Finances
Economia 06/01/2021

El Banco Santander també s’escapa de l’ombra de Falciani

La Fiscalia afirma que el banc dels Botín va possibilitar el blanqueig de l’HSBC però no reuneix proves

4 min
01. L’exinformàtic del banc HSBC Hervé Falciani. 02. La seu del Santander a Boadilla del Monte, a Madrid.

BarcelonaHervé Falciani es va convertir l’any 2009 en la persona més odiada i temuda pels grans bancs internacionals, així com pels clients poc amics de la hisenda pública i el pagament d’impostos. L’informàtic va aconseguir aquest honor quan treballava en una filial de l’HSBC després d’obtenir un llistat de 130.000 clients que amagaven diners no declarats a Suïssa.

El cataclisme va ser sonat, per a alegria dels responsables de les hisendes d’arreu, inclosa l’espanyola. Entre els evasors hi havia els Botín, el clan dels financers més importants d’Espanya com a accionistes i gestors del Banco Santander i de Bankinter. La publicació de la cèlebre llista Falciani va fer que l’Agència Tributària espanyola ingressés prop de 300 milions d’euros amb què no comptava per les regularitzacions dels evasors. D’aquests diners, 200 milions eren de membres de la família Botín, que evitaven així que el cas esdevingués delicte.

Però tenir una fortuna no declarada a Suïssa -segons van dir, procedent d’una herència familiar- no va ser l’única relació dels Botín amb el cas. Calia veure quin paper va tenir el Santander per ajudar a portar diners d’Espanya a Suïssa. La Fiscalia Anticorrupció ho ha investigat i ha estat clara: “A través dels serveis financers de Banco Santander i Santander Investment es van fer transferències de fons, moviments i dipòsits de valor que van aconseguir ocultar a l’Erari Públic, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i altres autoritats competents l’origen dels capitals”.

Segons Anticorrupció, el Santander va dur a terme aquesta activitat entre el 2005 i el 2015 amb l’HSBC, en una operativa de la qual es van beneficiar els seus clients més importants, inclosos el ja difunt Emilio Botín i altres membres de la família.

El banc d’origen càntabre era l’entitat corresponsal de l’HSBC, i “en cap moment no va portar a terme un control sobre l’operativa, ni existeix cap petició d’informació acreditada a HSBC Suïssa sobre la titularitat dels clients del banc, malgrat el risc que representava HSBC”.

Arxivament controvertit

Malgrat tot, l’informe -que s’ha fet públic recentment- demana arxivar la causa per falta de proves, dificultat tècnica i prescripció d’alguns dels delictes. Això sí, deixa en mans del Sepblac (la unitat que persegueix els delictes financers) i la CNMV la depuració de responsabilitats en el cas. Aquesta decisió ha servit al Santander per assegurar que va obrar, contràriament al que diu la Fiscalia, de manera correcta. “El banc actuava com a corresponsal i el seu paper era de mer intermediari. Per tant, no coneixia (ni havia de conèixer) la identitat dels emissors i receptors de les transferències”, va explicar una portaveu.

Però els experts no ho tenen tan clar: José María Peláez, inspector d’Hisenda i autor de Manual práctico para la prevención del blanqueo de capitales,assegura que pel llarg historial de l’HSBC en matèria de blanqueig era obligat preguntar qui eren els titulars dels comptes: “Els antecedents de l’HSBC eren clars, i el Santander no va complir”. La mateixa opinió tenien els pèrits del Banc d’Espanya, que en un informe determinaven al juliol que l’entitat dels Botín va posar la seva infraestructura per ajudar i blanquejar fons als clients espanyols de la filial suïssa.

La causa que ara la Fiscalia demana arxivar va néixer el 2017, quan set directius del Santander i tres de BNP Paribas van ser imputats per un delicte continuat de blanqueig de capitals per a l’HSBC.

Les claus

1. Quin balanç deixa el cas Falciani?

130.000 particulars van ser detectats gràcies a la llista Falciani. D’espanyols n’hi havia uns centenars. La majoria, 659, van acceptar pagar regularitzacions fiscals per evitar el delicte. Entre ells els Botín, que van aportar 200 dels més de 300 milions que va recaptar Hisenda aleshores.

2. ¿Hi ha hagut condemnes per l’evasió fiscal?

Hi va haver una part dels assenyalats per Falciani que van decidir lluitar per la causa als tribunals i no pagar. Però el Suprem va dictaminar que, malgrat que la prova es va obtenir d’una manera que Suïssa veia il·legal (el robatori de dades de l’informàtic Hervé Falciani), era correcta en termes judicials. Hi va haver unes 40 condemnes que no comportaven l’ingrés a la presó i una quinzena que van demostrar que el delicte havia prescrit. Dels tres condemnats a més de dos anys de presó, dos van fer-se fonedissos.

3. ¿Suïssa ha canviat la seva operativa?

Sí, arran d’un altre cas. El secret bancari està desapareixent al país gràcies a les exigències dels Estats Units, que van obligar el país alpí a signar la normativa FATCA, que obliga a revelar la identitat dels implicats en les transferències bancàries. La Unió Europea va arribar a un acord similar amb Suïssa.

stats