Les víctimes de l'Euríbor: “Si sortíem tres cops a menjar fora ara només en sortirem un”
La pujada dels tipus ja es nota en les hipoteques i eixuga la capacitat d'estalvi de moltes famílies
BarcelonaEva Rosauro es va comprar un pis a Tàrrega i va demanar un préstec al banc per poder pagar-lo. L'etern maldecap de pagar la hipoteca es va convertir en sotrac el mes d’octubre passat, quan l'Eva es va adonar que la quota que estava pagant es duplicava de preu. La pujada de l’Euríbor n’és la causant.
L'Euríbor és el preu que paguen les entitats bancàries per prestar-se diners les unes a les altres, però també és l'índex de referència per a la majoria d'hipoteques de tipus variable. L’Euríbor feia sis anys consecutius que estava per sota de zero i, per tant, les quotes que pagaven els clients eren considerablement més baixes. Però aquest any s’ha desbocat de manera inèdita i en molt poc temps l’índex ha arribat al 2,8%. Segons els experts, aquest percentatge encarirà els préstecs variables de les famílies en una quantitat que va dels 1.900 als 4.700 euros a l'any, o el que és el mateix: entre 158 i 391 euros al mes. Així, el preu que pagaven les famílies pels seus préstecs s’ha disparat en un context d’inflació en el qual tots els productes s’han encarit fortament.
És per això que l’Eva (47 anys) es va espantar: “A mi m’ha pujat, i com que se’m revisa cada sis mesos em tornarà a pujar al febrer o al març –explica–. Dels diners que pagava al principi als que pagaré al febrer no hi ha res a veure, se’m duplica la quota”. L’Eva assegura que la quota que paga és baixa, però, tot i això, li sembla un increment de preu desorbitat: “Vaig pensar «Per l’amor de Déu, no pot ser que pugi tant! Ara he de gastar el mínim possible»”. El primer que va fer va ser demanar hora per parlar amb el gestor.
Està preocupada, perquè és una despesa que, li agradi o no, s’ha de pagar cada mes, així que intenta estalviar el màxim: “Ara treballo a Lleida i fa poc va sortir l’abonament gratuït del tren, i agafo el tren cada dia. Hem de fer el que surt més econòmic, perquè si no no es pot”. L’Eva per ara pot anar pagant, però no té clar que pugui fer més amortitzacions anticipades: “Si pugen més els interessos llavors ja no podré”.
Hipoteques de tipus fix
La Judit (43 anys) es va passar a tipus fix quan l’Euríbor va treure el cap. Ella, que és treballadora pública del sistema de salut, ja feia temps que es volia canviar d’hipoteca perquè, pel tipus de contracte, les comissions li augmentaven cada mes. “Ja tenia dit al banc que quan hi hagués una oferta m’avisessin”, apunta. Els astres es van alinear i li van fer una proposta just quan començava a pujar l’Euríbor. Les expectatives que l’índex pugés eren molt altes i va decidir canviar-se just a temps. Els interessos de les hipoteques fixes eren aleshores més elevats que el d'un préstec variable, però amb la pujada dels últims mesos li surt molt més barat: “Molta gent em diu que m’ha tocat la loteria”.
Repensar els hàbits
La Montse (47 anys), administrativa de l’Ajuntament del Pont de Vilomara (Bages), té dos pisos de propietat, un dels quals ha posat per llogar per tenir uns ingressos addicionals que li permetin pagar-ne la hipoteca. Amb la nova situació preveu que la pujada de la quota porti canvis d'hàbits a la família: "Ens afectarà. Si abans sortíem tres cops a menjar fora, ara reduirem i només en sortirem un”. A més, també s’han plantejat l’opció de vendre el pis que tenen llogat: “Si l’Euríbor segueix pujant, el que cobrem del lloguer no serà suficient per pagar la hipoteca”, afegeix.
Una altra perspectiva
Natxo Galí (58 anys) és carter i fins fa sis mesos estava pagant el mínim que havia pagat mai a la seva vida per la hipoteca. “Potser és un consol, però penso que durant molts anys m’he estalviat molts interessos perquè l'Euríbor estava negatiu; si ara durant un o dos anys he de pagar una mica és el que hi ha, no pagaré tant com el que m’he estalviat”. Així i tot, el Natxo, des de Verdú (Urgell), explica que d’algun lloc haurà de treure els diners: “Amb la meva economia haurem de retallar d’algun lloc, evidentment, però puc estalviar-me sopar a fora”.
Viure amb por
L'Eva no és l'única que va anar a veure el seu gestor. Ketty Espinoza (49 anys), d’Abrera (Baix Llobregat), va fer el mateix. Es va espantar quan en l'última revisió va veure que la quota li pujava de 600 a 900 euros mensuals. De fet, la història d’aquest préstec és esgarrifant. Ella va demanar un crèdit l’any 2007, quan els preus dels habitatges estaven pels núvols, l’economia rutllava i els bancs concedien crèdits al 115% del valor de la casa. Un any després va esclatar la bombolla immobiliària i l’economia del país va fer aigües. La quota de la Ketty va arribar als 1.790 euros al mes.
“Tots els diners que guanyàvem [amb la parella] anaven a la hipoteca i al menjar, per la resta arribava molt just. M’havia de privar de la calefacció”, diu la Ketty. La situació era insostenible i van ampliar el termini de la hipoteca. Fins i tot van arribar a canviar d’entitat bancària per reduir la quota. Així van aixecar el cap i van poder “respirar més tranquils”.
La Ketty no vol tornar a aquella època. La pujada accelerada del preu de les hipoteques disminueix el poder adquisitiu de les famílies fins a veure trontollar, en algunes ocasions, les seves necessitats bàsiques. “Jo em vaig comprar el pis en un barri obrer i crec que tots tenim dret a tenir una llar i un sostre, tothom ha de poder pagar-ho”, diu la Ketty.
