Catalunya, entre les comunitats amb menys oficines bancàries per habitant
La desaparició de las caixes, les fusions i les retallades de costos empenyen cap un model més digital, amb menys sucursals i amb més població per atendre
BarcelonaMés població, menor densitat d'oficines bancàries. Catalunya, juntament amb Andalusia i Madrid, les comunitats autònomes més poblades, són les que tenen menys oficines d'entitats de crèdit per cada 100.000 habitants, segons les dades que es desprenen del Banc d'Espanya. I territoris com Extremadura, la Rioja o Aragó, amb menor població o més dispersa, es troben entre els que en tenen més. Amb tot, tant en uns casos com en els altres, la reducció de les xarxes i de l'oferta, amb la desaparició de les caixes d'estalvis a través de la seva transformació o bé mitjançant la seva absorció per altres entitats, ha estat dràstica des del pic al qual es va arribar el 2008, l'any en el qual va esclatar la crisi financera.
Evolució del nombre d'oficines bancàries
El resultat és que, encara que les comunitats amb menys habitants mantenen una densitat de sucursals més alta que altres més poblades, les xarxes estan concentrades en poques ciutats, i la resta del territori pateix una veritable desertització. Per això, s'han impulsat iniciatives que, en alguns casos, pal·lien la manca d'oficines físiques amb serveis de banca mòbil. Jordi Fabregat, professor d'Esade, afirma que "era lògic" que es produís una retallada d'oficines important perquè el d'Espanya era "un cas excepcional" a Europa. El 2008, la xarxa d'oficines bancàries superava les 45.000 a tot Espanya, amb una ràtio de 99,02 per cada 100.000 habitants, mentre que l'any passat amb unes 17.000 va caure fins a 35,03, una caiguda del 65%. I durant aquest període, el nombre d'habitants ha crescut en uns 2,8 milions, més del 6%.
En aquest període, Catalunya ha passat de més de 8.000 sucursals físiques i una proporció de 110,64 per cada 100.000 habitants, a 25,66, amb un total de 2.085 sucursals, un descens encara més gran, de més del 76%. Els habitants són gairebé 800.000 més, el 10% més. La desaparició de les 10 caixes d'estalvis que hi havia a Catalunya hi ha tingut molt a veure, a la qual es van sumar les retallades aplicades pels bancs. S'ha passat d'una època en què les oficines bancàries estaven una al costat de l'altra a haver de caminar molt més per trobar-ne una i haver de demanar número, com quan es va al metge.
Si es divideixen les oficines per la població total, s'ha passat d'una cada 1.009 habitants el 2008 a 2.854 en l'àmbit estatal. I, a Catalunya encara ha estat més intens, perquè s'ha passat d'una cada 904 habitants a una cada 3.896. A Madrid, per exemple, el canvi ha estat d'una cada 1.045 habitants a cada 3.887 i Andalusia, d'una cada 1.171 a 2.898. Per la seva banda, a Extremadura s'ha passat de 918 habitants per oficina a 1.570; a la Rioja, de 641 a 1.626; i a l'Aragó, de 740 a 1.652.
Cobertura i població exclosa
Segons els experts, un dels principals reptes actualment, donat l'ascens de la digitalització, és "veure com cobrir les zones desprotegides", afirma Fabregat. De fet, a Catalunya la Generalitat va adjudicar un concurs de banca mòbil a CaixaBank i Caixa Enginyers per a 503 poblacions que sumen 308.000 persones que no tenen sucursals físiques. I la Diputació de Barcelona va adjudicar a Prosegur un servei similar per a 96 localitats de la província que sumen 58.000 habitants. En altres autonomies s'han pres iniciatives similars. El ministeri d'Economia situa en una mica més del 99% la població que té almenys un punt d'accés a serveis financers gràcies als compromisos de les patronals bancàries (AEB), de caixes (CECA) i de cooperatives de crèdit (Unacc) i, per tant, és menys de l'1% la que encara queda pendent.
En un estudi de Funcas sobre el sector dut a terme per Santiago Carbó, Pedro Jesús Cuadros i Francisco Rodríguez, constaten que tot i la reducció de la xarxa bancària física, amb gairebé 35 oficines per cada 100.000 habitants, davant de gairebé 100 que hi havia el 2008, Espanya continua mantenint una ràtio per sobre de la mitjana europea. Els autors destaquen que s'ha produït un canvi "en la configuració de les sucursals bancàries –més empleats per oficina i més població a la qual atendre"–. A més, ara menys sucursals gestionen més volum d'operacions a través d'oficines que, en moltes ocasions, ofereixen zones per reunions, per prendre un cafè i altres serveis. Un altre element que ha portat aquesta dràstica reducció d'oficines físiques és la necessitat de les entitats de reduir costos operatius.
Al mateix temps, s'ha disparat la concentració de l'oferta. L'informe de Funcas assegura que en 37 de les 52 províncies i ciutats autònomes es va produir un augment de la concentració bancària entre el 2019 i el 2023. A conseqüència d'aquest procés, el mercat a Catalunya està molt concentrat en quatre entitats al voltant del 85% de les oficines, segons l'informe fet per l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco), depenent de la Generalitat davant l'opa del BBVA al Banc Sabadell, que finalment va fracassar.
La primera és CaixaBank, amb el 38,9% del total a Catalunya i cobertura gairebé a tot el territori, especialment després dels compromisos adquirits amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per absorbir Bankia el 2021. Aquesta entitat, que va dividir-se en el banc, CaixaBank (2011), i la fundació (2014), va integrar Caixa Girona i Caixa Laietana, que venia de Bankia, igual que Caixa Penedès. El segon és el BBVA, que en el seu dia es va quedar les tres caixes d'Unnim –Manlleu, Sabadell i Terrassa– i les de CatalunyaCaixa –Catalunya, Manresa i Tarragona–, amb el 18,7%. El tercer és el Sabadell, que va integrar la xarxa d'oficines de Caixa Penedès a Catalunya, amb 16,1%; i el quart, el Santander, amb el 12%. Altres integracions durant aquest període van ser l'absorció de la CAM, el Banco Gallego i la xarxa de Lloys TSB a Espanya per part del Banc Sabadell; el Barclays per CaixaBank; el Popular per part del Santander, i Liberbank, per part d'Unicaja Banco. L'única entitat que ha sumat oficines en aquest període ha sigut Caixa Enginyers, una cooperativa de crèdit.
Fabregat afirma que difícilment s'ampliarà el nombre d'oficines en zones poblades i que s'hauran d'augmentar les solucions per les zones sense oficines i per la població en més risc d'exclusió. Tot plegat s'ha de combinar amb la digitalització que empeny la transformació del sector i l'ús de la intel·ligència artificial (IA) per personalitzar els serveis, així com per captar clients més joves, que tendeixen a triar neobancs (entitats completament digitals), segons consultores com Capgemini.