són "involuntàries", i que la majoria de treballadors busquen llocs de treball estables. "La durada i el nombre d'hores" dels contractes és un bon indicador per saber si la qualitat del mercat laboral millora.

De fet, a Catalunya, dels 253.000 nous contractes signats al gener, només 38.000 van ser indefinits, un 15% del total. La xifra a nivell espanyol va ser encara més baixa, del 10%, amb únicament 178.000 contractes indefinits sobre un total de gairebé 1,8 milions. Aquesta dada és la prova que, a nivell empresarial, "s'està fent una mala pràctica d'una bona solució", assegura Poveda. El consultor laboral creu que "hi ha treballs que necessiten contractes temporals", però que la situació actual suposa un excés de contractació temporal. Aquest excés es reflecteix tant en el nombre elevat de contractes que se signen en només un mes com en la proporció d'indefinits.

A Catalunya, el 56% de les persones sense feina van ser dones, una taxa similar a la de mesos anteriors. En total, 221.000 dones buscaven treball, segons la Seguretat Social, mentre que en homes la xifra cau fins els 172.000. Aquesta dada reforça la idea, segons Poveda, de l'increment de la precarietat, ja que les dones acostumen a tenir feines de menys qualitat salarial i amb un percentatge de temporalitat més alt que els homes.

De fet, Poveda creu que tota aquesta temporalitat tindrà efectes negatius "a mitjà i a llarg termini". "La inestabilitat en el treball és també inestabilitat en el consum i en la inversió", diu, ja que els treballadors amb feines precàries gasten menys, cosa que alenteix el creixement econòmic i redueix la inversió.

Pel que fa a les patronals, l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) ha considerat "pèssima" la dada d'atur per a treballadors per compte propi, que a tot l'Estat va créixer un 0,5%, és a dir, 17.969 persones.