Del circuit de Le Mans al camp de batalla: gir estratègic de la família Porsche

LondresQuan Ferdinand Porsche va presentar el primer 911 al Saló de Frankfurt del 1963, ningú hauria imaginat que, dècades després, el cognom que ha fet vibrar alguns dels més famosos circuits del món apareixeria associat a drons, satèl·lits i ciberseguretat. La silueta inconfusible del 911, amb els seus fars rodons i la seva cua caiguda, s’ha convertit en una icona del segle XX: símbol de llibertat a l’autopista, de victòries a Le Mans i de l’orgull industrial alemany, potser ara una mica de capa caiguda.

Però la història de Porsche va molt més enllà del perfum de benzina i de goma cremada sobre els grans asfalts de competició. Té un capítol fosc: l'amagada i difuminada col·laboració del seu fundador, l'esmentat i eixelebrat Ferdinand Porsche, amb l’Alemanya nazi i la indústria militar del Tercer Reich.

Després de refusar un contracte per a la construcció en cadena d'un vehicle per a la Rússia de Stalin el 1933, com recull David de Jong al seu llibre Nazi Billionaires (2022), a finals de juny de 1934 Ferdinand va signar-ne un amb la reticent i escèptica Associació del Sector Automobilístic Alemany per desenvolupar en deu mesos l'anomenat Volkswagen, literalment "cotxe del poble", que havia de costar només 1.000 reichsmarks [uns 8.200 dòlars actuals]. Finalment, Porsche necessitaria 1,75 milions de reichsmarks [uns 14 milions de dòlars], dos anys, tres versions del disseny i molta complicitat política amb Hitler per completar un prototip adequat.

Després, el fabricant de cotxes –que es va aprofitar de la persecució dels jueus a l'Alemanya nazi per mal pagar les accions al cofundador i soci capitalista de l'empresa, l'expilot de carreres per Mercedes Adolf Rosenberger, i que després de la guerra mai el va compensar– acabaria dissenyant tancs –el famós i robust Tiger–, torres d’artilleria i fins i tot va participar breument en el projecte del míssil V-2.

És aquest un llegat incòmode que, durant dècades, la família ha intentat mantenir en un molt discret segon pla, centrant-se en l’automoció i evitant qualsevol relació amb la indústria militar. Però ara, aquest tabú comença a esvair-se. El hòlding Porsche SE, que controla el 31,9% de participacions de Volkswagen, però el 53,3 dels drets de vot, i que també exerceix el control de Porsche AG, l'empresa d'automoció que fabrica pròpiament els mítics cotxes, vol invertir fins a 2.000 milions d’euros en la renovada i florent indústria de defensa europea.

I ho farà amb un fons de capital per a l'establiment del qual busca socis arreu d’Europa. Hans Dieter Pötsch, president del consell executiu de Porsche SE i president del consell de supervisió de Volkswagen des del 2015, deia la setmana passada, en un comunicat, que la companyia té la missió de “defensar els nostres valors, la democràcia i la llibertat [en un món] on la seguretat ja no està garantida”. Com ha acreditat De Jong, però, la família Porsche no sempre va estar al costat més democràtic de la història.

L'altra cursa europea

La decisió del grup s’emmarca en uns moments d’efervescència militar al continent. Arran de la guerra d'Ucraïna, les tensions a l’Àsia, els ciberatacs creixents, els dubtes sobre el seu compromís atlantista que genera la presidència de Donald Trump i els seus aranzels, que amenacen la indústria alemanya de l'automòbil, tant Brussel·les com el Berlín del nou canceller Friedrich Merz s'han convençut que cal reforçar les capacitats defensives.

Així, Alemanya ha aprovat fa un mes i escaig un pla de 500.000 milions d’euros en inversions, amb la despesa militar exempta de les habituals restriccions fiscals. En aquest escenari, Porsche SE aposta per sectors com la vigilància per satèl·lit, els sistemes de sensors, la ciberseguretat o la logística. El grup, de fet, ja havia invertit en tecnologies anomenades de doble ús —civil i militar—, amb les seves aportacions a l'empresa emergent alemanya Isar Aerospace o el fabricant de drons Quantum Systems. I vol anar més enllà amb la preparació del Dia de la Defensa per posar en contacte empreses emergents del sector amb grans fortunes familiars tant d’Alemanya com d'Europa.

Més enllà de l’estratègia econòmica, el moviment té una càrrega molt simbòlica i reputacional. La marca Porsche és molt més que un fabricant de cotxes esportius: és un element de la cultura popular. De Steve McQueen conduint un 917K a Le Mans (1971) fins a la presència constant als videojocs i a les col·leccions de miniatures, la firma ha sabut convertir cada model en un objecte de desig i en una mena de llegenda mecànica. Ara, s'haurà de veure si aquesta aura de glamur que ha passat de puntetes sobre el passat nazi pot conviure amb una nova identitat vinculada a la seguretat i a la indústria armamentística.

Els mercats semblen ben disposats a entomar el repte: les accions de la indústria de defensa viuen un moment daurat, amb pujades espectaculars com les de Rheinmetall (+161% des de principi d’any) o BAE Systems (+52%). El sector de l’automoció, en canvi, pateix la transició a l’elèctric i la caiguda de la demanda en mercats clau com la Xina. Les accions de Porsche AG han perdut el 30% en un any, mentre Volkswagen arrossega beneficis més febles del previst.

Potser per això la família Porsche ha decidit que ha arribat el moment de diversificar la inversió. I ho fa amb un moviment carregat de memòria: nou dècades després que el seu fundador treballés per a la maquinària bèl·lica nazi, els seus descendents tornen a posar un peu a la indústria de defensa. Aquesta vegada, però, ho presenten com una aposta per la pau, la seguretat i la resistència europea. Si tindrà el mateix èxit que a les pistes de Le Mans o a les carreteres alpines només el temps —i els mercats— ho diran.